La transformació del Poblenou, traç a traç

A finals dels 80, on ara llueix ampli el passeig del Taulat a l’altura del carrer dels Ferrers s’aixecava el Gasòmetre de l’Arenal, popularment conegut com la Caldera, una imponent mola metàl·lica que dibuixava i definia al costat de les incomptables xemeneies de les fàbriques que esquitxaven el Poblenou el perfil litoral del barri. No en va aquesta zona de la ciutat se la coneixia com l’obrador de Barcelona o la Manchester catalana. No molt lluny, on ara és un carrer transitat, el de Provençals, que separa dues illes de moderns blocs de vivendes, s’hi assentava, des del 1905, la bufona estació de nom oficial Barcelona-Poble Nou. Una ubicació del més natural en un litoral, el d’antany, que no acollia banyistes sinó vies de tren, un altre dels referents paisatgístics, en aquell temps, del Poblenou. 

La piqueta va arrasar amb tot

Complexos fabrils i ferroviaris. Així va ser aquesta zona fins a la nominació olímpica de Barcelona, el 1986. Els jocs del 1992 van canviar la ciutat en general i Poblenou en particular. La piqueta va arrasar amb tot, o gairebé tot, per obrir la trama urbana al mar i redibuixar el front marítim i el barri mencionat. En queden vestigis, per descomptat, com Can Felipa, el complex industrial Gal i Puigsech (actual Palo Alto), Can Ricard, la Torre de les Aigües de MACOSA, la cooperativa obrera Pau i Justícia... I hi han crescut nous espais com Diagonal Mar, el 22@, la Vila Olímpica... Una gran transformació amb nombrosos testimonis: allà hi ha l’Arxiu Històric del Poblenou, que suma 40 anys documentant l’esdevenir del barri, i l’artista Neus Martín Royo amb tres dècades pintant-lo a l’oli. 

El barri com a escenari

Ara, els dos agents culturals han unit esforços per desplegar una ambiciosa exposició: «Poblenou: la memòria pintada», que reuneix les 130 teles que la pintora ha fet en les últimes tres dècades amb el barri com a escenari i la documentació que sobre el tema ha atresorat l’arxiu. És, afirmen, «un acte d’amor cap al Poblenou»; és, també, un fantàstic regal de l’efemèride que suposa que la festa major arribi al segle i mig de vida i és, sobretot, «un testimoni de primera mà de la monumentalització del litoral i de la desaparició del Manchester català», apunta Martín Royo. 

Comerços i fàbriques

La mostra –com hem dit, ambiciosa– té quatre seus i una constel·lació de subseus. Els comerços del barri, com els històrics Horchatería El Tío Che i la sastreria La Africana exposen peces de les que són protagonistes, fan el mateix la Sala Beckett i Can Framis per posar-ne alguns exemples, tot i que el gruix de la mostra es desplega al Muhba Oliva Artés, la Fundació Palo Alto, la Torre de les Aigües i Can Felipa. A l’antiga fàbrica de maquinària, coneguda amb el sobrenom de La Catedral per la seva mida, s’exhibeixen les peces relacionades amb el nou Poblenou tecnològic, científic i industrial que és el que és gràcies al seu passat. 

La vida de barri

Notícies relacionades

Xemeneies industrials, una espècie protegida a Barcelona

Ernest Maragall, sobre Junts: «No aconsegueixo trobar arguments que justifiquin estar en contra dels pressupostos»

En l’antic complex Gal i Puigsech, l’exposició recorre el litoral d’abans i d’ara i les antigues vies; mentre que a Can Felipa es despleguen les teles que fan referència a la vida de barri «el Poblenou entranyable: el de les botigues, els comerços, les entitats, els veïns... i la festa major», explica la pintora. La Torre de les Aigües –obra d’enginyeria que sempre ha fascinat els artistes, ho asseveren les obres de Josep Maria Subirachs, Ramon Calsina i la mateixa Neus Martín Royo– acull la part més didàctica de l’exposició: la pintora ha traslladat allà el seu estudi per treballar i poder ensenyar les tècniques pictòriques els visitants.  

L’instant abans

Passat i present, però també moment de canvi recullen les pintures d’aquesta artista realista que admet la fascinació i influència d’Edward Hopper en les seves atmosferes íntimes, silencioses, quietes, absents i un punt desolades. L’instant abans de la transformació figura en els seus olis sobre el litoral que plasmen el restaurant amb forma de barco que fa 30 anys ocupa l’espigó de Bací de Roda i separa les platges de la Mar Bella i la Nova Mar Bella. Dret fins dilluns, dia en què la piqueta se’l carregarà i Martín Royo podrà tornar a agafar els pinzells per documentar un nou canvi al barri del Poblenou.