Una històrica bodega de Gràcia, amenaçada de tancament

Explica la Griselda, que va néixer a Valladolid i té 43 anys, dels quals fa 16 que viu a Barcelona i cinc a Gràcia, que és habitual que la gent es pari a mirar la bodega i que li digui que és molt maca. I és veritat que n’hi ha prou d’estar-hi una estona per veure com passa algú i s’atura a mirar el comerç.

El setè segell, sense censura

A les parets, una decoració molt barrejada: una col·lecció de cendrers, fotos del Barça i també de l’Espanyol, una placa en record de la victòria a la Lliga de la temporada 73-74, la del Cruyff jugador, imatges de corrides de toros i també cartells de pel·lícules de culte, com El setè segell, d’Ingmar Bergman, que porta imprès com a reclam publicitari: «Ara en versió original íntegra sense manipulació censorial ni religiosa dels diàlegs».

La dona explica que no podrà mantenir el local en funcionament si perd la part amenaçada, que és la meitat de l’establiment i que, recalca, ha funcionat com a bar durant quatre dècades. El problema és que, com a conseqüència de la limitació, l’aforament ara és, segons va determinar l’ajuntament, de només 18 persones. Una xifra, diu, insostenible perquè el negoci continuï obert.

L’origen

Tot va començar durant la pandèmia. La Griselda té una llicència C1 que, assenyala, li permet entrepans freds i tapes. En el context de la reducció de l’activitat per les restriccions de la crisi sanitària, va començar a cuinar menjar calent. No va trigar gaire a denunciar-la una veïna per l’olor del menjar, i això va comportar una inspecció municipal. Quan va arribar la inspecció la cuina ja havia sigut retirada –i ella admet que no tenia cap altra opció–, però els ulls del consistori ja s’havien posat sobre el local.

Tornant a l’activitat habitual, els tècnics van advertir una circumstància anòmala: la meitat del local està previst legalment com a magatzem, no com a part del bar. I tant hi fa que durant 40 anys hagi sigut també una part ocupada per la clientela.

Comptar la gent

La via per normalitzar aquest incompliment seria ampliar la llicència, però a l’ajuntament li han dit que no existeix aquesta possibilitat. Tot i que no l’han obligat a prescindir d’aquesta part de la bodega, sí que li van acotar l’aforament a la xifra esmentada. «És una agonia per a mi dir a la gent que no pot entrar», afirma. No només perquè posar-se a comptar és difícil, sinó perquè amb aquesta quantitat de gent no surten els comptes: «Si m’obliguen a fer això, ho deixaria, molt a desgrat».

La Griselda porta la bodega des de fa set mesos i està previst que ben aviat sigui la titular del negoci. El va fundar el Pep, que dona nom al local. Després el va assumir el seu fill, Sergio. Després el pare de la Griselda, que ara és a punt de retirar-se.

Dos expedients

La veïna que la va denunciar per l’olor del menjar també l’ha denunciat per soroll; en aquest aspecte, López té clar que ha d’insonoritzar el local i calcula que la inversió serà d’11.000 euros. Està disposada a fer-la, però insisteix a reclamar una solució a l’ajuntament apel·lant a les dècades que fa que la bodega funciona d’aquesta manera. Diu que ara porta més bé la tensió que li genera la situació. Des que va començar el conflicte amb el consistori ha perdut 11 quilos.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Sobre aquest cas, l’ajuntament informa que consten dos expedients sobre el local arran de queixes veïnals causades per soroll i que s’ha constatat que ha incomplert la normativa acústica. I que es va instar la bodega a fer millores. El segon expedient és per «deficiències en la instal·lació», sense precisar, que encara estan pendents de reparar.

La Griselda viu a prop de la bodega, que obre cada dia de 7.30 a 15.30 i de 18 hores a mitjanit. «Tenim clientela de tota mena. El iaio del cigaló, paletes, professors, treballadors de l’ajuntament», repassa. A la tarda i a la nit ve una clientela més jove que sol asseure’s a la part afectada per la falta de llicència. «Em sembla molt injust que em vulguin fer treure mitja bodega perquè no es va legalitzar fa dècades. El que vull és que un lloc centenari segueixi endavant», conclou.