Rigoberta Bandini puja al cel a la terra del Pare Manel

Totes aquestes coses les explica amb una barreja d’il·lusió i nervis Sandra Pardo, que després de la mort de Manel Pousa el setembre del 2020 va agafar el relleu al capdavant de la fundació després d'estar-hi tota una vida vinculada. Queden molt poques setmanes per a la gran cita –15 de juny, 21 hores, Teatre Victòria– i el que seria estrany seria estar tranquil·la. De Manel només n’hi havia un, i d’agendes com la seva, cap. El d’aquest any és el primer festival amb el format tradicional –a gran escala– després de l’aturada de la covid i el primer, sobretot, sense el carisma de Pousa sobre l’escenari, però amb la seva essència a tots els racons, i amb un cartell de luxe, gràcies als seus ben connectats amics, que han demostrat que segueixen allà. 

Nous temps, el mateix cel

Nous temps, el mateix celEl nou lideratge de Pardo es nota, això sí, en la feminització del cartell. Als històrics amics del Pare Manel, entre els quals no fallarà José Corbacho, se sumen en aquesta edició de l’artista del moment, Rigoberta Bandini, Judit Neddermann, passant perMonique Makon, filla de Roquetes [al costat de Verdum, el barri on treballa l’entitat], la presència de la qual fa especial il·lusió a la nova presidenta de la fundació,extremadament agraïda amb la implicació i la generositat d’artistes i organització.

«El Manel sempre deia que aquest món no l’arregla ni Déu; que més val que l’arreglem nosaltres amb amor i amb humor, i això intentem», explica la seva successora, que insisteix que «el Manel no hi és, però la seva tasca continua». «Tot el que ell tenia darrere, per a allò que ell treballava, segueix allà. El festival serà meravellós i ens ho passarem molt bé; però, no ens enganyem, ho fem pels diners. El Manel deia que el ‘Guanya’t el cel’ servia perquè els nens del barri tinguessin un bon estiu», destaca la presidenta de la fundació, bolcada en l’organització dels casals d’estiu per a 300 nens de Verdum i Roquetes –que ofereixen al juliol i l’agost, el mes en què més es necessiten– a més de campaments per a 120.

Polos per revertir desigualtats

L’estiu era una època molt especial per al Pare Manel. «Les educadores sempre l’havíem de renyar: ‘Manel, no fa falta que li compris tres polos al nen perquè te’ls demani; amb un al dia és suficient’», recorda amb un somriure Pardo, que, efectivament, no és ‘el Manel’, però també és saludada amb carinyo per mig barri.

Notícies relacionades

La superdiva de Roquetes

David Bote: "Les ciutats intermèdies són les grans oblidades"

Aquesta era l’essència de Pousa. Cuidar i consentir els nens. Donar-los els capricis que la vida els negava. «Molts dels nostres nens són nens que si no van al casal no sortirien del barri en tot l’estiu; estarien sense fer absolutament res entre finals de juny i principis de setembre; nens que no només no anirien de vacances, sinó que no baixarien ni a la Barceloneta a prendre’s un gelat», prossegueix Pardo, també nascuda i crescuda al Verdum.

Els diners recaptats al festival –en què també participaran els Stay Homas, Brigitta Lamoure, Flora Saura, Comando Señoras, Queco Novell i Pep Plaza – servirà també per mantenir els molts projectes que tenen en marxa durant tot l’any, «en un moment en què sortim d’una pandèmia i la situació de pobresa als nostres barris és encara més gran que quan hi vam entrar». «Ens trobem amb situacions de molta pobresa. Mares que no poden pagar la llum. La crisi de la covid ha fet que plogués sobre mullat. Tenim famílies al centre obert que fa tres mesos que dormen en una pensió, després de ser desnonades, amb els fills que molts dies van a l’escola sense esmorzar perquè l’esmorzar arriba quan ja són a classe», relata. Uns nens que aquest estiu mereixen menjar gelats i ho faran. D’això se n’encarregarà el Pare Manel a través de les seves enviades a la terra.