A Barcelona

Els lladres violents esquiven la presó preventiva en el 90% de les detencions

  • Robatoris violents i furts descendeixen aquest 2022 a la capital catalana, on els arrestos policials han crescut en un 16%

Els lladres violents esquiven la presó preventiva en el 90% de les detencions
4
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els robatoris violents han caigut un 13,3% aquest 2022 a Barcelona en comparació amb el 2019, any previ a la pandèmia i durant el qual es van registrar les pitjors dades des del desplegament dels Mossos d’Esquadra a la capital catalana, el 2005. També han sigut un 26,6% menys els furts denunciats a la ciutat en relació amb el mateix període. Les detencions de lladres violents, a més, han augmentat en un 16%. Les xifres són «bones», ha defensat la comissària de Barcelona, Marta Fernández, en un balanç que també recull que Barcelona pateix com la resta de capitals espanyoles i europees la xacra de la reincidència, que persisteix al carrer malgrat les detencions. Els lladres violents arrestats només entren a la presó preventivament en una de cada 10 ocasions. En les nou restants, són detinguts, passen a disposició judicial i tornen al carrer.

Els Mossos van activar el 2020 un pla específic per combatre-la, el Pla Tremall. És un sistema de treball que han defensat com un model d’èxit tant Fernández com l’inspector Josep Naharro, responsable de la investigació criminal que té lloc dins dels confins de la ciutat. Es basa a millorar la intel·ligència policial per conèixer el fenomen de la multireincidència i poder així anticipar-se amb dispositius a les zones més afectades i també millorar la coordinació amb la fiscalia i els jutjats i aportar més informació sobre l’activitat delinqüencial de cada lladre que passa a disposició judicial. Un catàleg delinqüencial que ha aconseguit que les mesures cautelars que es dictaven contra els reincidents augmentessin el 2021. Aquest 2022, tanmateix, han tornat a proporcions anteriors al Tremall.

Tant Fernández com Naharro consideren que aquesta disminució de les ordres de presó preventiva es deu en part al fet que han crescut molt les detencions in fraganti. Aquest tipus d’arrestos no acaben en empresonaments abans del judici perquè s’instrueixen com a delictes en grau de temptativa.

Gairebé 300 reincidents

Els Mossos han detectat 289 lladres a Barcelona que fan dels furts i els robatoris violents la seva forma de vida. Actuen sobretot al centre de la ciutat i al litoral, eixos turístics. Aquests gairebé 300 carteristes han sigut arrestats en 2.270 ocasions després de cometre un total de 5.692 delictes. Els cinc reincidents més actius han sigut arrestats 117 vegades. Un, 25; un altre, 24; dos més, 23, i el cinquè, 22. Dos d’aquests cinc mai han entrat a la presó després d’aquesta vintena de detencions, un l’ha trepitjat 12 dies i dos més que es troben entre reixes.

Per a la comissaria i l’inspector l’activitat d’aquests delinqüents té un impacte en la percepció de seguretat de la ciutadania. Però perquè es tingui una descripció detallada d’aquests delictes, els dos policies han remarcat que en un 98% dels casos la víctima no resulta ferida i que només en un 3% dels atacs els lladres han esgrimit una arma blanca.

Rellotgers subcontractats

Els Mossos van crear, per lluitar contra el robatori violent de rellotges de gamma alta que patien els turistes, la unitat, Titani. «Com millor coneixes alguna cosa, millor pots combatre-la», ha raonat Fernández, que ha reconegut que no resulta possible assignar investigadors específics per a cada modalitat delinqüencial malgrat que fer-ho sempre ofereix bons resultats. Gràcies a l’estudi d’aquest fenomen els Mossos han esbrinat que hi ha grups organitzats de lladres que encarreguen a delinqüents del carrer la sostracció dels rellotges.

El 2019, els denominats grups de ‘rellotgers’ estaven integrats pels mateixos delinqüents que després s’emportaven aquestes peces a altres països per revendre’ls allà. En l’actualitat, tanmateix, aquests grups deleguen la feina bruta en els més joves, que són els qui assumeixen el risc de ser arrestats i que després també accepten entregar els rellotges que arrabassen, en ocasions amb gran violència, a canvi de pocs diners.

El repte del futur, ha remarcat Naharro, és posar la lupa sobre tots els delinqüents que compren objectes robats al carrer. Si s’aconsegueix desincentivar aquesta demanda, l’activitat delinqüencial disminuirà.

35 pisos delinqüencials

Notícies relacionades

Al llarg del 2022 s’han desmantellat 35 pisos ocupats per lladres que es dediquen a robar. En molts casos són joves que havien pertangut a la xarxa de protecció de la Generalitat i que, després de complir els 18 anys i no tenir contractes laborals a l’abast, s’han quedat en uns llimbs des dels quals sucumbeixen als diners fàcils que proporcionen furts i robatoris violents.

Segons els Mossos, la majoria dels multireincidents són homes –el 2022 només es van detenir nou dones– d’entre 18 i 25 anys, que actuen en solitari contra una única víctima. Fins al moment, els Mossos han dibuixat dos perfils dels lladres multirreincientes que actuen a Barcelona: els «oportunistes», que són delinqüents locals, i els que formen part de grups criminals que es desplacen d’altres punts de Catalunya, d’Espanya o d’Europa per cometre diversos robatoris en pocs dies.