De Can Lluís a Casa Leopoldo: estovalles desaparegudes de la Barcelona de Carvalho

La metamorfosi de Casa Leopoldo en restaurant xinès ha posat en peu de guerra els paladars selectes de Barcelona. El negoci no tanca, però la seva transformació és tal que empeny Casa Leopoldo a la llista de pèrdues gastronòmiques de la ciutat.

I és que Barcelona, en especial Ciutat Vella, han plorat els últims anys el tancament de diversos restaurants molt populars que satisfeien tant el veí corrent com el gurmet més exigent. Locals amb tradició, amb una carta de cassola i receptari regi, i sobretot amb una atmosfera que els feia especials.

Es dona el cas, a més, que alguns eren també referents de l’univers literari de Manolo Vázquez Montalbán. ¿Quines estovalles li queden al seu cèlebre detectiu Carvalho? En la llista dels seus favorits hi ha ja més passat que present. Sort de la cocteleria Boadas i dels restaurants Ca l’Isidret i Can Solé, perquè, si no, l’inquiet personatge acabaria en un McDonald’s.

Casa Leopoldo

Com ha explicat detalladament Cata Mayor d’EL PERIÓDICO, el temple gastronòmic del Raval ha reobert convertit en un bar xinès que fa un menú de migdia de 12,5 euros. Un cartell amb els nous plats tapa ara el rètol que destacava que hi feien cuina tradicional catalana. El resum és que allà on Montalbán menjava cua de toro avui es cuinen rotlles de primavera i arròs tres delícies.

Can Lluís

Aquest històric del Raval va obrir el 1929 i va tancar l’any passat. No es va poder recuperar de l’impacte de la pandèmia... ni de la batalla judicial contra el fons immobiliari que va adquirir l’edifici. L’escriptor era un fan declarat dels seus bunyols de bacallà, una de les especialitats de Can Lluís. Tant és així que el 2013 es va estrenar una ruta gastronòmica per la Barcelona de Montalbán que recalava en aquest local específicament pels seus bunyols.

Quo Vadis

Notícies relacionades

Trobada una quilla a la Ciutadella que podria ser d’un altre vaixell medieval

Detectades obres il·legals en una reforma de Consell de Cent

Aquest menjador de referència per al públic del Liceu, situat al carrer del Carme, va tancar el juny del 2013 i també era un temple de Carvalho. Va abaixar la persiana després de 57 anys per la falta de relleu generacional en tots els àmbits: al capdavant del negoci i en la clientela de la Rambla. Tres salons, entresolat i planta baixa que podien donar menjar a més de cent comensals.

Senyor Parellada

Una altra pèrdua a la Barcelona antiga és la fonda Senyor Parellada, tot i que el seu relleu ha sigut menys traumàtic. Aquest clàssic del carrer de l’Argenteria va obrir el 1983 i va tancar per la pandèmia el 2021. El seu esperit continua viu a la casa mare, la Fonda Europa de Granollers. Ha reobert aquest any amb nou enfocament, nom i interiorisme: es tracta de Carmina, del grup barceloní Isabella’s, que ret homenatge a alguns plats del seu predecessor i busca un camí propi sense renunciar a propostes d’alta qualitat per a paladars exigents. Si visqués Montalbán, de ben segur que faria el millor retrat dels encerts i errors d’aquest canvi d’estovalles.