Ruptura temporal de relacions
L’Ajuntament de Barcelona rebutja el veto d’Ada Colau a Israel
Els comuns es queden sols i el PSC, Cs, el PP i Valents rebutgen la proposta per la qual l’alcaldessa va decretar trencar vincles amb el país

Israel s’ha convertit en un inesperat front de combat a l’Ajuntament de Barcelona a l’avantsala de les eleccions municipals del 28 de maig. La interrupció temporal de les relacions entre la ciutat i les autoritats d’Israel decretada per l’alcaldessa Ada Colau ha desencadenat una disputa entre Barcelona en Comú i la resta de partits del consistori, inclòs el PSC, integrant del govern municipal. L’estira-i-arronsa s’ha escenificat a la comissió de presidència d’aquest dimecres al consistori, a la qual els comuns s’han quedat sols defensant la ruptura provisional com a gest contra l’ocupació de Palestina i que inclou la suspensió de l’agermanament amb Tel Aviv. Els vots en contra dels socialistes, Cs, el PP i Valents han sumat majoria per rebutjar la proposta ciutadana per deixar sense efecte l’entesa simbòlica amb la segona ciutat més poblada d’Israel, recolzada per 4.135 firmes. ERC s’ha abstingut.
Els opositors al cessament dels vincles amb les autoritats israelianes han acusat Colau de prendre una ordre eludint l’aval del ple municipal. «S’ha subvertit el procés que estableix el reglament. És un fet gravíssim», ha criticat la tinenta d’alcaldia socialista Laia Bonet, que ha defensat «reprovar la decisió unilateral de l’alcaldia, que no busca més que esquivar la seva minoria absoluta» davant la qüestió.
En canvi, la tinenta d’alcaldia dels comuns, Laura Pérez, ha esgrimit que deixar en suspens les relacions amb Israel és «coherent» amb el veto que el PP va proposar fa un any a Rússia. La mesura es va fer efectiva al mateix temps que la de Tel Aviv, amb un altre decret d’alcaldia que va suspendre l’acord d’amistat amb Sant Petersburg. «¿Per què aquests arguments que es van aplaudir fa un any no són vàlids ara? ¿No acumula Palestina 70 anys d’apartheid? ¿Ens comprometem amb uns drets humans i amb d’altres no?», ha plantejat Pérez.
Notícies relacionadesEl debat que s’ha entaulat a l’ajuntament ha resultat ser més propi d’altes instàncies internacionals que de la corporació municipal. També ha sigut aspre i nombrosos assistents favorables al boicot a Israel han brandit imatges de víctimes palestines, a més d’esbroncar algunes intervencions.
Un dels proposadors de la campanya ‘Barcelona amb l’apartheid, no’, Salah Jamal, ha qüestionat davant els regidors que Israel sigui un país democràtic. «¿Per a què servia l’agermanament? Per a res, només per blanquejar Tel Aviv. No és una ciutat democràtica, està liderada per un alcalde que va ser comandant d’Israel, que va bombardejar Gaza diverses vegades i fa neteja ètnica de palestins al centre de Tel Aviv. ¿Aquesta és la democràcia que defenseu?», ha preguntat Jamal. Junts, Valents, el PP i Cs han forçat la convocatòria d’un ple extraordinari per als pròxims dies al qual la discussió entorn d’Israel es reprendrà.
- Pensions Això és el que cal cotitzar per jubilar-se amb 63 anys
- Entrevista Conrado Fernández: «Als carrers de Badalona ja gairebé mai et treuen la navalla»
- Pablo Bustinduy: "Volem generar condicions perquè la gent gran pugui viure a casa"
- Estrena a Montjuïc Tot a punt al Lliure per a ‘L’herència’
- Francesc-Marc Álvaro: "Junts treballa perquè la dreta arribi més d’hora que tard al Govern"
- Conferència de Seguretat de Múnic Europa busca una estratègia comuna de Defensa urgent davant el menyspreu dels EUA
- LA POLÈMICA MADRIDISTA Flick opina que Bellingham va faltar al respecte a l’àrbitre
- 56 minuts i 42 segons Kiplimo polvoritza el rècord del món amb una gesta per al record a la Mitja Marató de Barcelona
- Comissions bilaterals Illa utilitzarà les concessions del Govern per aconseguir nous pactes amb ERC i els Comuns
- Dades del padró La població estrangera de Barcelona es multiplica per 16 des de finals del segle XX