Visions contraposades

El futur de la nit de Barcelona: on encaixar noves discoteques i pubs

  • El sector reclama més llicències al govern BComú-PSC, que està dividit sobre aquesta activitat

  • Les entitats veïnals assumeixen que no «es pot desterrar les discoteques fora la ciutat» tot i que no encaixen en zones residencials

A1-156327822.jpg

A1-156327822.jpg / ZOWY VOETEN (EPC)

5
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

La gradual pèrdua de locals d’oci nocturn a Barcelona (i a la seva àrea metropolitana) ha portat les patronals del sector a reclamar un pla sobre el model de nit que es vol per a la capital catalana, així com canvis normatius que permetin generar noves llicències de bars de copes, discoteques i sales de festa. El col·lectiu creu que és l’única manera que sobrevisqui l’activitat regulada de qualitat davant el risc que proliferin com alternativa els ‘botellons’ i festes ‘low cost’. Des de l’àmbit veïnal s’aposta per la integració de l’oci a l’urbs, però amb una visió estratègica de ciutat per no entrar en conflicte amb el dret al descans.

Tal com va avançar EL PERIÓDICO, les últimes dècades es calcula que han desaparegut uns 125 negocis nocturns, segons dades obtingudes per la Fecalon i el Gremi d’Empresaris de Discoteques de Barcelona i Província. El sector s’ha vist afectat per diversos factors, com els conflictes amb veïns de l’entorn, l’especulació immobiliària dels locals, la crisi, el canvi d’hàbits, el menor poder adquisitiu de molts joves, i les normatives municipals, diuen.

De resultes d’aquesta situació, durant anys s’han vist reduïdes les llicències sense que hi hagi compensacions en termes d’aforament. El govern de Barcelona no té una posició unànime. L’àrea de Promoció Econòmica que gestionen els socialistes és més favorable a obrir un debat en aquest sentit, després de diverses reunions amb les patronals, que es queixen del maltractament per part de la d’Urbanisme, que depèn dels comuns. «No pot ser que els plans d’usos evitin el desenvolupament empresarial», protesta Fernando Martínez, director de Fecalon. Lamenta que la tendència és a la prohibició i certa criminalització del sector, com ja va passar durant la crisi sanitària.

Les dues postures del govern bipartit

Fonts d’Urbanisme indiquen que «l’ajuntament ha fet un esforç important per potenciar les activitats musicals i lúdiques», amb l’ordenança perquè bars, cafeteries o restaurants puguin desenvolupar «activitats culturals de petit format, com música en viu o arts escèniques», amb la idea de l’«equilibri d’usos». 

Però en l’àmbit de les «activitats d’oci nocturn (discoteques, bars musicals...), una de les prioritats és protegir el dia a dia i el descans veïnal», diuen. «La concentració d’establiments pot provocar soroll nocturn, molèsties i efectes negatius per al veïnat», al·lega el consistori. Per evitar-ho, han elaborat els plans d’usos que en regulen la implantació, com a l’Eixample. Però defensen que hi ha àmbits sense limitacions que només depenen de «les llicències pertinents i els requeriments necessaris».

Fa tres lustres que el regidor de Turisme i Indústries Creatives, Xavier Marcé (PSC), defensa (des de diferents càrrecs) «la integració de l’oci en la trama urbana». Ha viscut el desastre de la seva ubicació en polígons (cas de Sabadell) i rebutja l’apartheid de la diversió juvenil. «S’ha de fer un esforç d’adaptació, amb noves llicències amb solucions tècniques que afavoreixin la implantació sense conflicte», defensa. «Els plans d’usos han de definir el que volem d’un barri, més que el que no volem», afegeix, emfatitzant que la cultura de nit està associada a la creativitat, la indústria musical i el talent. «El sector vol parlar i és moment d’arribar a pactes», diu apuntant a un oci més «extens» i amb preus que permetin desterrar el ‘botellon’.

¿Empar d’administracions superiors?

Ramon Mas, secretari general del gremi, és contundent al reclamar «valentia» a les administracions per evitar que l’activitat continuï minvant. «Si els locals no són propis és difícil la continuïtat, perquè a més les llicències no es poden moure». Reivindiquen una «regulació superior» que eviti que l’urbanisme municipal desemboqui en plans d’usos que «en teoria es conceben per evitar la concentració d’una determinada activitat, però que el que fan és prohibir-la directament». I recorda que el problema no només és juvenil, ja que també s’extingeixen les sales de ball per al públic sènior, amb pocs supervivents com l’Imperator.

Molts bars musicals van desaparèixer per la crisi del 2008 i la tendència a concentrar activitat en un mateix local (restaurant, copes i club) per evitar desplaçaments amb cotxe. I aconseguir noves llicències és una epopeia, diuen els empresaris. El mateix passa amb els espais d’horaris especials que va recollir en el seu nou catàleg d’activitats el Govern, l’equivalent als ‘afters’, amb unes condicions d’implantació que són tan complexes que acaben sent impossibles.

Veïns: ni polígons ni en blocs

L’opció de treure l’oci de la ciutat cap a polígons industrials tampoc sembla factible, perquè implica problemes de mobilitat, sinistralitat i seguretat, com s’ha vist en experiències d’altres municipis. Des de la Federació d’Associacións de Veïns de Barcelona (FAVB), Pere Mariner, descarta «fer fora de la ciutat tot el que molesta, com la diversió dels joves». L’entitat és partidària d’integrar-la a l’urbs però té molt clar que no pot encaixar en entorns «envoltats de veïns» perquè veu «molt difícil» una gestió sense conflictes. «No pels locals sinó pel moviment d’entrades i sortides», argumenta, descartant el seu encaix a Ciutat Vella, l’Eixample i àrees d’ús residencial.

«No som negacionistes i creiem que s’han de donar alternatives al ‘botellon’», prossegueix, apuntant a zones «no aïllades, sinó envoltades d’activitats però sense residents al costat». I cita exemples com el 22@, punts de la Zona Franca, nous parcs urbans o proximitats de Montjuïc.

‘Botellòdroms’

Notícies relacionades

‘Botellòdroms’El sector encara mira de pair les recomanacions del síndic de Barcelona, que va proposar ‘botellòdroms’ en espais controlats com alternativa als ‘botellons’ espontanis. Per ara el consistori no ha recollit el guant que va llançar la sindicatura, malgrat que aquest fenomen juvenil es va disparar a la ciutat quan l’oferta regulada va estar tancada per la pandèmia, creant problemes de convivència. Des de Fecasarm, Joaquim Boadas defensa la tesi que hi ha un transvasament directe d’usuaris de l’oci legal «cap a l’il·legal amb la reducció de l’oferta» i que no s’ha de perdre de vista la importància que aquest àmbit té per al turisme.

Fecalon argumenta que la solució no és culpar el preu de les begudes en un local, certament incompatibles amb moltes butxaques juvenils. Afirmen que dels 10 euros que costa una consumició de mitjana, 3,47 euros són impostos (l’IVA de l’alcohol, l’electricitat, taxes municipals...), 1,32 són la part proporcional del sou dels treballadors, 3,87 sufraguen pagaments a terceres empreses (lloguer, producte, gestió, assegurances...) i 1,35 euros serien el benefici empresarial real. Segons Martínez, l’alternativa ‘low cost’ passa per perdre el control de l’activitat, la seguretat i la qualitat de l’espai.