Retrat sociodemogràfic

L’enquesta de Barcelona detecta un nivell més baix de pobresa

Al 35,5% dels domicilis el «sustentador principal» és una dona, sobretot a les llars de rendes més baixes

L’enquesta de Barcelona detecta un nivell més baix de pobresa

ELISENDA PONS

2
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

La nova enquesta sociodemogràfica del ajuntament diu que la Barcelona de finals del 2020 i principis del 2021 té menys pobresa que la que va retratar el 2017. Basa aquesta conclusió en el descens del risc de pobresa relativa, que afecta el 21,7% de la població, dos punts per sota que en l’anterior sondeig. No obstant, el 36,3% de llars tenen dificultats per arribar a final de mes.

Com és habitual, a la ciutat viuen més dones que homes: 908.647 davant 874.909. I resulta destacable que al 35,5% dels domicilis el sustentador principal sigui una dona, un percentatge que creix fins al 42,4% en els de rendes molt baixes, i supera el masculí.

El risc de pobresa varia notablement segons els districtes (44% Ciutat Vella davant 11,3% a Sarrià-Sant Gervasi), sent els més baixos de 0-15 anys el grup amb les taxes de pobresa més elevades, sobretot en llars monoparentals.

L’ajuntament posa l’accent en la millora de la dada relativa a la privació material severa (PMS), que recull una sèrie d’indicadors (com la impossibilitat d’anar de vacances una setmana a l’any, no poder permetre’s tenir vehicle o fer front a una despesa imprevista de 700 euros, entre d’altres). S’estima que un 6,9% de les llars pateixen PMS, perquè no poden accedir a quatre o més d’aquests nou elements de consum bàsics considerats internacionalment. Aquest percentatge era del 7,5% el 2017.

Després del sondeig es conclou que la coneguda com a taxa AROPE millora, després de baixar més de dos punts fins al 25,8%. Aquest indicador mesura el percentatge de persones que estan almenys en una d’aquestes tres situacions: per sota del llindar de risc de pobresa, patint privació material severa o en llars de baixa intensitat del treball.

Estrangers i nacionalitzats

La revisió estableix també que hi ha 281.012 persones que tenen nacionalitat estrangera (15,4%), davant 391.136 de nascuts fora d’Espanya (21,5%). Per procedències, creixen els arribats de tot Amèrica (del nord són sol un 2,3%, davant un 51,7% del tram central i del sud), mentre que baixen gairebé tres punts els europeus (26,6%) i un punt els asiàtics.

 Quant al nivell d’estudis, un 44,9% en tenen d’universitaris, mentre que el panorama laboral és dispar. Les persones ocupades pugen fins a 849.300, amb un increment de la taxa d’ocupació de 4,5 punts (55%) i un 78,2% d’assalariats. Però l’atur se situa en el 13,5%, gairebé un punt sobre l’edició anterior, tot i que de menor durada.

Salut i autonomia personal

Notícies relacionades

En el conjunt de Barcelona, la percepció de l’estat de la salut és bastant bona, amb només un 3,8% de la població que afirma tenir un estat de salut dolent o molt dolent, taxa que només puja fins al 16,6% a la franja de persones de més de 75 anys. L’11,6% de la població declara que té alguna limitació en la seva activitat quotidiana per motius de salut i un 6,3% assegura que necessiten ajuda.

Estranyament, malgrat els efectes que el confinament va tenir entre els barcelonins, l’estudi assenyala que el 77% de la població no se sent sola mai (o gairebé mai), i només el 3,9% se sent sola sovint o molt sovint. Aquest sentiment de soledat, indiquen els autors de l’informe, és més acusat entre les persones grans i també entre els qui viuen en llars amb poc recursos.