El pla d’usos de l’Eixample preveu un límit de 3.500 restaurants al districte, 500 més que ara

Es tracta d’una regulació que s’implantarà arran de la construcció de 21 eixos verds amb l’objectiu d’evitar la saturació de negocis similars, garantir la diversitat comercial i frenar la gentrificació. Barcelona en Comú és la impulsora de la norma i defensa que s’apliqui a tot l’Eixample. El PSC considera que només hauria d’afectar les zones veïnes als nous eixos. Aquesta és probablement la qüestió que més separa en aquests moments els socis del govern d’Ada Colau.

Un 17% més de restaurants

El pla d’usos aprovat inicialment presenta una xifra concreta que serveix d’exemple sobre les seves conseqüències potencials. A l’Eixample, segons xifres del consistori, hi ha ara uns 3.000 restaurants. Si el pla d’usos que acaba implantant-se és l’actual, aquesta xifra tindria un límit: podria augmentar en 500 establiments.

Per dir-ho amb tota claredat: el nou pla d’usos de l’Eixample preveu un màxim de 3.500 restaurants al districte. Aquesta xifra, naturalment, no és un objectiu municipal. És un límit màxim que s’assoliria en cas que la demanda de llicències ho provoqués. Un sostre que no es podria superar. Els nous locals tindrien un repartiment geogràfic desigual, perquè hi ha carrers on la saturació és evident i altres on no es dona. El consistori ha elaborat un mapa en què fixa en vermell les zones saturades i en verd les que permetrien més locals.

La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, considera que l’increment potencial, d’un 17%, és la mostra que la regulació que defensa no suposa vetar més establiments de restauració. «El que fem és ordenar perquè no passi el que passa en carrers com Aribau, on hi ha 86 restaurants en el tram de la via a l’Eixample. ¿Hi caben més restaurants a Aribau? Segurament, no. En canvi, al passeig de Gràcia n’hi podria haver algun més».

21 vots

El pla d’usos tindrà una vigència indeterminada que es pot modificar.  Després de ser aprovat inicialment a l’abril, es va obrir un període d’exposició pública de dos mesos, que es va prorrogar fins al 9 de juny. Ara, una vegada s’analitzin les al·legacions i es capti l’opinió de veïns i comerciants, arribarà l’hora de buscar el suport polític necessari.

Perquè la norma s’aprovi definitivament en el ple municipal serà necessari aconseguir els 21 vots de la majoria absoluta. Amb la majoria simple, sense arribar a aquesta xifra, ja es podria validar, però Sanz és conscient que l’oposició, ERC a banda, té intenció de votar-hi en contra.

«Esquerra ha presentat al·legacions. No està en contra del pla, però la preocupen algunes coses», precisa. El cas del PSC és una cosa diferent: s’hi ha mostrat frontalment en contra, però no ha presentat al·legacions: «En el cas del PEUAT [la regulació hotelera] sí que les va presentar», recorda la tinenta d’alcalde.

Notícies relacionades

Barcelona afronta la segona revolució de l’Eixample

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

En el cas hipotètic que el grup d’Ernest Maragall acabés votant amb el govern, com ha fet en diversos casos rellevants en aquest mandat, comuns i sumarien 20 regidors. Si la resta, 21 regidors, hi voten en contra, el pla no prosperaria.

Suspensió de llicències

Per tant, Barcelona en Comú haurà de convèncer el PSC, que insisteix que una norma per a tot el districte és un excés. Sanz confia que s’arribi a un acord en algun moment de la tardor. Per ara, regeix una suspensió de llicències que es va establir des d’obrir del 2022 a l’abril del 2023 i que impedeix nous establiments. Es podria prorrogar fins a l’abril del 2024, però la tinenta d’acalde confia que arribi abans un desenllaç positiu.