SOS de l’oci nocturn

La increïble nit minvant de Barcelona: 125 discoteques i pubs tancats

  • Plans urbanístics, crisi i lloguers inassumibles escanyen l’oferta

  • Els pròxims tancaments del Front Marítim, amb 1,7 milions d’usuaris anuals, posen en perill altres zones

A1-156327801.jpg

A1-156327801.jpg / ZOWY VOETEN (EPC)

7
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Els més joves, els que només coneixen l’actual oferta d’oci nocturn de Barcelona o els que van haver de fer les seves primeres sortides nocturnes en format ‘botellon’ a causa de la pandèmia, ignoren que hi va haver un temps no molt llunyà que la nit de la capital catalana es repartia en moltes més zones de festa i de copes. Estava en la primera línia mundial i oferia un itinerari sense fi i amb horari XXL. Però les dues últimes dècades han sigut devastadores per als bars musicals, discoteques i sales de festa de la ciutat.

Les patronals calculen –amb el llistat a la mà– que a la capital catalana han tancat almenys 125 establiments de totes les mides, que en el conjunt de la província sumarien més de 200 en les últimes dècades. Sumen un aforament perdut de més de 90.000 persones. Segons el seu parer, deixen les noves generacions sense prou espais de diversió, el que afavoreix el ‘botellon’ i les festes no reglades.

El llistat de defuncions acumulades durant molts anys inclou noms molt coneguts, que van marcar diverses generacions de barcelonins. Per exemple, en ordre alfabètic: Apocalypse –després Matinée–, Barçalles, Bocaccio, el Bóveda del carrer Pallars, Café del Mar, Centro Ciudad, Fashion Café, Jimmyz, El Cel, Fibra Òptica, La Paloma, Monumental, Oliver y Hardy, Palacio de la Salsa, República, Ribelino’s, Sala Garatge Club, Sala Marabú, Sala Martins, Sala Metro, Studio 54 i Scenic, Tango, Torres de Ávila, Trauma, Trocadero, Universal, Up&Down i Velvet. Entre moltíssims més.

Avui la ruta nocturna es focalitza en uns quants epicentres al voltant de la plaça Reial, el Poblenou, la zona alta entre Tuset i la sala Luz de Gas a Muntaner; i un Front Marítim en ple compte enrere. El tancament previst de les discos del Front Marítim, que atrauen 1,7 milions d’usuaris a l’any, pot generar el col·lapse de les altres rutes noctàmbules que sobreviuen a la capital catalana. En altres paraules, s’apaivagaran les crítiques veïnals a primera línia de mar per l’incivisme recurrent, però creixerà el malestar als barris que recullin la demanda òrfena.

Pista de ball de la discoteca Opium.

/ ZOWY VOETEN

Els motius de tants tancaments

Les causes de la nit minvant barcelonina són múltiples. D’una banda, s’ha donat una caiguda del consum per la crisi i la precarietat laboral de les noves generacions. També han sorgit noves necessitats i avui ja no n’hi ha prou de cuidar l’oferta lúdica: des de les mesures covid a les de protecció contra agressions sexuals, com els tapavasos o el reforç de seguretat. A més els locals han hagut de cobrir amb seguretat privada l’evident dèficit de policia en els grans eixos d’oci: «El problema en molts casos no és dins els locals sinó fora, a la via pública, i això depèn de la gestió de l’Administració», avalua Fernando Martínez, de la patronal Fecalon. En definitiva, les empreses del sector que han sobreviscut han hagut de fer un esforç molt notable els últims anys. Moltes han quedat pel camí.

La pandèmia, els tancaments, els ertos i les restriccions no han sigut més que vinagre per a la ferida d’un sector que es veu assetjat a molts municipis, però que en el cas de Barcelona ha patit un còctel letal de situacions que han conduït a l’extinció de bona part de l’oferta. Una de molt visible és la sensibilitat veïnal cap al soroll als barris de Barcelona. El llindar de tolerància ha anat baixant en les últimes dècades, tot i que es manté la preferència per un oci de proximitat. «Molts pares no volen que els seus fills hagin d’agafar el cotxe o sortir de Barcelona per anar de festa, però d’altra banda no aguanten tenir un local al costat de les seves cases», reflexiona un empresari del sector, que va haver de tancar un dels seus negocis per la croada oberta per una nova veïna de l’edifici.

Rutes retallades

Fruit d’aquest desacord d’usos, amb el temps han anat caient no només locals sinó zones mítiques de l’oci barceloní, com les carpes de la zona alta que van triomfar als anys 90, l’oferta del Moll de la Fusta, posteriorment l’eix de Marià Cubí a la zona alta, l’oci de Balmes, una part del de Ciutat Vella i Gràcia... Per no parlar dels espais del litoral que estaven allunyats de vivendes però han desaparegut per problemes de seguretat i consegüent pèrdua de qualitat: del Maremàgnum al Port Olímpic.

La convivència d’usos és complexa, com han donat fe els veïns de l’anomenat Triangle Golfo del Poblenou aquest estiu, entre altres, amplificant el debat sobre l’encaix de l’oci a la ciutat.

Ambient de festa al restaurant i club Carpe Diem, fa uns dies.

/ ZOWY VOETEN

Les llicències de discoteca

D’altra banda, batega un tema clau de planificació urbanística que a la pràctica implica retallar anualment la quota d’oci nocturn. «Els nous plans prohibeixen l’activitat», lamenta Joaquim Boadas, secretari de la patronal Fecasarm, al·ludint a diferents ordenacions d’usos dels barris de Barcelona, així com als casos de Badalona o Sant Cugat, entre altres. Aconseguir una llicència nova de discoteca és difícil, mentre que els permisos vigents es poden perdre amb més facilitat.

Quan una sala de festes o discoteca tanca, pot perdre la llicència per dues vies. Per via activa: l’ajuntament pot revocar llicència si el local acumula un expedient de denúncies. I per la via passiva: si en dos anys no hi ha un relleu d’activitat, la llicència simplement s’extingeix i se n’hauria de tramitar una de nova en cas de voler instal·lar al mateix punt un negoci del mateix tipus. Aquesta segona situació es va produir per exemple durant la crisi del 2008, i també després per forts increments de lloguer que feien inviable el negoci arrendat.

Relació difícil amb el consistori

Són múltiples, doncs, els factors que laminen l’activitat a la ciutat. I tots els empresaris consultats coincideixen que el mandat d’Ada Colau ha sigut especialment complicat per al sector. «No hi ha suport, ens tracten com un ‘lobby’, quan és un motor econòmic de Barcelona», critica un altre empresari. Boadas remarca que «l’oci nocturn de qualitat constitueix un atractiu turístic de primer ordre». I argumenta que «segons l’Associació Internacional d’Oci Nocturn, un de cada tres turistes tenen en compte l’oferta d’oci abans de decidir un destí, per la qual cosa cal protegir una activitat que reverteix en benefici de Barcelona i el seu prestigi». Els comuns i el moviment veïnal, com han expressat diverses vegades, no comparteixen un model turístic que visibilitzi Barcelona com a destí de festa.

En aquest marc, el tancament discotequer del Front Marítim programat pels comuns culmina l’ofegament progressiu de la nit barcelonina. La primera clausura prevista és la d’Opium: l’ajuntament ja va anunciar fa uns mesos que serà rellevat per una ampliació exprés de la seu que té a pocs metres de la sorra el Consell Superior d’Investigacions Científiques. El seguiran locals com Shôko i Carpe Diem, en els següents anys però sense data. Actualment tenen pròrrogues d’activitat i ocupen espais gestionats pel Ministeri d’Hisenda. El desmantellament de les tres sales a mitjà termini pot sacsejar l’oci nocturn de Barcelona. ¿Què serà dels 1,7 milions de noctàmbuls que avui acullen o el seu miler de treballadors?

El cofundador del grup Costa Este (propietari de l’Opium) Javier Bordas explica que acaba d’aconseguir una pròrroga d’un any, que finalitza l’agost vinent. Rememora que quan el local es va inaugurar en la seva primera etapa com a Baja Beach ja va ser considerat com un espai sense igual a cap ciutat marinera. No entén que Barcelona pugui perdre un espai d’«oci de qualitat» per encaixar un ús científic d’un organisme de l’Estat que «podria tenir una altra ubicació», opina.

¿On encaixar la festa?

Notícies relacionades

El debat sobre la millor ubicació per a la festa nocturna a Barcelona continua obert. La regidora de Ciutat Vella, Itziar González, va prendre partit i va ampliar precisament la quota de llicències de discos al cor de la ciutat per concentrar-la davant el mar i el més allunyada possible de nuclis veïnals. Tanmateix, els anys següents la desatenció municipal de la via pública en aquests espais apartats ha tingut efectes col·laterals per al descans veïnal a la Barceloneta i la Vila Olímpica, en especial quan els noctàmbuls surten dels locals i creuen els barris per tornar a casa.

Joves de festa al Sutton, al carrer de Tuset.

/ ZOWY VOETEN

El compte enrere del Front Marítim reobre aquest debat irresolt. I li afegeix una paradoxa, a més: els tres locals sentenciats formen part dels nominats barcelonins a entrar en la llista de ‘The World’s 100 Best Clubs 2022’, un rànquing en què ja han figurat en llocs destacats. Part del turisme de més alt poder adquisitiu acudeix a aquest pol de festa. Al consistori se li indigesta la vida nocturna actual, però de moment no ha presentat cap pla b perquè la ciutat combini el seu dret al descans i a la diversió.