El repte del monument a Cerdà
La commemoració dels 150 anys de la mort de l’enginyer que va projectar l’Eixample donarà peu a l’organització de dues exposicions, diversos homenatges i la publicació d’un llibre. A l’abril, s’anunciarà la ubicació de l’escultura dedicada al pare de la Barcelona contemporània.
L’Ajuntament de Barcelona va decidir saldar un deute pendent des de fa 150 anys. A mitjans d’abril, el govern municipal revelarà en quin lloc de l’Eixample retrà homenatge a Ildefons Cerdà, responsable d’una gesta majúscula, ja que es va inventar pràcticament una metròpolis, ja que la seva trama ortogonal era l’equivalent a 10 vegades la superfície que fins al 1856 ocupava la Barcelona emmurallada. El monument, tot i que important pel retard amb què la ciutat paga aquest deute, és només una cirereta del que acaba de començar, la commemoració dels 150 anys de la mort d’aquell enginyer, un aniversari que donarà peu a l’organització de dues exposicions, diversos homenatges i la publicació d’un llibre, Teoría Cerdà, que ja és a les llibreries.Ha decidit l’Ajuntament de Barcelona saldar (potser aquesta vegada sigui la definitiva, sense marxa enrere) un deute que té pendent de pagar des de fa 150 anys. A mitjans d’abril, el govern municipal revelarà en quin lloc del cor de l’Eixample retrà per fi aquesta ciutat homenatge a Ildefons Cerdà, el molt adequadament anomenat visionari maleït, responsable d’una gesta majúscula, ja que es va inventar pràcticament una metròpolis, perquè la seva trama ortogonal era l’equivalent a 10 vegades la superfície que fins al 1856 ocupava la Barcelona emmurallada. Déu n’hi do. El monument, no obstant, tot i que important pel retard amb què la ciutat paga aquest deute, és només una guinda del que formalment acaba de començar, la commemoració dels 150 anys de la mort d’aquell enginyer (no, no era arquitecte) sense igual, un aniversari que donarà peu, entre altres fites d’interès, a l’organització de dues exposicions, diversos homenatges i la publicació d’un llibre, ‘Teoría Cerdà’, que ja és a les llibreries.
Tot això va començar de manera informal a finals de gener del 2025 en una vorera del Bruc. Allà, al número 49 d’aquell carrer, el degà de l’escola dels enginyers de camins, canals i ports, Pere Calvet, va conversar uns minuts amb l’alcalde Jaume Collboni. Tots dos van inaugurar una placa commemorativa a la façana de la finca que va ser llar de Cerdà, un dels primers veïns de l’Eixample. Calvet va plantejar que seria oportú revisitar el llegat d’aquell Charles Darwin de l’urbanisme, que al segle XIX va intuir que la gran equació que tota ciutat ha de resoldre té una X i una Y, la vivenda i la mobilitat, dues qüestions centrals per encarrilar el futur de Barcelona.Tot això va començar d’una manera molt informal a finals de gener del 2025 en una vorera de Bruc. Allà, al número 49 d’aquell carrer, el degà de l’escola dels enginyers de camins, canals i ports, Pere Calvet, va conversar informalment uns minuts amb l’alcalde Jaume Collboni. Tots dos acabaven d’inaugurar una placa commemorativa a la façana de la finca que va ser llar de Cerdà quan va ser un dels primers veïns de l’Eixample i, llavors, Calvet va plantejar que seria oportú revisitar el llegat d’aquella mena de Charles Darwin de l’urbanisme, algú que al segle XIX va intuir que la gran equació que tota ciutat ha de resoldre un dia o un altre té una ‘x’ i una ‘i’, la vivenda i la mobilitat, anem, dues qüestions avui centrals per encarrilar el futur de Barcelona.
En aquella vorera del Bruc es va plantar la llavor del que va ser presentat a la seu del col·legi professional d’aquesta branca dels enginyers, una commemoració coral en què participen la Diputació de Barcelona, la Generalitat i l’Ajuntament de Centelles, vila natal de Cerdà, que havia començat a preparar una exposició sobre el seu fill més cèlebre.En aquella vorera de Bruc es va plantar la llavor del que acaba de ser presentat a la seu d’escola professional d’aquesta branca dels enginyers, una commemoració coral en què participen a fons la Diputació de Barcelona, la Generalitat i l’Ajuntament de Centelles, vila natal de Cerdà, que pel seu costat havia començat ja a preparar una exposició sobre el seu fill més cèlebre.
Per als que organitzen amb temps les seves agendes, les dates per remarcar del 2026 són diverses. El 16 d’abril se celebrarà un acte institucional a l’Ajuntament de Barcelona i serà allà on s’anunciarà la ubicació del monument a Cerdà, que no serà el primer, ja que entre el 1957 i el 1971 hi va haver una escultura en el seu honor a la plaça del mateix nom. D’aquella peça va dir el ministre d’Obres Públiques, Jorge Vigó, que era "una mamarratxada".Per als que organitzen amb temps les seves agendes, les dates a remarcar del 2026 són diverses. El 16 d’abril se celebrarà un acte institucional a l’Ajuntament de Barcelona i serà probablement allà on s’anunciarà, com a mínim, la ubicació del monument a Cerdà, que no serà, per cert, el primer, ja que entre 1957 i 1971 hi va haver una escultura en el seu honor en la llavors encara més horrorosa plaça del mateix nom. D’aquella peça va dir el ministre d’Obres Públiques, Jorge Vigó, que era "una mamarratxada".
Faceta oblidada
El 14 de maig, que al santoral coincideix amb la festivitat de Santo Domingo de la Calzada, el Palau de la Música allotjarà l’entrega de la trentasisena edició dels premis Cerdà, un acte que tindrà la seva rèplica el 29 de maig al Teatro Real de Madrid.El 14 de maig, que en el santoral coincideix amb la festivitat de Santo Domingo de la Calzada (és clar, patró dels enginyers de camins), el Palau de la Música allotjarà l’entrega de la trigesimosexta edició dels premis Cerdà, un acte que tindrà la seva rèplica el 29 de maig al Teatro Real de Madrid.
Interessant, perquè és una faceta de Cerdà de vegades oblidada, serà l’homenatge que el 13 d’abril se li tributarà al Congrés dels Diputats, on va tenir un escó per la província de Barcelona. El clímax de les celebracions seran les dues exposicions: la primera a partir del 23 de juliol al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i la segona, Univers Cerdà, més enllà de l’Eixample, que visitarà Centelles, Madrid i Barcelona entre l’octubre i el desembre.Interessant, perquè és una faceta de Cerdà de vegades oblidada, serà l’homenatge que el 13 d’abril se li tributarà al Congrés dels Diputats, ja que allà va tenir un escó per la província de Barcelona. Però el clímax de les celebracions seran les dues esmentades exposicions, la primera a partir del 23 juliol al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i la segona, ‘Univers Cerdà, mes enllà de l’Eixample’, que de manera itinerant visitarà Centelles, Madrid i Barcelona entre octubre i desembre.
Notícies relacionadesDurant la presentació d’aquesta bateria d’actes van destacar diversos aspectes de la radical modernitat que va suposar Cerdà en ple segle XIX la consellera Sílvia Paneque, la tinenta d’alcalde Laia Bonet, el centellenc alcalde Josep Paré, Gemma Badia en nom de la Diputació, el degà Pere Calvet i el president dels enginyers de camins, canals i ports, Miguel Ángel Carrillo. El mínim denominador comú del discurs de cadascun d’ells va ser com de vigent és avui dia el plantejament teòric i pràctic de Cerdà per garantir que ciutats com Barcelona siguin, per sobre de qualsevol altra consideració, ecosistemes veïnals. És en aquest sentit que resulta important el llibre que, a través de la Universitat Politècnica de Catalunya, va treure de la impremta l’enginyer Francesc Magrinyà, que va revisitar la trajectòria professional i intel·lectual de Cerdà més enllà dels tòpics.Durant la presentació d’aquesta bateria d’actes han destacat diversos aspectes de la radical modernitat que va suposar Cerdà en ple segle XIX la consellera Sílvia Paneque, la tinenta d’alcalde Laia Bonet, el ‘centellenc’ alcalde Josep Paré, Gemma Badia en nom de la Diputació, el degà Pere Calvet, per descomptat, i també el seu formalment superior jeràrquic, el president dels enginyers de camins, canals i ports, Miguel Ángel Carrillo. El mínim denominador comú del discurs de cadascun d’ells ha sigut com de vigent avui dia el plantejament teòric i pràctic de Cerdà de cara a garantir que ciutats com Barcelona siguin, per sobre de qualsevol altra consideració, ecosistemes veïnals. És en aquest sentit que resulta important el llibre que, a través de la Universitat Politècnica de Catalunya, acaba de treure de la impremta l’enginyer Francesc Magrinyà, que ha revisitat la trajectòria professional i intel·lectual de Cerdà més enllà dels tòpics.
La commemoració dels 150 anys de la mort de Cerdà coincideix aquest 2026 amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí i amb la lasanya d’actes vinculats a la Capital Mundial de l’Arquitectura que ostenta Barcelona també aquest any. És tot perfectament compatible, però en el cas de Cerdà hi ha un plus, el de reconèixer a aquell enginyer la paternitat de la Barcelona contemporàniaLa commemoració dels 150 anys de la mort de Cerdà coincideix aquest 2026 amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí i amb la lasanya d’actes vinculats a la Capital Mundial de l’Arquitectura que deté Barcelona també aquest any. No s’ha d’escollir. És tot perfectament compatible, però en el cas de Cerdà, el que hem dit al principi, hi ha un plus, el de reconèixer a aquell enginyer la paternitat de la Barcelona contemporània.
