Barcelonejant

La piscina de Rahola

  • A Cadaqués no tot passa a casa de la periodista

La piscina de Rahola

Instagram

3
Es llegeix en minuts
Joan Vehils

La bellesa del poble de Cadaqués no va sorgir del no-res. Segur que els primers paletes encarregats de construir les cases de pescadors ja devien de ser gent amb una especial sensibilitat estètica. No obstant, els que van resultar decisius perquè sigui la població catalana amb menys disbarats arquitectònics van ser els arquitectes Peter Harden i Lanfranco Bombelli. Ells són els veritables responsables que en els anys 60 personalitats del món de l’art, la literatura i l’arquitectura se citessin en aquesta bonica població daliniana. I explico això perquè Marc Arnal, director acadèmic dels graus d’arquitectura de La Salle URL, ha retut un homenatge a aquests dos referents al seu llibre ‘L’art de viure’ (editorial Comanegra).

Uns dies després de la presentació, el mateix Arnal, junt amb Vicenç Altaió, Isona Passola i Jordi Cuixart van quedar per dinar. La calor era sufocant i expliquen que va sorgir la idea de trucar a Pilar Rahola per fer-se un bany a la seva piscina. Doncs això, ja saben com va acabar l’assumpte. Hi va haver bany, guerres de pistoles d’aigua, rialles i cants en favor de la independència. I hi va haver vídeo, és clar, i Rahola el va penjar, és clar, i es va tornar a fer bona a les xarxes socials, és clar. Visitar la casa de Rahola té aquests riscos. Pots quedar retratat mentre la gent es munta imaginàries pel·lícules de què va passar. En fi, que ni a Cadaqués passa tot a casa de Rahola ni tot el que passa en aquesta casa és tan escandalós com alguns ho volen veure.

Per cert, a Cadaqués també vaig poder saludar Albert Batet, el president de Junts en el Parlament. Un paio agradable que aquest any ha escollit aquest poble de l’Empordà per descansar uns dies amb la seva dona i els seus dos fills petits. Per cert, li anirà bé agafar forces si vol intentar resoldre el caos intern de Junts. El primer que s’espera és que nomenin Xavier Trias com a candidat a l’alcaldia de Barcelona. Ja veurem si aconsegueixen posar-se d’acord. L’endemà vaig veure l’advocat Gonzalo Boye i més tard Joaquim Forn, tot i que aquest últim és un dels fixos de Cadaqués. Això sí, els tres, després, també els vaig veure en una foto al costat de Rahola...

Alguna cosa més que un restaurant

Parlant de Cadaqués, dilluns rebo una trucada de Pere Vehí. Em proposa acompanyar-lo a dinar al restaurant Miramar del seu amic, Paco Pérez a Llançà. Pere Vehí, res a veure amb Vehils, és un dels paios que més sap de Dalí arreu del món. Coneix l’obra del pintor empordanès com ningú i només ell pot descobrir detalls en les seves pintures inapreciables per a la resta dels humans. Cadaqués li deu molt i hauria de cuidar més personatges com Vehí que, a més d’història amb Dalí, regenta el popular bar Boia des de tota la vida.

Notícies relacionades

Per la seva banda, el Miramar és el millor restaurant de tota la costa espanyola. Les seves dues estrelles semblen poques després de degustar el menú del mar. El cert és que té un mèrit extraordinari mantenir aquest nivell estratosfèric a 160 km de Barcelona. Paco Pérez n’és el xef i propietari junt amb la seva dona Montse Serra. Entre tots dos cuiden el client i a sobre ara ja compta amb l’ajuda i professionalitat del seu fill Guillem i de la seva filla Zaira. Aquesta última combina la seva professió d’actriu amb la de restauradora. En fi, tots uns cracs.

De Sans a Corbacho

Parlant de cracs aquesta setmana he sabut de dos més. De passada per Barcelona vaig coincidir amb Carles Sans. M’explica que ha interromput les vacances perquè divendres actuava a Osca i aquest dissabte a Sitges. Després de Tricicle, ara, el seu espectacle ‘Per fi sol’, està sent un èxit i rep peticions de tot Espanya. Tant és així que a meitat de setembre tornarà al teatre Borràs. A Sans el vaig agafar parlant amb Jose Corbacho. Un altre actor que tampoc descansa a l’estiu. El cap de setmana va actuar al Festival Pedra Viva de Ciutadella. Ho va fer junt amb Ramon Gener en l’espectacle musical ‘Love, love, love’. Corbacho i Gener, cada un a la seva manera, van introduint temes d’Elvis Presley i Coldplay barrejats amb obres de Bach, Mozart i Beethoven. Hi ha moments tan surrealistes com apoteòsics. Val molt la pena. La setmana abans de La Mercè repeteixen al Tívoli. Per cert, a Menorca no se’l va perdre l’expresident del Barça, Josep Maria Bartomeu.

Temes:

Barcelonejant