Les piscines de Barcelona, més fredes aquest hivern per la inflació

En el cas de Barcelona, l’ajuntament i les institucions esportives consultades assenyalen que les dificultats per afrontar l’escalada de la llum i el gas es donen sobretot als pavellons equipats amb piscines. En el cas dels recintes públics, la concessió municipal assigna la totalitat o part del pagament dels subministraments als adjudicataris, a diferència d’altres immobles, en què els districtes assumeixen el dispendi. Mentre el consistori i els gestors negocien com alleujar els conflictes, les instal·lacions miren de retallar en consum per procurar que els rebuts no es disparin més del compte. La fórmula comuna per economitzar despeses resulta expeditiva: abaixar la temperatura de l’aigua amb què s’omplen les piscines.

«En funció del centre, cada grau que es redueix pot suposar un estalvi d’un 5% a un 8%», xifra Anna Pruna, directiva d’Eurofitness, que administra set gimnasos i centres esportius municipals a Barcelona. En el seu cas, la forquilla de 28 a 28,5 graus en què fluctuava l’aigua de les piscines ha arribat a baixar a una franja entre 26 i 27 per protegir-se de l’auge dels costos energètics, que s’han disparat un 150% per a l’empresa. «Ens mantenim en 28 graus als centres que tenen només una piscina compartida per activitats de menors i d’adults, mentre que ja està en marxa que les piscines grans dels equipaments que en disposen més d’una no estiguin per sobre dels 27 graus. No queda cap més remei, és l’únic marge que tenim perquè la clatellada a final d’any no sigui tan salvatge. Amb més o amb menys, tots estem amb l’aigua al coll», percep Pruna.

«Es calcula que l’increment dels costos de llum i gas en un centre municipal amb piscina serà de 290.000 euros en tot el 2022», afirma Gabriel Domingo, director general del grup Claror, que regenta quatre centres esportius públics a Barcelona. La companyia ha contret el consum energètic fins a un 12% minimitzant-lo durant l’horari de tancament i adoptant sistemes domòtics. Igual que altres concessionaris, ha temperat l’aigua. «L’hem anat ajustant des de l’inici de la crisi energètica, sempre dins els marges de la normativa. Actualment és a la banda baixa dels marges», reconeix Domingo.  

Un reial decret del 2013 fixa que l’aigua de les piscines climatitzades ha d’oscil·lar entre els 24 i els 30 graus. «Sempre ens hem acostat als a 29 graus i ara hem d’ajustar-nos per continuar donant un servei de qualitat. Ara bé, això té un límit. No volem tancar ni ens passa pel cap, però treballem per trobar solucions amb l’ajuntament, perquè ens doni aire a curt termini i s’impliqui a mitjà termini en la transformació energètica de les concessions per no haver de plantejar-nos altres escenaris», indica Pruna.   

Domingo remarca que els poliesportius acusen encara la «debilitat» pels mesos de restriccions a causa de la covid, que ha induït a prescindir de despesa i plantilla. «Abans que reduir activitat, demanem ajuda a l’ajuntament perquè es faci càrrec de la situació. No n’hem rebut cap, i la necessitem per tirar endavant», apressa. El consistori respon que treballa en un pla, sense avançar per ara en què consistirà. «Fins i tot abaixant la temperatura, la despesa és inviable si no hi ha intervenció en el preu de la llum, si no hi ha ajudes per a la reconversió energètica i si no hi ha compensació dels preus a les entitats», enumera Esteva.

Dificultats per als històrics

Alguns clubs emblemàtics de Barcelona també s’han vist forçats a afluixar la flama del gas. L’aigua de les piscines del Club Natació Barcelona s’ha refredat entre 0,5 i 1 grau i s’ha suavitzat als spas. En canvi, el mercuri s’ha apujat uns dos graus al gimnàs.  

Calibrar la calidesa de l’aigua per aturar l’espiral alcista «és generalitzat, tant en instal·lacions municipals com privades», explica el gerent del Club Esportiu Mediterrani, Xavier Rodríguez. «Fa dos anys teníem l’aigua a 28 graus. Ara estem a 27,6 graus i intentarem baixar als 27,5», assenyala el responsable de la institució única de Sants, que ha optat per rebaixar la temperatura «dècima a dècima» per evitar una caiguda sobtada que espanti els nedadors: «Anem provant, sabem que d’altres ja estan en 27 graus, però no ens plantegem baixar tant. Pel que fa a preu no es nota i paguem entre un 20% i un 30% més que l’any passat. És desorbitat, perquè hem reduït un 10% de consum». El Mediterrani va abonar 38.500 euros en gas l’últim trimestre del 2021; en un càlcul més aviat optimista, tem haver de pagar ara uns 44.000. 

El Club Natació Sant Andreu fuig de la tònica de treure graus a l’aigua. Des del juny, recapta donatius dels socis per pal·liar la clatellada econòmica, que la institució quantifica en 360.000 euros anuals de més en el rebut del gas i una càrrega afegida de 250.000 en el subministrament elèctric. Porten recollits prop de 50.000 euros. «Reduir la temperatura de l’aigua és una de les mesures que podem adoptar, tot i que és de molt difícil aplicació en el nostre cas», intervenen des del Sant Andreu. «Tenim esportistes d’alta competició, menors que fan cursets, socis i abonats de diferents edats... Trobar la temperatura que satisfaci tothom resulta extremadament complex», opinen.

El risc de les queixes

Notícies relacionades

Les flors que cauen dretes

Barcelona espera per Sant Jordi un impacte de 60 milions d’euros

Al Mediterrani preveuen no revertir el descens almenys «fins que arribin les primeres queixes», comenta Rodríguez: «Som conscients que pot haver-n’hi, tot i que fins ara no n’hi ha hagut. Abans de l’estiu sí que ho van notar alguns usuaris de més edat», explica. Per la seva banda, Pruna nega que la mesura pugui fer minvar l’afluència a les piscines: «A l’hivern tendirem a estar per sobre de 27 graus, però la sensació de confort no s’ha d’agreujar si hi ha equilibri entre la humitat, la temperatura ambient i la temperatura de l’aigua. A més, les instal·lacions estan pensades per exercitar-se, no per estar quiet».

En paral·lel, la clatellada a les finances dels clubs ha accelerat que renovin les seves fonts energètiques. Les instal·lacions del CN Barcelona estan d’obres i incorporaran plaques solars perquè generin gairebé tota l’energia que l’entitat requereix. El Sant Andreu invertirà fins a 800.000 euros per dotar-se de plaques fotovoltaiques i disminuir el consum de gas i electricitat en un 8%, cosa que espera arribar en menys de 10 mesos. El Mediterrani també estudia recórrer a plaques fotovoltaiques i intensificar l’ús de biomassa.