Valents demana un carrer dedicat a Benet XVI a Barcelona

Valents, la formació conservadora que compta amb tres regidors a l’Ajuntament de Barcelona, ha proposat aquest diumenge que la capital catalana dediqui un carrer al papa Benet XVI, mort aquest dissabte. La líder del partit i alcaldable a Barcelona, Eva Parera, ha defensat que el pontífex que va precedir l’actual papa Francisco «mereix un carrer o una plaça a Barcelona al seu nom» per haver sigut un «gran intel·lectual» i «un home senzill i entregat», ha postulat.

El partit –sorgit de la llista que l’ex primer ministre francès Manuel Valls va encapçalar a Barcelona– formalitzarà la seva proposta en la pròxima comissió de presidència del consistori, a mitjans de gener. En cas que la proposta prosperés, hauria d’esperar a materialitzar-se: el reglament del nomenclàtor de Barcelona estipula que es pot deixar cinc anys de marge des de la mort d’una personalitat per rendir-li homenatge amb una via a la capital catalana, tret que hagués rebut la medalla d’or de la ciutat. No és el cas de Joseph Ratzinger.

Parera ha evocat el viatge de Benet XVI a Barcelona per consagrar les Sagrada Família com a basílica el 2010. «Milers de persones el van rebre als carrers de Barcelona i milers de persones més eren dins de la Sagrada Família», ha recordat la regidora, que ha manifestat que la visita de Ratzinger a la ciutat va ser «un gran moment per a la ciutat, Espanya i l’Església Catòlica».

La regidora de Valents ha afirmat en un comunicat que Barcelona compta amb carrers batejats «amb noms de persones que no han fet res per a la ciutat ni per al bé de la humanitat». Parera no ha concretat a qui es referia, si bé si ha citat alguns noms que ha dit que es troba a faltar en la llista de carrers de la ciutat. «No entenem com persones rellevants com el Papa Juan Pablo II, Montserrat Caballé o Salvador Dalí continuïn sense tenir un espai a la ciutat amb el seu nom», ha expressat.

Més de 200 noms en espera

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Fins a l’octubre passat, Barcelona acumulava una llista amb 208 propostes de noms aprovades sense cap espai públic assignat a la ciutat. Joan Pau II figura a l’inventari de personalitats pendents de nomenar una via a l’urbs, igual que el líder guerriller Ernesto ‘Che’ Guevara, l’escriptor Julio Cortázar, l’exalcalde de Madrid Enrique Tierno Galván i el dramaturg Ramón María del Valle-Inclán, a qui la ciutat li deu un carrer des de fa 41 anys.

El procés per atorgar una designació a un espai públic de la capital catalana sol ser lent, si bé algunes designacions solen desbloquejar-se amb més rapidesa que d’altres, ja que no se’ls incorpora a la llista de carrers per ordre d’antiguitat des que es van suggerir. Això sí, la ponència del nomenclàtor –l’òrgan encarregat d’avalar les proposicions que arriben al consistori– descarta les candidatures de noms que no van associades amb una via o un racó concret de la ciutat que es planteja batejar. Precisament, es fa així per no incrementar encara més la llarga llista d’espera de noms ratificats que han quedat en els llimbs.