Aniversari a l’Eixample

El passeig de Gràcia fa anys al so de reivindicacions de seguretat i millor mobilitat

  • L’associació de comerciants celebra 70 anys d’història amb una gala reivindicativa, mentre es prepara per als fastos dels 200 anys del vial

  • L’entitat presumeix de la seva perseverança en la transformació de l’eix d’or de Barcelona, però alerta dels problemes que fan perillar el seu èxit

El passeig de Gràcia fa anys al so de reivindicacions de seguretat i millor mobilitat

Zowy Voeten

3
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Fa 70 anys que un grapat de comerciants van decidir sumar forces al passeig de Gràcia per «promoure millores, el bon estat del carrer», en definitiva, quan botigues i restaurants anaven guanyant pes en aquella noble zona en expansió. Una missió que el 2022 es manté igual de vigent per al carrer més cotitzat del panorama comercial de Barcelona, on malgrat tot sempre hi ha alguna trinxera reivindicativa oberta, reconeix el seu president, Luis Sans.

L’hiperactiu empresari rememora com des de 1952 l’associació creada va batallar per millorar la il·luminació, la neteja, per salvar els arbres, pels aparcaments subterranis (1968) i per l’ampliació de voreres (1974) que convidés a recórrer el rutilant passeig. Les peticions van arribar a obrir pugnes municipals i llargs debats, però Sans proclama que «defensar els interessos del passeig és també defensar els de la ciutat». I que sense la tenacitat de les seves demandes (com la que va concloure amb l’última reforma el 2013), avui no seria «el millor carrer de Barcelona i un dels més destacats del món».  

Doble celebració aquest 2022

Per celebrar aquelles set dècades (i començar a brindar pel 200 aniversari de l’eix, que comptarà amb un gran desplegament de recursos institucionals ben aviat), l’Associació Passeig de Gràcia ha reunit aquesta nit de dimarts els seus socis, amics, simpatitzants i tot un elenc de representants polítics en una gala a Casa Seat, un dels fitxatges estrella dels últims anys, a la cruïlla amb la Diagonal. 

Aprofitant el ressò d’aquest auditori, el representant dels negocis i equipaments culturals del vial ha disparat de manera tan directa com sempre sobre «dues preocupacions» que ara afligeixen especialment el passeig que aglutina la majoria de firmes de luxe en el seu tram superior, mentre que s’ha consolidat com a zona de compres més popular a costa d’anar escombrant els grisos bancs i oficines a peu de carrer. I amb una intensa agenda d’activitats de dinamització comercial i cultural que aquest any brillarà.

Malgrat els afalacs i felicitacions d’Albert Castellanos, secretari d’Empresa i Competitivitat del Govern; Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde; Maria Eugenia Gay, delegada del Govern a Catalunya i Laura Borràs, presidenta del Parlament, l’associació ha aprofitat aquell moment únic per demanar-los «polítiques de consens», però sobretot per reivindicar-se com a motor local i reclamar-los que posin el focus en la inseguretat que «amenaça l’èxit turístic».

  «No som eficaços en la lluita contra la multireincidència», va insistir reclamant de nou canvis legislatius per acabar amb la impunitat de «màfies» que roben diàriament a la zona. «La delinqüència professional està globalitzada [...] i aquí es troba massa còmoda: ocupació fàcil de vivendes, judicis lents i un codi penal lax respecte a altres països», va dir. Amb el pròxim trasllat de la comissaria conjunta de Mossos i Urbana a Pau Claris i la reobertura del segon jutjat de guàrdia per a delictes lleus no n’hi ha prou, va insistir.

Queixes urbanístiques

Notícies relacionades

L’associació, una de les més antigues del sector a la capital catalana, també advoca en l’any de doblet commemoratiu per una política de mobilitat («la persecució del cotxe privat») que no desmotivi el seu 28% de compradors de la resta de Catalunya i l’àrea metropolitana. «És important que ens puguin venir a veure. Nosaltres som comerç de centralitat i necessitem la demanda del conjunt de la ciutat», del territori i forana, va clamar.

El rotund discurs va tractar també el pla d’usos de l’Eixample (que «criminalitza l’activitat econòmica») i només ha agraït a l’equip de Colau acceptar per fi grans esdeveniments com la Copa Amèrica de vela i la obertura de botigues en diumenge, ben aviat. L’entitat va deixar clar que es fa gran, però el seu rugit no flaqueja.