Com la pandèmia es va emportar l’entorn de la plaça Reial: «Vam haver de sobreviure»

«Cobrava 1.300 euros i la meva dona en cobrava 800 per cuidar-se d’una família. Ens vam quedar de cop sense res», rememora el JR. La vicissitud que relata és paradigmàtica dels esforços que van aclaparar els empleats de la restauració: la prestació de l’erto es va demorar –«només eren 800 euros»– i la família va augmentar les cues de la fam per alimentar-se. 

«Mentre el restaurant estava obert, guanyava una mica de propina que gastava cada setmana en menjar, mentre que pagàvem el lloguer i els rebuts amb el sou», prossegueix el JR. «Però quan el negoci va tancar, vam anar a entitats veïnals, a Càritas i a Creu Roja per menjar. No teníem res amb què guanyar diners i pagar el lloguer, així que intentàvem vendre una part del menjar que recollíem. Vam haver de sobreviure», resol.      

El declivi econòmic en la trama de carrers que envolta la plaça Reial va ser un dels més aguts a l’urbs durant el primer any de crisi sanitària: l’efectiu mitjà a disposició dels veïns –ja reduït per si mateix– va recular de gairebé 11.000 euros nets el 2019 a 9.800 el 2020.

Caritat a la Barcelona històrica 

Notícies relacionades

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

El bus esborrat per Google Maps quadruplicava la mitjana de viatgers

«La major part de les famílies a les quals entreguem lots d’aliments era d’aquesta zona. Provenien bàsicament de la restauració, hotels i serveis», corrobora Mikel Uriondo, membre de la Xarxa Veïnal Gòtic, una de les organitzacions veïnals que van sorgir arran de l’amenaça sanitària per alleujar la pobresa. «Hi ha carrers i finques meravelloses en aquest tram del barri i, alhora, moltes famílies que viuen allà procedeixen de sectors de l’economia maltractada. Assistíem a molts cambrers, gent que treballava en magatzems de restaurants i empleades d’hotels», enumera.

El JR confessa que a l’edifici del Gòtic on resideix abunden els empleats de la restauració. «Hi ha veïns que ho han passat pitjor que jo», compara. «Molts se’n van anar buscant una habitació per no pagar tant. Alguns no van cobrar res perquè treballaven en negre», destaca el JR, que va recobrar el seu lloc al restaurant de la plaça Reial, mentre la seva dona ha trobat una nova feina en una llar. «Ens hem recuperat una mica, però encara devem factures», matisa.