Una escola barcelonina talla el carrer Viladomat contra el soroll del trànsit

Desenes de nens ronden, pinten, salten i xerren a la sortida de l’escola. És la imatge normal d’un divendres a la tarda, amb una única diferència. Ho fan al mig de la calçada. Són els alumnes de l’escola Ferran Sunyer del carrer de Viladomat, a l’Eixample, i acompanyats pels seus familiars han tallat el carrer en senyal de protesta pel soroll. Pengen pancartes als parterres amb consignes com «Menys cotxes, més salut», o «No ens podem concentrar amb tant soroll».

 Són part de la ‘Revolta Escolar’ que ha tornat aquest 4 de novembre, per primera vegada en aquest nou curs escolar. És el tercer curs en què es repeteixen aquestes protestes i aquest divendres la cita era igual per a 21 centres educatius més distribuïts per tot Barcelona. La novetat és que en aquesta edició els talls de trànsit seran temàtics: se centraran en aspectes concrets. En aquest cas, per exigir més seguretat en els entorns escolars.

 La situació de l’escola Ferran Sunyer és particular perquè es troba en el número 1 del carrer Viladomat, un dels eixos més afectats per la implementació d’una superilla –la de Sant Antoni– i la pacificació del carrer immediatament paral·lel, Comte Borrell. Després d’aquesta actuació urbanística, tal com mantenen els veïns, el soroll ha augmentat notablement a causa del trànsit que es redirigeix. A Viladomat el 2019 el trànsit era un 20% més intens que el 2017, quan es va pacificar Borrell. Tanmateix la pandèmia ha desaccelerat aquest fenomen. De fet, el 2021 ha descendit el trànsit: és un 12% menor que fa cinc anys i ha baixat de 8.500 a 7.500 vehicles diaris, segons dades de l’ajuntament.

Queixes dels afectats

Els familiars tanmateix mantenen les seves demandes respecte a l’escola Ferran Sunyer. Nacho Pérez, de l’Associació de Famílies del centre explica que la situació és insostenible: «Els carrers veïns estan pacificats, però nosaltres tenim la sensació que no som una prioritat». Explica que en ocasions els nens arriben a casa «amb mal de cap» pel soroll. La direcció del centre ho corrobora i afirma que fa un temps que es queixen, sense èxit.

Un grup de nenes que ronda confirma la situació: «Quan passa una ambulància em desconcentro», explica una d’elles, i és recolzada immediatament per la seva amiga: «De vegades no sento la mestra». Els nens posen el focus en problemes més específics: un CAP pròxim, els camions de càrrega i descàrrega, i principalment una parada de bus amb inici i final de línia. Aquest últim és el motiu d’enuig més gran dels pares, explica Nacho Pérez: «Ens van dir que era provisional, però aquí segueix. És el detonant».

Protegir les escoles és una voluntat de l’ajuntament, que promou les àrees habilitades davant de les escoles. Precisament per això, en el Ferran Sunyer se senten una mica més desprotegits. Entre el trànsit de Viladomat i el de Paral·lel, la situació és tensa. En els mesos de temperatures altes, que cada vegada són més a Barcelona, l’equip directiu explica que no poden tancar les finestres, perquè la calor és encara pitjor. Ho remata una nena, que acaba de penjar un dels cartells: «A l’estiu em moro de calor».

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició