Comiat al Gòtic

El carrer Comtal perd una herboristeria amb tradició i continua la seva sagnia de comerç tradicional

  • El carismàtic carrer amb prou feines manté negocis de proximitat perquè no poden sobreviure als alts lloguers, i els relleus són només turístics

El carrer Comtal perd una herboristeria amb tradició i continua la seva sagnia de comerç tradicional

MARTA JORDI

2
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

No és en la llista d’emblemàtic ni protegit, però el tancament d’Agricolia aquest dimarts obre un altre dol al barri Gòtic, cada vegada més marcat pel minvant comerç tradicional que sobreviu als seus alts lloguers. L’herbolari, que s’ha acomiadat amb tristesa de la clientela, deixa un nou forat al carrer Comtal quant a l’oferta de proximitat, tot i que no físic, ja que pel que sembla ja té relleu amb una proposta d’alimentació, a falta de més detalls fins al moment.

La nova víctima de l’epicentre comercial de Barcelona no tenia tresors arquitectònics que la salvessin estèticament, perquè havia viscut diverses reformes. Però no li faltava encant i unes boniques vidrieres que l’anterior titular (del 1976 al 2019) havia instal·lat quan va centrar l’activitat en les herbes tradicionals i els complements alimentaris. Quan Joan Martínez es va jubilar, fa poc més de tres anys, va arribar Jesús García disposat a no tocar ni un centímetre i mantenir aquella proposta comercial que no només havia arrelat en el veïnat, sinó també en compradors de certa edat de la resta de la ciutat que preferien acudir a la botigueta a la recerca dels seus productes de sempre que buscar opcions ‘online’.

S’estima que l’establiment va néixer en els anys trenta i que després d’una etapa de granels i llegums va passar a centrar-se en productes de dietètica, fins que en els setanta va canviar de mans. Però en Jesús, lògicament, no va preveure la pandèmia quan va iniciar la seva recent aventura al Gòtic, amb l’experiència que ja atresorava d’un altre establiment que manté a Santa Coloma. El lloguer que va firmar «era de mercat», tot i que la greu crisi que va viure el barri amb la covid aviat el va convertir en inassumible. «El propietari es va portar molt bé i durant dos anys me’l va rebaixar», admet García, fins que aquest juny arribava el moment de normalitzar la renda, sense que les vendes permetessin cobrir-la.

Buscant emplaçament

El petit empresari, que ha viscut una jornada d’adeus amb els seus clients, no es rendeix davant la idea de trobar un local més assequible que li permeti retenir el seu públic. «El problema és que molts són persones grans que no miren les xarxes socials i que no sabré com informar; molts clients es perdran», lamenta.

Notícies relacionades

Aquesta situació s’ha anat reproduint sense pausa en els últims anys a l’emblemàtic carrer Comtal, d’on han desaparegut una xarcuteria, una formatgeria, una barreteria, tres joieries, restaurants tradicionals, una òptica... Al seu lloc, el més recurrent són botigues de regals, carcasses de mòbil i ‘souvenirs’ per a turistes, ja que la mida de les botigues no permet el desembarcament de franquícies.

Els negocis amb tradició que resisteixen es poden comptar amb els dits d’una mà, la majoria gràcies al fet de ser de propietat. La Casa del Bacallà es va traslladar fa un parell d’anys i va deixar buit el local, al costat de l’herboristeria, i es reforma aquests dies per ser un local de manicures. Algunes continuen tancades esperant el millor postor, com la que va ser Natura, més gran i per la qual es demanen 28.000 euros al mes, il·lustren els comerciants de la zona.