Les seqüeles econòmiques de la pandèmia

MAPA | Els carrers de Barcelona que més es van empobrir amb l’esclat de la covid

  • Part del districte més pobre, Ciutat Vella, i del més ric, Sarrià-Sant Gervasi, van capitalitzar les caigudes d’ingressos més importants a la ciutat durant el primer any d’alarma sanitària

MAPA | Els carrers de Barcelona que més es van empobrir amb l’esclat de la covid
6
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Redactor

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Francisco José Moya
Francisco José Moya

Infografia

ver +

La covid va ser selectiva a l’escollir les seves víctimes quan va arribar a Barcelona. És sabut que la primera onada de la pandèmia el 2020 es va acarnissar en especial amb Nou Barris, que concentra els barris més humils de la ciutat. Segons dades de l’Hospital del Mar, la taxa de contagis va ser allà 2,6 vegades superior a la de Sarrià-Sant Gervasi al revelar-se la malaltia, que va despullar les penúries dels qui més es van veure exposats al virus, ja fos per amuntegar-se en vivendes compartides o per veure’s empesos a desafiar el confinament i trepitjar el carrer per subsistir. Potser l’instint de supervivència que afila la necessitat sigui un dels motius que, al marge dels erto i altres prestacions, justifiqui per què la renda mitjana de gran part de Nou Barris no caigués a plom i quedés més aviat estancada en nivells baixos.

En canvi, els ingressos sí que es van enfonsar en picat en certs llocs de Ciutat Vella. No només van retrocedir al revers trencadís de la ciutat, sinó que també ho van fer folgadament en zones adinerades de Sarrià-Sant Gervasi i les Corts, així com en part de l’urbs abocada al turisme, incloent-hi l’Eixample. Gairebé tres anys després de sobrevenir al coronavirus, les dades tributàries desgranades per seccions censals descobreixen ara quins carrers de Barcelona es van empobrir més després del col·lapse causat per la crisi sanitària.

Les xifres, publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), permeten dibuixar un mapa que pinta el districte més pobre de la capital catalana al capdavant de la caiguda. Al 81,5% dels carrers de Ciutat Vella s’hi va declarar menys ingressos el 2020 que un any abans. La renda va arribar a disminuir més d’un 7% en focus ja per si mateixos desfavorits del Raval, situats sota de la ronda de Sant Antoni i al voltant de la Rambla del Raval, però també als llocs freqüentats per viatgers i visitants, com la quadrícula al voltant del Macba (els guanys per veí es van enfonsar un 7,88%), la part alta del Gòtic enganxada a la Rambla (l’ensopegada es va quantificar en un 7,26%), el contorn distingit del Born Centre Cultural (un 8,30% menys de renda per llar) o els carrerons que envolten la plaça Reial (un 10,39% menys per habitant).

Variació de la renda per persona 2019-2020

Empleats de l’hostaleria

Veient el mapa, membres dels moviments veïnals de Ciutat Vella associen les carències avivades per la covid a les condicions laborals del veïnat dedicat a l’hostaleria i els negocis vinculats al turisme, que la pandèmia va frenar en sec. «Molta gent del barri treballa sense alternativa en aquests sectors, amb sous baixos i contractes temporals. Al Gòtic sud, sobretot en direcció a la Rambla i on hi ha oci nocturn, hi viu gent amb una gran precarietat, molts d’origen immigrant. Van ser els primers de caure», recorda Martí Cusó, de la plataforma Resistim al Gòtic. «La majoria dels que llavors van venir a nosaltres per impagaments del lloguer i que van acudir a les cues de la fam per recollir aliments eren l’esglaó més baix de la restauració i el turisme. Molts d’ells treballaven en negre», afegeix.

«Durant la pandèmia es va demostrar que moltes famílies vivien en condicions precàries en aquests sectors», afirma Ángel Cordero, del col·lectiu Acció Raval. En cita com a exemple la part baixa de la ronda de Sant Antoni, un dels contorns afligits per l’alarma sanitària: «Allà el col·lectiu filipí és molt abundant i està molt lligat a la restauració. Va ser un dels més afectats a la zona».

«La crisi pandèmica va perjudicar gent ocupada en activitats molt afectades pel confinament i les mesures lligades a la protecció davant el virus», analitza Sergio Porcel, cap de l’àrea de cohesió social i urbana de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de la UAB. «La situació a Ciutat Vella es podria explicar per això, sumant també que les persones d’origen immigrant van ser les que més ingressos van perdre perquè, entre altres raons, no van tenir accés als erto per treballar en negre o en llocs de treball precaris que no els va donar per disposar de protecció», postil·la.

Paral·lelisme inusual

A part, hi ha un paral·lelisme insospitat entre la zona més depauperada i la més rica de Barcelona. Globalment, els descensos més pronunciats de renda van ser gairebé idèntics a Ciutat Vella (-3,45% per individu i -3,53% per llar) i Sarrià-Sant Gervasi (-3,90% per individu i -4,61% per llar). Tots dos se situen lluny de la mitjana de la ciutat, en què la decaiguda es va taxar en un -0,85% per persona i un -1,52% per vivenda.

En tot cas, l’efecte de la davallada en uns barris i d’altres va ser desigual: la renda per càpita a Ciutat Vella es va reduir a 11.154 euros, 5.596 euros menys que el conjunt de la ciutat, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi es va empetitir a 26.513 euros, 9.763 euros per sobre del patrimoni disponible per al ciutadà tipus de Barcelona.

Si bé dista moltíssim en els comptes corrents d’un districte i de l’altre, les topades més grans es van donar en algunes seccions censals de Sarrià-Sant Gervasi. La zona alta de Sarrià va cedir un 16,46% dels ingressos per llar (va baixar de 80.121 a 66.937 euros) i van flaquejar un 21,18% en un sector de Vallvidrera (de 78.757 a 62.078 euros). El declivi més agut es produeix en unes illes del Farró enganxades a la Via Augusta, al precipitar-se de 54.169 euros de mitjana per domicili a 18.862, un 65,18% menys.

Variació de la renda per llar 2019-2020

«Són dades sorprenents, perquè l’impacte de la pandèmia va afectar sobretot les rendes més baixes», remarca Porcel. El professor suggereix que el replegament en barris acomodats podria estar relacionat amb el trasllat d’alguns veïns a segones residències per aïllar-se del virus. «També pot atendre casos d’empresaris de sectors econòmics que es van veure més afectats per les mesures sanitàries, com l’hostaleria o el turisme», afegeix.

A més, la minva dels rendiments de béns immobles i activitats econòmiques pot explicar també l’impacte negatiu a Sarrià-Sant Gervasi, on suposa una font substancial de guanys per a part de la població. Al seu torn, el districte va concentrar les pujades de renda més significatives a l’urbs enmig de la desolació de la pandèmia. A Sant Gervasi-Galvany s’apinyen seccions censals en què la renda per vivenda va arribar a fer un salt de gairebé el 32%. En una, al costat de la plaça Sant Gregori Taumaturg, va pujar de 55.765 a 73.507 euros en un any.

Notícies relacionades

El patrimoni mitjà es va contraure al 74,5% dels carrers de Sarrià-Sant Gervasi. Va passar igual en el 60,11% de l’Eixample. Els ingressos es van retallar entre un 8% i un 23% a la Dreta de l’Eixample, inclosa la part alta de les illes entre passeig de Gràcia i Balmes.

En canvi, cap secció censal va decaure tant a Nou Barris. «Que hi hagi més població immigrant i més jove a Ciutat Vella pot explicar la diferència amb Nou Barris», aclareix Porcel. Només una del Turó de la Peira va descendir gairebé un 7% i va arrossegar la liquiditat per persona per sota dels 12.000 euros. «És una zona amb immigració. Molts van decidir marxar al seu país perquè es van quedar sense feina», evoca el president de l’Associació de Veïns de Turó de la Peira, Antonio Silva. En qualsevol cas, la franja menys acabalada de la capital, ubicada al Besòs i el Maresme, i les més pròsperes de Sarrià-Sant Gervasi i les Corts van seguir allunyades, com sempre: la distància entre una i les altres es va comprimir de 25.432 a 25.076 euros de diferència, una atenuació lleugera i imperceptible enmig del flagell epidèmic.