L’últim tren de Sant Andreu Comtal: així ha sigut el comiat de l’estació més longeva de l’Estat

No s’han de fer gaires preguntes per adonar-se de la màgia que desperta la ja jubilada estació entre els seus veïns. De fet, l’últim pregoner de la festa major de Sant Andreu, Ramón Girabal, no va dubtar a esplaiar-se a l’hora d’explicar les sensacions i els records que li produïa la seva terminal favorita: «Quan era petit era un moment molt agradable anar a l’estació durant les tardes d’estiu, [...] des dels balconets hi havia una perspectiva fantàstica, es veia des de ben lluny com venia el tren, aquell focus desdibuixat per la calor sobre les vies».

Del vapor al Talgo

Qualsevol andreuenc de tota la vida que ha recorregut les seves llargues andanes per a baixar a Barcelona té gravat a la retina el pas a tota velocitat d’un llarg catàleg de trens sota els peus, com el Costa Brava o el Talgo Català. De fet, aquests records no van tenir el seu punt final fins fa pocs anys. Va ser el 2009 quan, arran de les obres de la línia d’alta velocitat a França, es va mutilar el pont de lliure accés que creuava la immensa platja de vies on dormien des de locomotores de mercaderies fins a trens de llarga distància. Una imatge de poder ferroviari que avui dia seria la delícia de qualsevol ‘trainspotter’ (sí, com en el món de l’aviació, també hi ha fanàtics dels trens capaços de recórrer quilòmetres per col·leccionar fotos dels diferents vehicles ferroviaris).

Precisament, aquesta freda nit de divendres s’ha convertit en tot un esdeveniment per als aficionats al sector: des de joves adolescents càmera en mà, fins a representacions d’organitzacions com l’Associació d’Amics del Ferrocarril. Tots han comentat i han compartit records del tràfec de carrils, desviacions, vehicles, maquinistes, factors i mecànics que va arribar a allotjar la dependència de Sant Andreu. Unes evocacions que, en tot cas, després de les 00.17 hores, han quedat en això: en records. Al cap i a la fi, la superfície que fins aquest divendres acollia les vies del mitjà de transport de masses més eficient passarà a convertir-se en un vial d’entrada a Barcelona per al trànsit rodat. En paral·lel quedaran les noves vies soterrades i, uns metres més amunt, l’edifici històric de l’estació, el qual serà cedit per l’Adif a l’ajuntament perquè el doti d’un nou ús social.  

Futur sense definir

Notícies relacionades

Adeu a Sant Andreu Comtal, una estació de 168 anys amb sabor britànic

Aparcaments i mobilitat

En aquests pròxims mesos, a l’immoble no li faltaran pretendents: des de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar, fins a la Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu, entre d’altres, ja han insinuat a l’administració local el seu interès per aquest lloc. Així que, mentre el característic frec de l’acer roda-carril del tren 77.377 cada vegada se sent des de més lluny, la mítica estació ha passat a tancar les portes a l’espera que el consistori dilucidi, una vegada per sempre, quin futur li oferirà.

Si bé l’antiga estació ja ha deixat de donar servei, s’espera que diumenge vinent 11 de desembre obri les portes, per primera vegada, la nova terminal. Ara ja sota el nom de ‘Sant Andreu’ (tot i que una comissió veïnal ha començat una campanya perquè es completi el topònim amb ‘de Palomar’). Fins aleshores, els viatgers de l’R2 Nord i l’R11 que desitgin entrar o sortir de Barcelona hauran de transbordar amb autobús o caminar cinc minuts entre Montcada i Reixac (R2 / R11) i Montcada i Reixac – Manresa (R3, R4, R7 i R12). Una vegada superat aquest últim escull derivat de les obres, els usuaris del ferrocarril ja podran disfrutar de la nova terminal coberta amb les seves quatre vies encaminades cap a la futura estació intermodal de la Sagrera (on encara no s’efectuarà parada).