Menys assistents però més vides salvades a les sales de drogues de BCN

La xifra arriba a triplicar les urgències que es van atendre en els tres exercicis anteriors a la ciutat , amb un pic de 35 sobredosis el 2019. L’Ajuntament de Barcelona ha apressat la Generalitat a estendre espais de consum controlat i albergs per a toxicòmans sense sostre, com el del Baix Guinardó, que va evitar 60 sobredosis l’any passat. El Departament de Salut assegura que sospesa l’opció. En tot cas, l’auge d’uns diagnòstics amb risc letal no es va correspondre amb un increment de la concurrència en els espais de venipunció. Just al contrari. 

L’any passat van acudir 1.887 persones per injectar-se la dosi sota supervisió sanitària als serveis disponibles a Barcelona. Majoritàriament van anar a la sala Baluard, la més freqüentada, amb 1.401 usuaris. Les dues quantitats estan per sota de les d’anys previs: el 2019, 2.214 consumidors van acudir als centres de la ciutat, 1.611 dels quals van anar a Baluard. 

Les cotes d’assistència no s’han reposat des que va sorgir la pandèmia. Ni tan sols s’entreveu que passi el 2022. A falta d’un estudi detallat, el descens suggereix que la covid ha modificat hàbits en les persones drogodependents i també certes constants del mercadeig d’estupefaents a Barcelona i voltants.  

Per sota del 2019

«Tant a Baluard com en el conjunt de la ciutat encara no s’ha arribat a les xifres del 2019», admet l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que recalca que les dades són encara parcials. «Haurem d’esperar a tancar l’any per poder analitzar-los i comparar», expressa. 

El subdirector general d’Addiccions de la Generalitat, Joan Colom, coincideix que és aviat per extreure’n conclusions, però és contundent a l’afirmar que cal pensar que a final d’any s’haurà igualat, com a mínim, el nombre de persones ateses abans que esclatés la crisi sanitària. «Els recomptes provisionals no apunten en aquesta direcció, tot i que hi ha una certa recuperació», analitza.   

El mateix passa a la sala de venipunció de la Mina. Enclavada a Sant Adrià de Besòs, es troba a un parell de carrers de Barcelona i la majoria dels usuaris procedeix de fora del barri, molts de la capital. És l’espai que més tràfec ha acreditat durant anys, una etiqueta de la qual s’ha desprès amb un descens notable de l’afluència: han passat d’anar-hi 2.273 toxicòmans el 2018 a inocular-se heroïna, cocaïna o la barreja de totes dues –anomenada ‘speedball’– a 879 el 2021.

«El 2022 hem tingut una mica més d’usuaris que l’any passat i el volum augmenta progressivament, però encara estem per sota del nombre d’usuaris del 2019», constata Noemí González, coordinadora del servei de reducció de danys de la Mina, gestionat per l’Hospital del Mar. Comenta que la ressaca per les condicions a causa de la pandèmia i les peculiaritats de la distribució de la droga al barri –concentrada en vivendes, tota una contraindicació mentre s’imposava el distanciament social i el pànic als contagis– poden influir en la decaiguda. 

«Des de la pandèmia, el consum de droga ja no està tan focalitzat només a la Mina i a Baluard, sinó que està més distribuït», observa González. «L’any posterior al confinament va continuar sent més complicat aconseguir droga i la mobilitat va ser limitada. Hi ha usuaris d’altres localitats que venien a la Mina que, per les restriccions, van haver de quedar-se al seu entorn i buscar punts de venda més pròxims. Potser s’han fidelitzat en un altre territori i ja no es desplacen tant», suggereix.

Canvis en la venda al detall

«Hi ha una disminució de l’ús de les sales en general i també a les sales principals», corrobora Colom. Al·ludeix a una combinació de fets que, avivats per la covid, han alterat tendències: «Hi ha una població flotant rellevant en aquests espais que es va resituar o va marxar. Hi ha canvis en els patrons i també en l’ús i l’oferta de substàncies. I tot això amb la covid pel mig. També cal tenir en compte que un tant per cent important dels usuaris són forans i poden haver canviat de territori i d’entorn».

«Tant el 2021 com el 2022 han sigut anys extraordinaris. Hi ha factors que van més enllà de l’atenció assistencial, com canvis en el tràfic de drogues, que se’ns escapen», indica la directora de promoció de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Maribel Pasarín. Posa com a exemple el declivi en l’assistència a la sala Baluard entre octubre del 2021 i gener del 2022. En paral·lel, la conversió dels narcopisos del Raval en fumadors on els narcotraficants veten injectar-se la dosi ha intensificat tant la venda al detall al carrer com el consum.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Colom indica que es desconeix si una part del públic dels equipaments ha desertat al quedar atrapat en la intempèrie i vivendes ocupades. «És una hipòtesi, però no podem arribar a la conclusió que el descens es deu a l’augment de consum al carrer», rebat. «No detectem que hagi augmentat», respon González al centre de la Mina, un salvavides que descarrega el veïnat de les punxades al carrer i que, al seu torn, vetlla per les víctimes de l’addicció. Ha apaivagat totes les sobredosis a les quals s’ha enfrontat des que va obrir el 2004. El 2021 se’n van neutralitzar 83.

«Si no existís el servei, probablement haurien acabat en mort», remarca Francina Fonseca, directora d’Atenció a les Addiccions de l’Hospital del Mar. Ressalta que «algunes es produeixen a la via pública, en llocs on s’acostuma a consumir d’amagat i que, d’una altra manera, no es detectarien». «Quan passa al carrer, són els usuaris que l’han vist o els que compartien el consum els que venen a la sala i ens avisen», explica González. «També fem tallers amb els usuaris en els quals ensenyem com revertir una sobredosi, els donem una targeta d’agents de salut i la medicació necessària. En ocasions l’han hagut d’utilitzar», precisa.