Tram tancat des del 2021

Les obres per estendre un cable submarí remouen la platja cancerígena de Sant Adrià

  • La Generalitat autoritza excavacions abans que la sorra es descontamini per reobrir-la al públic i ordena mesures de seguretat per evitar que els residus tòxics del subsol s’escampin

RICARD CUGAT

6
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Redactor

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Es dona una escena una mica contradictòria aquests dies a la perifèria de Barcelona. Els veïns de Sant Adrià de Besòs continuen sense poder accedir a la platja del Litoral, tancada des del maig del 2021 per la troballa de substàncies potencialment insalubres i cancerígenes a escassos centímetres sota la sorra. No obstant, unes obres s’han apoderat del tram vetat al públic. El sorral està irreconeixible, pres per les excavadores i un gran barco ancorat a prop de la vora. 

El tragí no es deu a les tasques pendents de descontaminació, que el Govern central ha d’encarregar perquè es retirin els residus presumptament d’origen industrial que han impedit als banyistes disfrutar de la costa durant els dos últims estius, tret dels que han desafiat la prohibició saltant la reixa. El tràfec respon a l’entroncament d’un cable submarí de fibra òptica per a una estació de telecomunicacions d’abast internacional, un projecte que la Generalitat prediu que serà altament rendible. En paral·lel, l’Agència de Residus de Catalunya –un organisme del Govern– ha ordenat que les tasques se cenyeixin a mesures de seguretat perquè no s’escampin les substàncies perilloses, latents al subsol.  

Precisament, les restes de vuit metalls pesants –plom, cobalt i arsènic– i un tipus d’hidrocarbur identificats en proporcions excessives a menys de 80 centímetres per sota de la superfície es van localitzar en una anàlisi que la companyia titular del port de connexions, AFR-IX Telecom, va contractar després de les primeres perforacions per construir la infraestructura per al node, a principis del 2021. Les conclusions del dictamen van obligar a segellar l’entrada a la platja. 

La represa de les obres s’ha anticipat a l’extracció dels components nocius, que podria començar cap a finals d’any o principis de 2023, apunta l’Ajuntament de Sant Adrià. El Ministeri de Transició Ecològica –titular de la franja marítima– pronostica que la platja estarà a punt per reobrir abans de la pròxima Setmana Santa, a primers d’abril de 2023. En cas de complir-se la predicció, s’haurà trigat gairebé dos anys a sanejar el tram. 

El Departament de Territori ha autoritzat AFR-IX Telecom per portar a terme les tasques de preparació i extensió del cablatge. La companyia respon que desconeix els motius que han portat les administracions a permetre que furgui a la platja abans que l’Estat procedeixi a netejar la sorra. «Seguim una planificació per a l’arribada de cables sobre la qual les administracions estan degudament informades i seguim tots els protocols», esgrimeix la firma, que remarca que l’excavació és «menor» i cobreix «un 5% de la superfície de la platja». 

AFR-IX està habilitada per ocupar el domini maritimoterrestre, amb el requisit que adopti les condicions dictades per organismes de la Generalitat. Les ordres no inclouen que desviï el traçat subterrani del cablatge per esquivar la contaminació enterrada. «L’obres s’han efectuat tal com estaven previstes perquè no hem rebut cap indicació de cap administració que ens indiquin el contrari», assegura.

Evitar «emissions de vapors»

L’Agència de Residus sí que ha donat instruccions per evitar que el moviment i els amuntegaments de terres a la platja de Sant Adrià propaguin pols. L’òrgan dependent del Departament d’Acció Climàtica insta a minimitzar les «emissions de vapors i partícules a l’atmosfera» que emanin dels monticles de sorra. AFR-IX precisa que protegeix les piles «amb lones per evitar pols i lixiviats en cas de pluja», amb referència als líquids tòxics que els rebutjos poden segregar. 

A més, l’ens del Govern disposa que la perforació sigui «selectiva». Exhorta també a fer provisió de sorra en diferents cúmuls segons la profunditat en què es trobaven, «no barrejant nivells ni graus d’afectació», deixa clar. AFR-IX brandeix que es compleix així per reintegrar-la després «al seu nivell original». D’altra banda, l’Agència Catalana de l’Aigua ha requerit que es preservin les «comunitats biològiques» que puguin veure’s afectades per les obres dins del mar.

L’Agència de Residus ha estipulat que una entitat especialitzada en la prevenció de contaminació del subsol controli els treballs, que es prolongaran durant 35 dies, i que s’examini si es descobreixen més components nocius dels que s’han localitzat fins ara. L’organisme també ha demanat un informe tècnic de l’estat de la platja quan les tasques finalitzin. No obstant, fonts de l’Ajuntament de Sant Adrià assenyalen que l’empresa estatal Emgrisa ha comprovat en els últims mesos que les substàncies no estan tan esteses com es creia i que l’acumulació més greu es concentra en una mateixa zona.

Al seu torn, l’Agència de Residus ha reclamat equips de protecció individual, entre altres mesures, que «redueixin el risc i garanteixin la salut dels treballadors». Els empleats no porten mascaretes ni granotes d’un sol ús. Sobre això, AFR-IX respon que només se li ha exigit un uniforme format per casc, roba adequada, botes i guants. «L’anàlisi quantitativa de risc per als treballadors sol·licitada per l’Agència de Residus indica que no hi ha risc per a la salut dels treballadors, només en el cas en què haguessin de treballar més de 300 dies consecutius a la platja», quantifica la companyia, que remarca que el personal treballa «de manera segura».

4.000 metres cúbics a l’abocador

La detecció de metalls pesants a la sorra va posar Sant Adrià davant el mirall del seu passat industrial: el cas ha vingut a provar que les empreses enganxades al mar es van desmantellar deixant un llegat impune de brutícia. A escassa distància, a Badalona, es manté tancada la platja de la Mora, adjacent a la desapareguda factoria química Cros. Allà hi van aflorar residus insalubres el 2017 i no s’entreveu quan es regenerarà. 

Arran de la destrossa que les dues ciutats pateixen, l’Ajuntament de Barcelona va requerir un estudi sobre la platja de Llevant, exigit per organitzacions veïnals, que recordaven que les fàbriques també envoltaven la ribera del Poblenou. L’anàlisi va confirmar la presència de quatre components químics perillosos sota la banda central del sorral barceloní, a una profunditat d’entre 50 centímetres i 1,5 metres. La Generalitat ha catalogat tota la platja com a «sòl alterat», una categoria que obliga a portar a terme controls periòdics. El govern d’Ada Colau va interpretar que el resultat de l’informe va ser «favorable» i va descartar escrutar més platges. 

El Ministeri de Transició Ecològica calcula que serà necessari extreure entre 3.500 i 4.000 metres cúbics de sorra a Sant Adrià per dipositar-los en un abocador. No aclareix quant acabarà costant la desinfecció, que es va taxar en 2,78 milions d’euros en estudis preliminars.  

L’anàlisi costejada per AFR-IX que va propiciar la clausura de la platja es va sol·licitar a instàncies de l’Ajuntament de Sant Adrià. Gairebé un any abans, el consistori havia rebut un informe de l’Agència de Residus, datat l’agost del 2020, que acreditava l’existència de contaminants sota la sorra. Llavors es detectaven sepultats a més de 80 centímetres, sense que tinguessin una amenaça imminent. 

Notícies relacionades

No obstant, les restes es van trobar a escassa profunditat després de remoure’s la sorra per les primeres tasques per instal·lar el cablatge el 2021. L’estudi que va precipitar el tancament va constatar que l’exposició a components cancerígens era «inadmissible» en cas de contacte directe amb la sorra durant més de 7,5 dies. El mateix dictamen va absoldre de responsabilitat les obres de l’estratègic pol de cables submarins, que la Generalitat confia que faci créixer un 4% el PIB català, uns 8,5 milions d’euros. «No es pot establir una relació directa entre l’excavació de les rases i l’aparició de contaminació en superfície», va concloure l’informe, que va certificar que el material tòxic s’estenia a més llocs de la platja.

S’espera que al litoral de Sant Adrià hi desemboquin vuit cables de fibra òptica en els pròxims anys. AFR-IX avança que l’operació que ara executa «es repetirà cada vegada que arribi un cable».