Les dones tornen amb ganes a un altre 8-M multitudinari a Barcelona

Aquest dimecres les dones han tornat al carrer per mobilitzar-se amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, amb força i ganes de recuperar les massives protestes del 2018 i el 2019. En aquesta ocasió, han sigut 40.000 segons la Guàrdia Urbana, i 60.000 segons les organitzadores, les assistents que han tenyit de lila el centre de Barcelona en la manifestació principal, convocada per l’Assemblea 8-M.

La marxa ha arrencat poc després de les 18.30 hores a la plaça Universitat. La marea lila la conformen grups d’amigues, companyes de feina, associacions, veïnes i fins i tot famílies, juntes per recordar que, tot i que hem avançat, encara queda molt per fer per aconseguir una igualtat real. 

La protesta, com és costum, ha deixat veure cartells amb lemes originals. ‘No som histèriques, som històriques’, ‘Soc l’artista, no la musa’, ‘Callades no estem més guapes’, o ‘Ni una més’, són algunes de les frases que han exhibit les dones durant la manifestació. També les més petites s’han afegit a les pancartes: ‘No vull ser princesa, vull ser alcaldessa’, deia la cartolina d’una de les nenes presents.

Cridar la ràbia

‘No és un dia de festa, és de protesta’. La Sandra, la Cristina, la Carolina i la Marta també ho tenen clar. Així ho mostren a la seva pancarta i amb les seves paraules: «Protestem pels nostres drets, perquè s’igualin els de les dones i els homes. I per les que no hi són. La gent pensa que avui és un dia de festa, que és per agafar-se el dia lliure, i no. És per protestar i reivindicar drets. Aquest any tornem amb més ganes que mai», declaren.

‘A mi també m’agraden les dones i no les assetjament’, és la frase que es pot llegir en el cartró que subjecten la Laia, la Júlia i el Pau, tres joves que es manifesten junts per la Gran Via. “Venim aquí per reivindicar els drets de les dones, per la igualtat, i per desfogar-nos», diuen les dues noies.

«Aquí et treus tota la ràbia acumulada de tot l’any contra els homes que ens fan coses. Mirades, xiulets, comentaris... i altres coses. Ens han perseguit, s’han fet palles davant nostre homes desconeguts. Però també sortim per totes les coses que nosaltres no patim, però que viuen altres dones. I perquè no es perdi tota la lluita que van fer les nostres avantpassades», expliquen la Laia i la Júlia. I el seu amic Pau afegeix: «Jo també vinc perquè he viscut amb elles els comentaris o la botzina dels cotxes que pateixen quan van pel carrer, i vinc a demanar que es deixi de fer». Les dues joves també asseguren que els agradaria «no haver de fer més 8-M»: «Em fa ràbia quan algú diu que ja hi ha igualtat. La situació ha millorat, però no ens podem quedar amb això. Queda molt per fer. Si hi ha tanta gent aquí, és perquè encara és necessari», assenyalen.

Notícies relacionades

8-M a la presó: les preses rebategen el carrer major de Brians 1 amb el nom de Dones Valentes

Una carrera solidària per a famílies i gossos

La Miriam, la Melanie i l’Emma són una àvia, una mare i una filla que també s’han ajuntat aquest 8-M per clamar pels seus drets i els de les que vindran. «Som tres generacions de dones que continuem lluitant per la conquesta de drets. La nena –de 2 anys– representa la generació més jove, i segurament disfrutarà de més llibertats i igualtat que nosaltres, però sobretot avui reclamem justícia i que ella pugui disfrutar d’una vida lliure», remarquen. Així mateix, tampoc obliden les que ja no hi són: «També venim representant totes les que van morir, a qui la justícia no va arribar».

Entre torxes enceses, so de tambors, picar de mans, crits i música, la manifestació ha avançat pacíficament per la Gran Via de les Corts Catalanes fins a la plaça de Tetuan, per després continuar pel passeig de Sant Joan i culminar al passeig de Lluís Companys. Allà, cap a les 20.45, s’ha llegit el manifest de la protesta del 8-M i, amb aquest, s’ha posat punt final a una altra jornada de vaga. Ja de nit, s’han sentit els últims càntics –per ara–: «Visca, visca, visca, la lluita feminista», «La nit és nostra, cap agressió sense resposta».