Junta de seguretat del districte

Barcelona exigeix a la Generalitat més mossos contra la droga a Ciutat Vella

  • L’ajuntament remarca que el consum ha baixat dels narcopisos al carrer, cosa que genera inseguretat, especialment al Raval

  • El consistori reclama a Interior més investigacions policials i a Salut més equipaments de consum supervisat

Barcelona exigeix a la Generalitat més mossos contra la droga a Ciutat Vella
3
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

La situació que viu Ciutat Vella i molt particularment el barri del Raval pel trànsit i consum de droga requereix una actuació decidida de les administracions, han advertit aquest divendres el tinent d’alcalde de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle; la regidora de Salut, Gemma Tarafa, i el regidor del districte, Jordi Rabassa.

Perquè s’aconsegueixin fruits en aquest combat, ha remarcat Batlle, la ciutat necessita que els Mossos dediquin més agents al districte i al barri. Batlle, Tarafa i Rabassa han comparegut després de la junta de seguretat de Ciutat Vella per explicar que la petició de més efectius a la Conselleria d’Interior és necessària perquè la convivència s’està ressentint al Raval. I no és que no s’hagi actuat, però un dels motius que el conflicte es noti més en algunes parts és la mateixa lluita contra la seva existència.

Ocupació «delinqüencial»

Perquè les dades indiquen que s’ha aconseguit menyscabar el consum als narcopisos, si bé el regidor ha precisat que cada setmana se’n tanquen un o dos. Aquest consum que s’ha erradicat als pisos s’ha traslladat al carrer, cosa que s’ha traduït en una percepció de més inseguretat però també en un increment d’incidències corroborat per dades objectives.

S’ha de combatre l’ocupació «delinqüencial», ha afegit el tinent d’alcalde, que ha qualificat d’«escàndol» l’«abandonament per part dels grans tenidors de vivenda» que no mouen un dit per denunciar aquesta situació i no contribueixen a lluitar contra les màfies de la droga. Batlle també ha reclamat canvis legislatius que ajudin a combatre el narcotràfic.

Centres de consum

Tarafa ha explicat que la mitjana de xeringues recollides al carrer indica que el 2022 acabarà en una xifra de 47.000, similar a la del 2019, xifra preocupant, tot i que, ha afegit, inferior, per exemple, a les 118.000 del 2005. D’aquestes 47.000 xeringues, entre un 80% i un 85% es recullen a Ciutat Vella.

La regidora ha reclamat a la Generalitat una aposta més gran per centres de consum supervisat i d’acollida a drogoaddictes, perquè consumir al carrer és un problema tant per als veïns de la zona com per als mateixos toxicòmans. Barcelona compta amb 16 centres d’atenció i seguiment i amb 10 de consum supervisat. D’aquests últims, ha prosseguit, la Generalitat només en té quatre a tot Catalunya, cap a l’Àrea Metropolitana. Tarafa exigeix a Salut que dediqui recursos a aquesta qüestió: «Barcelona no pot abordar-la en solitari».

900 pisos buits

Rabassa ha abordat les peticions fetes per Batlle i Tarafa i ha afirmat que el compromís municipal amb Ciutat Vella és rotund. Al districte actuen ara 450 agents de la Guàrdia Urbana. És necessari que hi hagi més investigacions dels Mossos per tancar l’aixeta de la distribució de forma contundent, i no tancant un pis cada tants dies: «S’ha de fer un salt d’escala».

Notícies relacionades

Sobre el problema dels grans tenidors que ha citat Batlle, el regidor de Ciutat Vella ha remarcat: «Hi ha d’haver menys pisos buits a Ciutat Vella. Ara hi ha 900 pisos, dels quals 400 són al Raval». Pisos que segons la seva opinió han de passar al parc públic municipal com a vivendes de lloguer: «Si no, les vivendes no compleixen la seva funció social».

La tasca policial

Segons dades del consistori, des de principis d’any s’han desmantellat a Ciutat Vella 56 punts de venda de drogues i 59 persones han sigut detingudes per tràfic de drogues. En aquests moments s’estan investigant una desena de punts de venda per demostrar l’activitat delictiva i desarticular-los amb una ordre judicial.