04 d’ag 2020

Anar al contingut

Iniciatives comunitàries per a unes vacances a la ciutat

Els barris de Barcelona s'uneixen perquè cap nen es quedi sense estiu

Després del confinament i en plena crisi social, entitats i col·lectius es bolquen a oferir alternatives gratuïtes i flexibles per donar una alternativa a criatures i famílies

Les activitats familiars organitzades per l'associació Ubuntu a Ciutat Meridiana o per la Taula Comunitària a Can Sant Joan són dos exemples de molts

Helena López

Els barris de Barcelona s'uneixen perquè cap nen es quedi sense estiu

LAURA GUERRERO

La veu a la llunyania i deixa la pilota i els seus amics abandonats al mig de la plaça per córrer a abraçar-la i a preguntar-li quan comença el casal. Mirta Manzetti, presidenta de l’associació sociocultural La Indomable, somriu sota la mascareta. L’escena passa a Ciutat Meridiana, on la Mirta va ser la primera, fa ja diversos anys, a observar la necessitat d’organitzar casals també a l’agost, precisament quan els nens amb família que no marxaven de vacances més ho necessiten per falta d’alternatives. Si aquesta il·lusió (i necessitat) de l’aire que es respira als casals existia abans que a ningú li passés pel cap que un virus desconegut ens tingués mesos tancats a casa, sense escola ni amics, aquest any s’ha desbordat. La ganes dels nens de relacionar-se amb els seus iguals estan més presents que mai en un context d’una complexitat sense precedents no només a Ciutat Meridiana. A tota la ciutat; a tot el país. Una complexitat que inclou des de les reticències de no poques famílies a apuntar els seus fills als casals per por d’un possible rebrot a la impossibilitat de fer-ho per problemes econòmics a l’haver-se quedat sense ingressos. Davant d’aquesta nova situació, i perquè cap nen es quedi sense estiu, molts barris s’han organitzat per oferir activitats gratuïtes al carrer, que se sumen a l’ampliació de l’oferta dels ajuntaments (a Barcelona, amb diverses propostes emmarcades en els plans de barri en marxa).

Aquí en van dos exemples:

I una altra plaça va ser possible

Van rebatejar la plaça com a Àgora de les Dones i la van omplir de colors. De vida. Abans, des de la Taula de Treball Comunitària Amb Veu de Dona de la Zona Nord, havien pintat amb els joves del barri uns alegres murals als túnels d’accés a aquesta plaça dura, espai publicoprivat en el qual els problemes de convivència eren freqüents i on, fa dos estius, un home va assassinar una dona. El nou nom de la plaça, en una placa penjada allà per aquest grup de veïnes sense esperar l’interminable procés de la Taula del Nomenclàtor, és un homenatge a ella i a totes les dones. A elles, també, que aquest dimecres a la tarda omplen l’espai amb els seus fills participant en el projecte Mima’t al sol, impulsat per l’Associació d’Educació i Lleure Ubuntucom La Indomable, un dels suports de la vida comunitària del lloc.

Una nena estrena la xarranca acabada de pintar a la plaça, dimecres / LAURA GUERRERO

Mentre els més petits juguen amb materials de fusta en unes alfombres a terra col·locades davant el local de l’associació –per facilitar els protocols–, els grans pinten una xarranca a terra o es remullen amb la mànega. Tots acompanyat per les seves mares –això és un espai familiar–, que també han organitzat al local, en un dels de la cèntrica plaça, i l’obertura del quals ha ajudat a canviar les dinàmiques del lloc, un punt d’intercanvi de roba. «El Mima’t al sol és la versió estival del Mima’t, un espai de dones en fase de criança que vam crear fa uns anys tres mares del barri que érem en aquella etapa», assenyala Ilu Moreno, una de les impulsores de L’Espiral, associació que va impulsar el Mima’t i que es va fusionar amb Ubuntu el 2017.

Al grup de WhatsApp de les mares del barri durant el confinament va sorgir la idea d’organitzar el mercat ambulant de roba

Durant el confinament, el grup de WhatsApp del Mima’t va servir per reforçar aquesta xarxa. Entre les dones es van ajudar si alguna necessitava aliments o, ja en la desescalada, un cangur. Allà va néixer el mercat ambulant de roba que acompanya aquest juliol els jocs del Mima’t al sol, especial d’estiu nascut per oferir una alternativa a les famílies que han de quedar-se l’estiu al barri, on «l’espai públic dona per al que dona». L’activitat està dirigida a la infància, fins als sis anys, però els germans grans també hi estan convidats. «Com més estricte et poses, més exclous, i aquí es tracta d’arribar a com més famílies del barri millor», segueix Moreno davant un dels grans murals dels, en altres temps, degradats accessos al lloc mentre diverses criatures fan bombolles de sabó.

Vane Sanz, presidenta d’Ubuntu, ronda entre nens i mares descalça per la plaça emocionada davant de la bonica imatge mentre la perseguieixen per mullar-la, demanar-li que arregli una joguina o fer-li una abraçada (sempre amb mascareta). Comparteix la mirada d’emoció i orgull (visible malgrat les ulleres de sol i la mascareta) Suso López, responsable del Pla de Barris a la Zona Nord, sota el paraigua del qual es fa aquesta activitat, i el casal d’agost, que organitza també aquesta entitat, que va néixer el 2007, quan la hiperactiva i apassionada Vane va tenir l’arriscada idea de muntar de zero un cau al barri amb el seu soci, Jan Garrido, de Xiula. Iniciativa, el cau, que no només continua funcionant amb un èxit digne d’estudi, sinó que continua sent l’única opció per als joves de Ciutat Meridiana els dissabtes (i va inspirar el bonic programa municipal Baobab).

Taller d’escacs a l’institut escola de Can Sant Joan, aquest dijous / Anna mas

La tribu de Can Sant Joan; un barri fet entre tots

Jordi Tarzán és el pastisser de Can Sant Joan, de tota la vida. Aquest barri als afores de Montcada i Reixac, unit al barceloní barri de Vallbona pel Rec Comtal, el gran tresor històric i natural d’un enclavament que viu sota la pressió de les infraestructures de la capital, creuat per incomptables vies de tren, rondes, carreteres i autopista i amb una mastodòntica cimentera definint el seu ‘skyline’.

Exalumne, igual que la seva dona, Tarzan juga a escacs, la seva gran passió, amb un grup de nens al pati de l’Institut Escola El Viver,  l’única escola del barri, obert el 1982 després d’una intensa lluita veïnal, com recorda José Luis Conejero, president de l’associació de veïns, que custodia la porta del centre, gel hidroalcohòlic en mà, comprovant que no entra ningú sense passar pel flis-flis i apuntar-se a la llista d’assistents (peatges de la Covid). «Això és una sortida per als nens que no tenen res i una oportunitat per a tothom, per generar col·lectivitat, per unir el veïnat», assenyala el veterà líder veïnal.

    – ¿Puc emportar-me un paper?

    – Clar, però ¿saps què és? ¿Ho faràs? Mira, són problemes. I pots entrar també en aquesta web a jugar-hi ‘online’. 

Escoleta de circ al pati de l’Institut Escola El Viver, dijous / Anna mas

Més enllà de ser una de les activitats d’oci a l’aire lliure de la programació d’estiu gratuïta impulsada per la jove Taula Comunitària del barri, l’objectiu –de moment aconseguit– de Tarzan és crear planter. Que als nois del barri els entri la curiositat pels escacs. Per això, durant el curs, i també sota el paraigua de la Taula, la gran esperança del barri, va organitzar classes d’escacs en horari lectiu al centre, iniciativa celebrada per Conxita Roca i Alicia Cuello, puntal de l’implicat equip directiu del centre (és 9 de juliol, són més de les set de la tarda i totes dues segueixen a l’escola, treballant).

El pati de l’Institut Escola El Viver de Montcada s’omple cada tarda de partides d’escacs, contes i circ

Minuts abans que comenci l’activitat d’aquest dijous (en què tenen programats dos tallers de circ de nivell, amb professors de l’Ateneu Popular 9 Nou Barris, el taller d’escacs i, per als més petits, un contacontes també de primera), Antonio Alcántara, ànima del projecte, surt a la plaça de Nicaragua, davant l’escola, a persuadir les famílies allà reunides perquè hi entrin. Després creua l’ampli, acolorit, amable i arbrat pati –malgrat les agressives vistes a la cimentera– i surt al parc de l’altre extrem de l’escola, al costat de la part descoberta del Rec Comtal, per animar un altre grup de veïns amb criatures a fer el mateix. El nom de la iniciativa, ‘Un barri fet entre totes’, no se’l poden prendre més seriosament.

«Aquí hi participa moltíssima gent. Tothom s’hi ha implicat. Els contes els organitza la Casa Amazig i el taller d’il·lustració, l’associació de comerciants», comença a enumerar Alcántara, també molt orgullós de la participació a El Rec és Mou!, l’altre projecte comunitari al barri que organitza activitats gratuïtes tant per a gent gran com per a nens aquest estiu al mateix Rec.