Antoni Balmón: «¿Un alcalde metropolità? Un altre embolic»

Hi ha pragmatismes que venen de sèrie, que formen part de la mirada que un té de la realitat. Potser per haver-se criat en un barri, Sant Ildefons (Cornellà de Llobregat), on les complicacions innecessàries són un luxe. O potser per haver treballat 40 anys en política municipal, la més amarrada al dia a dia del ciutadà. El vicepresident de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón (PSC), va lluir tot el seu pragmatisme natural en l’‘Afterwork’ d’EL PERIÓDICO, que va protagonitzar aquest dijous a la Casa Seat.

Va recordar que l’Àrea Metropolitana de Barcelona no va tenir un camí fàcil fins a la seva constitució el 2011: «Ens va costar molt construir l’AMB i aquests 10 anys hem demostrat que era viable i necessària». Per això, no vol ni sentir parlar d’articular una governança per a la Regió Metropolitana, és a dir, una Barcelona de 5 milions d’habitants que arribaria fins a Mataró, Terrassa i Vilanova i la Geltrú. «No podem enredar-nos amb la institucionalització, perquè llavors no farem res», va advertir. Aquesta visió va motivar la setmana passada una sonada plantada d’alcaldes socialistes a la iniciativa Compromís Metropolità, auspiciada pels comuns.

Encara menys es planteja Balmón l’elecció d’un alcalde metropolità, una idea que va llançar l’alcaldessa de Barcelona i presidenta metropolitana el 2016 i que ha quedat en un calaix per falta de consens. «¡Un altre embolic! ¡No m’agrada perdre el temps!», va exclamar. «D’embolics, pocs. I més en aquests moments», va insistir, amb referència a la incertesa econòmica que causen la guerra a Ucraïna i la postpandèmia. «A la Gran Bretanya hi ha alguns alcaldes metropolitans, però perquè la realitat local allà és diferent. A Alemanya només n’hi ha a Hannover i a França no n’hi ha cap», va comparar.

La recepta de Balmón és senzilla: pocs embolics i molta estabilitat política perquè prosperi ràpid la burocràcia: «La inestabilitat perjudica les institucions, perquè de vegades es necessiten més de 10 anys per pensar, dissenyar, licitar i executar un projecte». Així, no va perdre l’oportunitat de contraposar la ruptura d’ERC i Junts en el Govern a la solidesa del govern quadripartit (PSC, comuns, ERC i Junts) de l’AMB. La institució metropolitana no va tremolar per aquesta crisi, ni tan sols per l’1 d’octubre. «Gestionem interessos del dia a dia, com ara transport públic o platges, i això obliga a tenir una mirada de més altura», va diagnosticar.

També va lluir obra de govern i va comparar la producció de vivenda de l’AMB i de la Generalitat: mentre que l’AMB tancarà el mandat amb 1.681 pisos públics promoguts (en diferents fases d’execució), la Generalitat ha iniciat 239 vivendes arreu del país entre el 2017 i el 2021. «¡Tenen abandonada la política social de vivenda!», es va queixar Balmón.

El pròxim mandat, seguretat i ‘sharings’

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

El pròxim mandat, seguretat i ‘sharings’El vicepresident metropolità també va assenyalar quins seran els dos temes estrella del pròxim mandat. No pels debats polítics que puguin sorgir, sinó perquè ja tindran la paperassa a punt. El més clar és el Bicing metropolità, que va ‘on time’ per complir la previsió d’estrena abans del 2023. «Començarem per municipis que ja tenen sistemes preparats i a poc a poc serà una realitat metropolitana», va avançar. Va reconèixer, tanmateix, que no es podrà unificar amb la xarxa de Barcelona fins al 2028, quan venci el contracte a la capital: «Amb l’església administrativa hem topat», va fer broma. Va donar per descomptat que tirarà endavant un ‘motosharing’ metropolità, malgrat el fiasco del concurs de llicències barceloní. «Prepararem ja els plecs de condicions perquè quan acabi l’actual contracte de Barcelona puguem intervenir i estendre’l», va afirmar. En canvi, un ‘sharing’ de patinets li va semblar espinós: «Hi pot haver ajuntaments que tinguin reticència... El meu per exemple, perquè l’espai públic de Cornellà no és el mateix que el d’una gran ciutat, has de pensar-t’ho molt», va admetre.

Una altra política que vol deixar a punt per al pròxim quadrienni és el «sistema de seguretat integral» que va anunciar al març. No es tracta de crear una policia metropolitana, sinó d’una coordinació més gran entre els municipis i amb els Mossos d’Esquadra, una cosa que va assegurar que també desitja Interior. «Deixarem preparada una carpeta amb tot el que podem fer, ja hem parlat dues vegades amb el conseller Joan Ignasi Elena i ara estem elaborant un document base», va exposar. La clau, va donar a entendre, també serà evitar embolics: «Hi ha acord a avançar i hi estem treballant... sense fer soroll».