Els advocats de Colau demanen l’arxivament de la causa de les subvencions

El Jutjat d’Instrucció número 21 de Barcelona va citar a declarar Colau com a imputada el 4 de març, després d’admetre la querella presentada per l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica en la qual denunciava les subvencions concedides per l’Ajuntament de Barcelona a diverses entitats afins, entre les quals l’Observatori DESC –l’alcaldessa hi va treballar abans d’entrar en la política–, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) –de la qual era portaveu i cap visible–, Aliança contra la Pobresa Energètica o Enginyers sense Fronteres.

La sol·licitud d’arxivament argumenta que tant la documentació aportada com la declaració de l’alcaldessa, que va negar haver donat instruccions per afavorir cap entitat, i, sobretot, la de la interventora delegada de l’ajuntament, Carmen Torres, corroboren que «som davant fets que no tenen rellevància penal». La compareixença d’aquesta última i el contingut dels expedients administratius qüestionats permeten «concloure», segons els advocats, que «la disposició dels fons públics» concretats en aquestes subvencions «ha estat presidida» per la «successió d’actes administratius tendents al control» d’aquests diners i a la seva «correcta» destinació. Aquesta funció la va exercir, incideixen, la gerència de l’àrea de drets socials, complint-se la normativa sobre el control econòmic i la gestió dels fons públics.

L’interès públic de les ajudes

Els lletrats qualifiquen la declaració de la interventora d’«àmplia, detallada, rigorosa i professionalment solvent» i, segons la seva opinió, «polvoritza» totes les «conclusions incriminatòries» recollides en la querella i escrits posteriors de l’Associació per a la Transparència. Així detallen que la funcionària va explicar al jutge que els expedients d’aquestes subvencions «complien la legalitat pressupostària i financera», alhora que va precisar que compten amb un informe de la gerència de l’àrea de serveis socials en què es justificava l’«excepcionalitat» d’atorgar aquestes subvencions de forma directa, com l’interès públic i que l’entitat sol·licitadora és l’única que pot portar a terme aquesta tasca.

La petició de sobreseïment també destaca que les «observacions» que va fer la interventora sobre algunes d’aquestes subvencions (havia de figurar com a nominativa en el pressupost municipal i sobre la possibilitat que despeses de personal poguessin tenir naturalesa contractual) no tenen caràcter «suspensiu», «ni són una advertència d’il·legalitat», tal com va aclarir la testimoni. La interventora va negar que aquestes observacions «revelessin la concurrència d’un delicte».

Delegació en les gerències

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

A l’escrit es remarca que Colau va negar haver beneficiat les entitats i que va recordar que a l’arribar a l’Ajuntament de Barcelona va eliminar la facultat exercida per alcaldes anteriors d’atorgar directament les subvencions, i va demanar que aquesta facultat es delegués en les diferents gerències. «No hi ha en la causa ni s’ha practicat cap mitjà de prova que contradigui el que manifesta la nostra representada, sinó tot el contrari; les seves manifestacions s’han vist ratificades per la instrucció practicada».

Els advocats també posen en relleu que «hi ha una identitat gairebé absoluta» entre la querella i la denúncia que va presentar abans a la fiscalia una altra entitat (el cas va ser arxivat). I afegeixen que «s’han anat implantant algunes propostes de millora» realitzades per la intervenció municipal, «com nominar les subvencions» en els pressupostos o la «conveniència» de recórrer a expedients de concurrència competitiva.