Joia arquitectònica

Salut donarà una segona vida sanitària a l’ambulatori racionalista del Raval

El CAP es mudarà a la capella de la Misericordia, que els veïns van guanyar al MACBA

6
Es llegeix en minuts
Meritxell M. Pauné

L’ambulatori del Raval Nord no és un ambulatori més de Barcelona. No només perquè els usuaris de Ciutat Vella requereixen especial atenció per volum i vulnerabilitat, sinó perquè el mateix edifici és una joia arquitectònica per a la ciutat i per a Catalunya. Racionalista i republicana, a més. El seu futur es dirimeix en els pròxims dos anys i ja té primer dibuix.

Es tracta de l’antic Dispensari Central Antituberculós, que van construir entre 1934 i 1937 els arquitectes Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Josep Torres Clavé, integrants del reconegut grup GATCPAC. Va ser pioner per partida doble: era el primer complex sanitari específic per a aquesta malaltia –llavors molt estesa entre les classes populars– i a més era el primer edifici públic d’estil racionalista que s’alçava a la ciutat. Per això és avui Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), igual que la Sagrada Família o la Catedral. Té catalogats fins als poms de les finestres.

El reconeixement com a patrimoni l’ha preservat gairebé 90 anys malgrat el seu ús intensiu com a equipament sanitari. El seu disseny continua sent òptim en ventilació i llum natural, però ha sigut una creu per a treballadors i pacients. El blindatge de tot element original impossibilita ampliar el centre, qualsevol reparació resulta lenta i cara, dos consultoris ocupen saletes sense finestra i maniobrar lliteres és una cursa d’obstacles.

Així, veïns i sanitaris van pressionar durament les administracions el passat mandat per traslladar el CAP Doctor Lluís Sayé –aquest és el seu nom oficial– a un altre emplaçament més ampli. L’únic disponible era la veïna capella de la Misericòrdia, que també pretenia el MACBA. Li van guanyar el pols al museu –amb l’ajuda de l’ajuntament– i van conquerir el solar pretès. Fonts municipals calculen que la mudança es produirà d’aquí uns dos anys aproximadament, quan estigui llest el nou edifici.

Futur ús del dispensari

Futur ús del dispensariL’operació havia deixat com a cap solt el futur ús del dispensari. Va sonar com a ampliació del CCCB i fins i tot com a casal de barri, dues possibilitats que no han arribat a ser oficials. Finalment tot apunta que la nova vida del centre serà també sanitària. Segons ha confirmat a EL PERIÓDICO la conselleria de Salut, la Generalitat «es proposa destinar a usos assistencials de salut ciutadana els espais que quedin lliures de l’actual CAP».

En síntesi, la mudança es convertiria en ampliació i el CAP tindria de facto dues seus. «Necessitem disposar de més espais per cobrir les demandes d’atenció a la salut de la població, especialment a Ciutat Vella, un territori densament poblat on resulta difícil trobar espais i on l’activitat ha crescut molt les últimes dècades», apunten portaveus del departament, que ara dirigeix Manel Bancells (ERC).

Així doncs, Salut preveu retenir l’immoble però no ha arribat a determinar-ne usos exactes. Podria ser un satèl·lit polivalent per al nou ambulatori, o allotjar algun servei d’Atenció Primària especialitzat com salut mental o ginecologia, experiències ja testades en altres ambulatoris de la ciutat.

L’Ajuntament reclama participació

L’Ajuntament reclama participacióL’immoble és titularitat de la Generalitat i, oficialment, el seu futur no depèn de cap altra administració. No obstant, l’Ajuntament de Barcelona voldria participar de la decisió i fer també partícips els veïns, en vista de les passions que va aixecar la capella de la Misericòrdia.

«A nosaltres no se’ns ha comunicat absolutament res», conclou el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa (BComú). «Hauríem de compartir quin futur ha de tenir l’antic dispensari i parlar-ho amb transparència, perquè hi va haver una mobilització molt important pel CAP Raval Nord i no es pot prendre aquesta decisió en despatxos», argumenta. Entre les «necessitats del barri» que detecta el consistori hi hauria per exemple un casal de barri, tot i que no veu amb mals ulls oferir segons quins usos sanitaris que també resolguin carències clares del Raval.

Patrimoni deslluït

Patrimoni deslluïtAra com ara resulta difícil visitar l’antic dispensari per admirar el seu disseny. Si bé és d’accés lliure al ser un equipament públic, sales nobles com la biblioteca són d’ús restringit. A diferència de la Casa Bloc de Sant Andreu, icona del GATCPAC, l’antituberculós rarament acull activitats de divulgació arquitectònica. L’última va ser el festival 48h Open House Barcelona, amb visites per a grups reduïts.

El recinte té, de fet, un petit museu sobre la rehabilitació realitzada als anys 80, amb plafons explicatius, plans, fotos i elements originals. És a l’antiga caseta del guarda, en un lateral del pati davant el passatge Sant Bernat. Està tancat al públic i només obre a grups que ho demanin. Cal veure si la nova etapa permetrà aprofitar-lo millor i diversificar les activitats culturals.

Per acabar-ho d’adobar, l’exterior està assetjat per constants grafitis i incivisme. La neteja se la reparteixen l’ajuntament i l’Institut Català de la Salut (ICS), en funció de si es tracta de façanes i reixes que donen al carrer o al pati interior. Tot i que es netegen diverses vegades a l’any, la imatge més habitual és la que es pot apreciar aquest octubre: pintura, tags, adhesius, orins, xiclets... A més, els grafits sobre ceràmica han de netejar-se a consciència, a diferència de la capa de pintura ràpida amb què es resolen moltes parets vandalitzades a Barcelona.

Racionalistes al servei del ciutadà

Racionalistes al servei del ciutadàEl dispensari es compon de tres edificis de quatre pisos, fets amb ciment i disposats en forma de ‘L’ per generar un pati comunitari i amb vegetació. Sense floritures: pura funcionalitat, com marcaven els postulats del seu referent, Le Corbusier. L’interior destaca pels passadissos diàfans, escales que aprofiten racons, una sala de projeccions i una biblioteca per a l’esbarjo dels malalts, dos terrats transitables i el soterrani per a la maquinària. Aquell primigeni centre mèdic responia a l’afany d’innovació de la medicina moderna, com testifiquen documents i instruments històrics exposats en dues precàries vitrines. Per exemple un aparell de rajos X i un altre per provocar pneumotòrax a falta d’antibiòtics.

Notícies relacionades

Tanmateix, els usos d’abans i els d’avui s’assemblen poc. La biblioteca s’utilitza com a sala de vacunació i extracció de sang. Als altells comparteixen prestatgeria tractats alemanys de principis del segle XX i contes infantils dels anys 90. Perviu el terra de fusta, amb una bonica sanefa, però desgastat pel moviment de butaques i carretons. L’antiga garita del guàrdia, a peu de pati, va estar anys buida fins que la pandèmia la va reciclar com a filtre de pacients a l’aire lliure. Un dels dos terrats serveix de menjador per a la plantilla i llueix una reproducció del terra de rajoles flotants original. Una part del jardí avui l’ocupa un mòdul provisional –tipus barracó escolar–, solució d’emergència de Salut a l’estretor del centre.

En definitiva, el futur del dispensari de Sert comença a dibuixar-se just ara i té molts reptes per resoldre. Un d’ells és fer justícia a aquesta joia patrimonial. L’exarquitecte municipal Oriol Bohigas ja el va descriure amb gran contundència: «És l’obra mestra del nostre racionalisme i una de les peces més importants d’Europa, desgraciadament molt desconeguda perquè el seu acabament va coincidir amb la guerra, la consegüent dispersió del GATCPAC i la lluita ferotge contra l’arquitectura moderna».