El passeig de Gràcia celebrarà el seu 200 aniversari amb tres anys d’activitats

Després de dos anys difícils, el centre de Barcelona té fam d’ocasions per celebrar. Ho demostrarà amb el 200 aniversari del naixement del passeig de Gràcia, que es convertirà en detonant d’una sèrie d’esdeveniments culturals, històrics, lúdics i gastronòmics durant gairebé tres anys. La promesa institucional i del mateix eix és potenciar-lo com a pol dinamitzador del centre, mesos després d’aconseguir que l’efemèride es consideri Esdeveniment d’Excepcional Interès Públic en la llei de Pressupostos Generals de l’Estat.

Aquest últim detall –partint de la llei de mecenatge– és fonamental per donar ales a la celebració, ja que a través de mesures fiscals propulsarà la col·laboració publicoprivada al dotar-la d’un caràcter més global i amb activitats per a tots els públics.

El president de l’Associació del Passeig de Gràcia (APG), Luis Sans, explica que això suposa un incentiu perquè patrocinadors i organitzadors d’esdeveniments es bolquin amb les propostes. Amb l’element afegit de disposar de més facilitats de l’habitual per part de l’ajuntament per poder encaixar-les a l’espai públic.

Per desenvolupar les iniciatives dels tres anys, fins al 2024 inclòs, s’està tramitant la firma d’un conveni per crear una comissió interadministrativa que integraran aquesta entitat i Fundació Barcelona Promoció (impulsada abans dels Jocs Olímpics per la Cambra de Comerç), juntament amb el Ministeri de Cultura, el d’Hisenda i l’ajuntament. La fundació serà qui concretarà les actuacions i el seu desenvolupament, segons han precisat aquest dimarts en la seva presentació.

Dinamització i projecció

Sans veu en aquesta oportunitat «il·lusionant» un imant per redinamitzar el passeig i el centre de la ciutat amb mires tant turístiques com per a la ciutadania i visitants de la resta de Catalunya. Avança que els actes pivotaran sobretot entorn de la música, la gastronomia i l’esport. Al seu parer, més enllà d’afavorir al teixit econòmic, permetrà donar una visió optimista i «innovadora» de la ciutat. «El passeig de Gràcia és aquella avinguda que a tots ens agrada ensenyar al món», ha clamat.

En aquest sentit, el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, ha destacat que el centre urbà és el que més ha acusat les conseqüències de la covid, i és moment de recuperar el passeig com a «gran aparador» local. També perquè «el passeig de Gràcia i la Rambla formen part de l’espina dorsal de Barcelona», de manera que l’activitat comercial, cultural i social que s’hi desenvolupi «irradiarà» la resta de la metròpoli.

Serà, a més, una «oportunitat de projecció de la imatge de Barcelona a través d’un dels seus eixos comercials i culturals més reconeguts arreu del món», ha afegit Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Comerç i de la fundació.

El líder dels comerciants ha recordat que el disseny i urbanització del passeig ja va exercir de «motor de recuperació de la ciutat després de la febre groga de 1821». L’eix es va projectar el 1820, però va haver-hi demores i contratemps en les obres fins a la seva estrena el 1827. El bicentenari s’ha articulat finalment al mig, en el que seran tres anys postpandèmia.

Es dona la circumstància que l’APG també està d’aniversari –recentment va celebrar els seus 70 anys de trajectòria amb una gala molt reinvindicativa–, així que sembla un bon moment per llançar tota la carn a la graella.

Del camí de l’aparador internacional

Uns i altres han posat en valor la singularitat del passeig, en tant que no només despunta com l’eix comercial (de la gamma popular al superluxe) més reconegut de la ciutat, sinó que el complementa amb gastronomia que va de les tapes a les estrelles Michelin, amb hotels i amb edificis (Casa Batlló i Casa Milà) Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Dos segles abans de ser un aparador internacional, l’Antic Camí de Jesús va ser cordó umbilical entre la muralla nord de Barcelona i la Vila de Gràcia, «d’on provenia la llet que es consumia a la ciutat», relata l’associació, a més de ruta cap a Sant Gervasi i Sarrià, llavors llocs d’estiueig de la burgesia barcelonina.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

El 1820 es va voler millorar el camí, tot i que les obres es van posposar fins al final de la febre groga, amb una via central per als vianants i laterals per a la circulació de carruatges. Posteriorment, el pla Cerdà li va donar el protagonisme vertebrador de les dues meitats de l’Eixample que conserva.

El seu ús i gaudi ha anat variant al so dels temps, d’espai d’esbarjo fora de les muralles a zona residencial d’alt nivell, també artèria econòmica plena de bancs i institucions, fins a convertir-se en epicentre del ‘shopping’ i d’obligada presència de les principals marques del món, amb un mix de clientela local i forana.