Josep Bou, el regidor dels 12 cognoms catalans, anuncia que no repetirà com a alcaldable del PP a Barcelona

Quaranta-tres mesos després, quan en falten 10 per a les eleccions municipals del maig del 2023, Bou ha anunciat el que ja es donava per fet fa temps: no repetirà com a alcaldable a Barcelona, com ha avançat Europa Press. «Renuncio i descarto el PP, no vull ser una pedra al camí», ha declarat. Ha justificat la seva decisió perquè el partit «pugui decidir amb calma el nom per encapçalar la llista». Aquest dimecres donarà més explicacions.

El partit i el regidor es van distanciar fa temps a Catalunya. Però Bou tenia com a valedor Casado, i a això es va aferrar. Quan el líder va caure, era qüestió de temps que ell, tan aficionat a l’escalada, es veiés arrossegat pendent avall.

Apagant incendis

Bou podrà dir sempre que va tenir un paper clau en la història del PP barceloní: quan tots donaven per fet que els populars es quedarien sense representació de l’ajuntament per primera vegada des del 1979, l’empresari panificador va salvar els mobles pels pèls. La seva candidatura va estar a 45 vots de quedar-se fora del consistori.

Al final, la llista va aconseguir dues places, la de Bou i la d’Óscar Ramírez, company de grup de l’empresari, tot i que no és fàcil definir-los com un equip, perquè Bou ha ignorat Ramírez per sistema. Al principi de mandat trucava sovint a Óscar Ramírez.

«No vull ser un polític professional, soc independent i no estic afiliat a cap partit», advertia Bou com a alcaldable. Un altre vídeo el va fer més famós: un en què pujava a una bastida per apagar l’incendi d’una pizzeria annexa a la seu del PP, al carrer d’Urgell, el 8 de maig del 2019, 18 dies abans de les eleccions. Diuen que va resultar decisiu perquè aconseguís representació municipal.

Paracaigudista

Com que tots els símils sobre política i paracaigudisme estaven ja gastats en articles sobre la candidatura de Manuel Valls, a Bou no se’l va definir tant amb aquesta figura clàssica en la política, quan de fet ell va ser realment paracaigudista». «Vaig ser voluntari a la Brigada Paracaigudista perquè volia anar a la Marxa Verda. Però l’estada al Sàhara va durar dos mesos i es va entregar. Em va saber molt greu», va declarar a aquest diari.

L’antecedent que el va portar a la llista popular va ser la seva condició d’actor del procés, en el bàndol constitucionalista. Va ser president de l’entitat Empresaris de Catalunya, arran de la mort del seu antecessor en el càrrec, Mariano Ganduxer.

És un crític pertinaç del paper del nacionalisme català: se l’ha escoltat afirmar que el procés va començar el 1980, quan Jordi Pujol va arribar a la presidència de la Generalitat. Se’l va acusar d’haver sigut membre de Fuerza Nueva, però només va admetre haver format part de l’Organización Juvenil Española, que depenia de la Secretaria General del Movimiento. En tot cas, no amaga haver tingut sòlides simpaties pel franquisme.

Els porcs morts

Bou té 67 anys. Va néixer el 2 de febrer del 1955 a Vic i inicialment va residir amb la seva família a la pròxima localitat de Santa Eugènia de Berga. Però va ser poc temps, perquè els Bou van decidir anar-se’n a Barcelona a buscar millor fortuna.

L’encara regidor recordava una escena a la qual va assistir amb poc més de tres anys que resumeix la situació i el perquè de l’emigració a la capital catalana: «Va ser la primera vegada que vaig veure plorar el meu pare. Quan se li van morir tots els porcs. Era un home molt pobre i molt senzill. Els va matar una malaltia en uns dies, quan ja estaven engreixats».

I la mare va dir prou: «Ens n’anem a Barcelona». Abans de tocar el dos a la ciutat, van vendre la vaca que els quedava i la petita casa en què vivien. «A Santa Eugènia de Berga, tots parlaven en català. Mai vaig sentir-hi ningú parlant en castellà». Es van traslladar al barri de Verdum, a Nou Barris. I amb els anys, Bou va prosperar.

El regidor més ric

Sis dècades després, va assumir la seva plaça de regidor sent el regidor més ric de l’Ajuntament de Barcelona. Com és preceptiu, va declarar els seus béns, que sumaven gairebé 10 milions d’euros en participacions empresarials: «He treballat molt», va declarar.

Ha sigut, com s’esperava, dels regidors més atípics. En els seus primers dies al consistori, es va assabentar que els regidors podien menjar en restaurants sense abonar personalment la consumició, només firmant una targeta de visita que indica la seva condició. Gairebé porta el tema al debat polític, de la sorpresa que li va causar. Al desaparegut restaurant El Gran Cafe, al carrer d’Avinyó, va preguntar al cambrer si realment podia menjar gratis, abans d’advertir-li: «Jo em pagaré la meva part».

Als plens, no ha sigut la diana de ningú. Sempre ha sigut cordial amb la resta de grups, fins i tot amb l’alcaldessa, Ada Colau, de qui no pot estar més lluny ideològicament. Potser no és una paradoxa, perquè se sap que els polítics solen tenir els veritables enemics al seu propi partit (i si són independents, més encara), però si ha sigut dur amb algú és amb membres del PP.

El cotxe cremat

Notícies relacionades

Josep Bou no repetirà com a alcaldable del PP a Barcelona el 2023

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

Se’l va acusar de portar a terme acomiadaments sense motiu –diversos van ser els caiguts–, de fiar-ho tot a alguns col·laboradors estrets, entre els quals, un a qui s’acusa de venir del chavisme. Està distanciat des de fa molt de la direcció que encapçala Alejandro Fernández. No és clar encara qui el substituirà. Ha sonat el nom de l’exministra Dolors Montserrat, filla de l’exdiputada al Parlament Dolors Montserrat.

L’última polèmica de Bou va ser arran d’un incendi al seu cotxe. Un foc rere el qual ell va veure la mà d’algun dels seus detractors. Els Mossos van concloure que les flames van prendre al vehicle per un accident.