El 70% de les persones sense sostre de Barcelona es van quedar al carrer aquí, segons Arrels

Un home de 44 anys que va venir a la ciutat de Barcelona per trobar una nova vida, especialment buscant una ocupació i millors oportunitats laborals, però les coses no li van anar tan bé com esperava. El van acomiadar de la feina, no podia pagar el lloguer i va acabar dormint al carrer. Aquest és el quadro general de la trajectòria que porta a dormir al ras a la capital catalana, segons les dades del cens elaborat per la fundació Arrels. Després d’enquestar més de 300 persones, l’entitat especialitzada a atendre les persones sense llar planteja la falta de mitjans per atendre les persones sense llar i posa en evidència el relat del govern municipal, que apunta que una gran part de les persones sense llar de la ciutat són a Barcelona perquè el seu municipi no les ajuda.

Segons les dades d’Arrels, que són una mica diferents de les de l’ajuntament, a Barcelona hi hauria almenys 1.231 persones dormint al carrer. Les dades del govern local no passen del miler. Però això és només la punta de l’iceberg, ha explicat aquest dijous en roda de premsa el director de la fundació, Ferran Busquets. «Calculem que a Barcelona hi ha més de 4.000 persones sense llar, perquè a les dades de qui dorm al carrer s’hi ha de sumar les persones que estan en allotjaments de la xarxa d’assistència pública i d’oenagés, i els assentaments», ha dit Busquets.

De mitjana, i segons la seva enquesta, les persones que són al carrer hi porten més de quatre anys. En el pitjor de la pandèmia aquesta mateixa enquesta superava els cinc anys, però si ho comparem amb el temps d’estada abans de la covid les dades són lleugerament superiors, perquè eren de tres anys de mitjana. «El problema és que sabem que a partir dels sis mesos comença el deteriorament físic i mental de les persones, que es troben en molt mal estat i ho estem permetent. No pot ser que els serveis socials tinguin llistes d’espera per acollir les persones en aquesta exclusió tan extrema», s’ha queixat Marta Maynou, responsable del centre obert de l’entitat.

El 40% porta una dècada a BCN

El 70% dels enquestats ha explicat que Barcelona és la primera ciutat on han dormit al carrer. «Està clar que Barcelona és un pol d’atracció, però la gent ve aquí a buscar oportunitats. No els funciona bé, fracassen i es queden al carrer. És per això que Barcelona és una gran ciutat i ha d’atendre aquestes persones, si els municipis s’han de fer càrrec del sensellarisme, Barcelona no n’està exclosa», ha dit Busquets. Busquets recolza aquest missatge amb una altra de les dades de l’enquesta. El 40% fa més de 10 anys que viu a la ciutat, i el 60% expliquen que van venir a Barcelona buscant feina. El 21% tenia un pis de lloguer, un 5% un pis de propietat.

Notícies relacionades

Les sabates optimistes d'Arrels Barcelona

Ciutat Vella limita les botigues de cànnabis, manicura i fundes de mòbil

Les dades xoquen directament amb l’argument del govern municipal, que lamenta que li toca atendre un gran gruix de persones sense llar que es dirigeixen a la capital perquè als seus municipis no hi ha serveis per ells. «És veritat que hi ha municipis petits, que envien gent a altres municipis, és innegable. Però la majoria de persones que hi ha al carrer a Barcelona van venir buscant oportunitats i no dormien al carrer», ha afegit Busquets, que, de fet, ha apuntat que només el 3% de les persones que hi ha al carrer, segons la seva enquesta, van venir a Barcelona buscant atenció social.

Les ajudes no els arriben

A més, el 50% dels enquestats diuen no percebre cap tipus de suport social, ja sigui de l’Administració o per part de les entitats socials. Això no significa que els serveis socials no se’ls acostin, sinó que noten que no els atenen correctament. Més de la meitat d’enquestats diuen no tenir ningú que els recolzi, i el 68% creu que mai sortirà del carrer. «Com a societat els hem fallat, no confien en l’Administració ni en la gent... estan desanimats i tenen un deteriorament a tots els nivells», ha reflexionat Maynou, que ha demanat «mesures urgents» a totes les administracions.