Barcelona i la DGT es conjuren contra els accidents de moto amb un repte tecnològic

L’Ajuntament de Barcelona i la Direcció General de Trànsit (DGT) han firmat aquest dilluns un protocol de col·laboració per atacar l’alta sinistralitat de les motos. A la capital catalana suposen el 33% de la flota de vehicles però acaparen el 86,3% dels ferits greus en accident viari, segons el balanç del primer semestre del 2022. Des de començament d’any ja han perdut la vida 16 motoristes a Barcelona.

L’acord s’ha escenificat amb un acte públic aquest matí a la nau municipal de Ca l’Alier, dedicada a la innovació tecnològica, com a picada d’ullet al paper que demana jugar aquesta disciplina. La tinenta d’alcaldia Laia Bonet i el director general de la DGT, Pere Navarro, han rubricat el conveni i han valorat la urgència de reduir aquest segment de sinistralitat. Entre els punts inclosos en el protocol de col·laboració hi ha la realització de més estudis i enquestes sobre aquesta mobilitat i sobre les especificitats del motosharing i el delivery, involucrar empreses i societat civil i posar en marxa projectes pilot per a la reducció de riscos.

En aquest camp destaca el repte d’innovació presentat en el mateix acte per Laia Bonet i concretat per la comissionada municipal d’Agenda 2030, Bàrbara Pons. A finals de gener es llançarà una doble proposta oberta a emprenedors i investigadors: d’una banda plans amb alt impacte en el comportament dels conductors i, de l’altre, novetats tecnològiques que aportin més seguretat als motoristes. En tres mesos se seleccionaran els projectes finalistes, que disposaran de 6 mesos de proves en espais reals de la ciutat per demostrar la seva efectivitat, més un any de posada en pràctica. Els guanyadors compten amb una dotació de 100.000 euros cadascun, que cobrirà fins al 80% del cost de la solució proposada.

El recentment inaugurat LAB de mobilitat urbana, en el qual també participa Fira de Barcelona, serà un dels instruments per atraure solucions innovadores relacionades amb el sector de la mobilitat que ajudin a assolir els objectius específics de reducció de la sinistralitat en general i incorporar la visió 0 per a l’any 2050.

Barcelona, ciutat de motos

«Barcelona està en deute amb la moto, si no fos per ella el trànsit de la ciutat... ¡seria el del Caire!», ha afirmat provocativament Pere Navarro, en la seva intervenció. «Espanya vol ser el referent a Europa sobre motos, només tenen un paper important a Espanya, França i Itàlia... I a Brussel·les quan volen parlar de moto, ens truquen a nosaltres», ha dit presumint. Ha recordat que en tot l’Estat espanyol hi ha registrades 5,5 milions de motocicletes i que se’n matriculen 200.000 cada any, sense la tendència a la baixa que registra l’automòbil. Tot i això, és un parc envellit, amb poques que es desballestin i una antiguitat mitjana de 17,2 anys.

La col·lisió lateral o frontolateral és la primera causa dels accidents a la ciutat, seguida de les sortides de via, ha recordat. I no és per «la irresponsabilitat dels joves, com molts diuen», ha remarcat, perquè «la franja d’edat amb més víctimes mortals és dels 45 als 55 anys i, la següent, dels 35 als 45». Ha celebrat que l’ús del casc és gairebé total avui dia, tot i que ha confiat en l’homologació i popularització en els pròxims anys d’altres mesures de protecció del cos com «armilles airbag».

Notícies relacionades

Barcelona estudiará que les motos paguin per estacionar al carrer

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

Bonet ha coincidit que «clarament Barcelona és la ciutat de les motos a Espanya» i l’urbs europea «amb més motocicletes i ciclomotors». «¡I estem orgullosos de ser-ho!», ha afegit, per recordar que ella mateixa es desplaça amb moto des del 2005, quan es va permetre conduir ciclomotors només amb el carnet de cotxe. «Ens preocupa la derivada en sinistralitat que té aquest lideratge, però no volem renunciar-hi», ha contraposat. Així, ha presumit de l’estrena de radars a la ciutat, que començaran a multar aquest gener. També ha apostat per fomentar l’ús de roba i calçat protectors que complementin el casc, perquè «redueixen la lesivitat» dels accidents però ha reconegut que «a l’estiu costa més» convèncer els motoristes d’utilitzar-los.

La indústria i les víctimes

En una taula rodona posterior, el gerent de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Manuel Valdés, ha advocat per campanyes que facin «comprendre el risc» al qual s’exposen els motoristes, així com un urbanisme que els guardi un lloc en la mobilitat però «sense preponderància» perquè ningú es confiï en excés. Per part dels fabricants de motocicletes, Laura Muñoz d’ANESDOR ha assegurat que la indústria ja treballa en sistemes de seguretat integrats als nous vehicles però avança més lenta perquè no compta amb «la inversió brutal» que rep la fabricació d’automòbils i perquè la flota està envellida. Finalment Yolanda Domènech, de P(A)T-APAT, ha posat a disposició de les administracions l’experiència i l’argumentari de les associacions de víctimes: «La reducció de la velocitat salva vides i hem de creure’ns-ho i convèncer». A més ha demanat als polítics que no tinguin «por» d’instal·lar més radars, que «només molesten qui no compleix la normativa», i ha demanat facilitar la compra d’equipament protector amb un IVA més baix perquè resulti més assequible.