Col·lectius vulnerables

Més de 200 joves migrants viuen al carrer a Barcelona

  • El Síndic de Greuges de Barcelona demana assessorament jurídic i solucions residencials per als migrants que al complir els 18 anys acaben desemparats

Més de 200 joves migrants viuen al carrer a Barcelona
2
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Uns 200 joves que van arribar a Espanya des del Marroc i van ser tutelats per la Generalitat estan avui desemparats i vivint als carrers de Barcelona. Una situació dramàtica que encara pot ser pitjor: la dels adolescents menors d’edat que no estan quantificats i viuen en campaments a la muntanya de Montjuïc. És la radiografia que el Síndic de Greuges de Barcelona, David Bondia, ha fet aquesta tarda en una roda de premsa en la qual ha donat a conèixer l’estudi ‘La situació dels joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona’. El síndic ha reconegut els esforços de l’ajuntament, però ha afegit que són «insuficients» i demana a totes les administracions que tractin els joves migrants com persones amb drets.

Des de l’any 2015, prop de 9.000 nens, la majoria procedents del Marroc i Algèria i després d’una penosa travessia en pastera, han arribat a Catalunya. La primera acollida d’aquests menors es va demostrar insuficient, ja que molts d’ells van acabar dormint al terra de la Fiscalia de Menors de Barcelona i en diferents comissaries catalanes. A partir de llavors, aquests nens han anat creixent i, al complir la majoria d’edat, s’han trobat una llei d’estrangeria que els impedia treballar legalment i, en conseqüència, no van poder regularitzar la seva situació. Fa set mesos el Govern central va modificar el reglament de la llei per permetre’ls l’accés al permís de treball als 16 anys. Però a molts d’ells aquesta regularització els va agafar tard. «Han acabat en l’exclusió més extrema, sense accedir a cap dret», ha remarcat el Síndic.

Segons les dades de la Generalitat i dels educadors de carrer a Barcelona, el 2020 hi havia 150 migrants extutelats entre 18 i 23 anys sense llar a Barcelona. «Un 14% d’ells tenen plaça en albergs municipals, però molts viuen al carrer o en llocs insalubres, com naus abandonades», ha detallat Bondia. Dos anys després, 200 joves es troben en aquesta situació, malgrat que a la ciutat la Generalitat disposa de 279 places d’acollida en pisos d’inserció per a ells. «Clarament són insuficients: estem parlant de nois afectats per múltiples vulnerabilitats i necessiten el suport de les administracions», ha assenyalat el Síndic.

Els campaments a Montjuïc

Notícies relacionades

Aquestes dades reflecteixen la realitat dels joves extutelats a Catalunya que es troben en aquesta situació. Però des de la sindicatura afirmen que són molts més. «Sabem que hi ha nois que han sigut tutelats en altres ciutats espanyoles i que arriben a Barcelona buscant oportunitats», ha afegit. També destaca la penosa situació dels nens que viuen en barraques a la muntanya de Monjuïc, una situació que fa més de tres anys que s’està cronificant. El Síndic té previst visitar aquests assentaments per conèixer de primera mà aquesta realitat.

A part de places per a la seva acollida, la sindicatura demana diverses mesures per acompanyar aquests joves fins a la vida adulta autònoma. «Des del primer moment en què arriben aquí hem d’assumir que són els nostres joves i que tenen els mateixos drets que qualsevol altre ésser humà», ha insistit el Síndic. Proposen que el Servei d’Atenció a Inmigrants, Emigrants i Refugiats de Barcelona (SAIER) els ofereixi un espai d’assessorament jurídic i demanen ajudes específiques per a la seva salut mental. El repte, aconseguir que tinguin sentiment de pertinença de Barcelona.