Dret a la vivenda

Pisos socials a la Barcelona burgesa: les noves vides de Balmes, 16

  • El consistori va comprar l’estiu passat una finca règia de l’Eixample amb vista a l’edifici històric de la UB que acumulava 22 expedients per lloguer turístic il·legal

Pisos socials a la Barcelona burgesa: les noves vides de Balmes, 16

JORDI OTIX

5
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en moviments socials i veïnals

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Prohibit realitzar allotjament turístic en aquesta finca», assenyala en anglès, castellà i català una placa de ferro subjecta amb cargols a la porta principal d’aquesta finca règia al 16 del carrer de Balmes, gairebé, gairebé, a la noble cantonada amb la Gran Via. Al seu dia, l’advertència no era sobrera, més aviat al contrari. Entre els anys 2014 i 2018 es van arribar a incoar fins a 22 expedients per lloguers turístics sense llicència a l’edifici (cosa que demostra que la placa era tan necessària com ineficaç). 

Ara com ara, en canvi, l’advertència sembla gairebé com una empremta del passat. L’estiu del 2021 l’Ajuntament de Barcelona va comprar l’immoble, entre la plaça de Catalunya i la plaça de la Universitat, en una operació que va fer córrer rius de tinta: el consistori invertia 8,3 milions en un bloc en una de les zones més cares de la ciutat. Des del govern municipal van defensar per tots els mitjans la compra amb el convenciment que servia per «evitar el procés d’especulació i gentrificació que s’havia donat al lloc», i així «protegir els drets de les 11 unitats familiars» que allà residien en el moment de la compra, i sumant a l’escassíssim parc públic de la ciutat els altres 12 pisos, «xifra que podria ser més gran donada la gran superfície de les vivendes», deien en el seu moment. És tradició barcelonina dividir els pisos de l’Eixample i en aquest cas l’objectiu és honrós: donar més aire a una taula d’emergència en què esperen 650 famílies.

«Un mes i set dies»

Malgrat que encara hi ha alguns pisos tapiats –esperant t’hi pots florir–, altres dels pisos en el moment de la compra buits, i anys enrere apartaments turístics il·legals, s’han anat omplint de noves vides en els últims mesos, vides com la de l’Olga i la seva filla de 10 anys, instal·lades a la fi a la seva nova llar des de «fa un mes i set dies», assenyala amb la mateixa precisió que il·lusió la nova inquilina.

Som a 20 minuts de la nova escola de la meva filla, però és un passeig que fem juntes

Al menjador de la cèntrica i petita vivenda –la dona i la seva filla comparteixen l’única habitació del pis– una corda amb banderes de colors produeix al convidat una agradable sensació de festa d’aniversari permanent. D’aquesta, entre bandereta de color i bandereta de color, també en pengen fulls amb números de telèfon i mapes impresos. «Tinc mala memòria i això em serveix per tenir-ho tot a mà», explica.

Fugir del fred

Nascuda en una de les regions més fredes del planeta, l’Olga va arribar a Barcelona el 2007, pràcticament per prescripció mèdica. El metge li va dir que la seva cura passava per fugir del fred, així que va optar per traslladar-se a la capital catalana, on viu des d’aleshores. Primer ho feia al Poblenou, en un pis bastant més gran que l’actual, però quan les coses es van torçar el lloguer es va tornar inassumible. 

«Som cristians i la meva filla i jo resàvem cada dia perquè arribés el pis. Ella en volia un de petit amb balcó. Jo no, jo el volia gran. Quan ens van assignar aquest i el va veure va cridar: ‘¡Mira, mama, amb balcó! Li vaig dir que era preciós, però que jo on dormiria, i em va dir que amb ella, en una llitera, que no hi havia problema. I així ho vam fer», recorda la dona assenyalant aquesta llotja privilegiada des de la qual s’observa en la seva màxima esplendor la bullícia de la ciutat: de l’edifici central de la universitat al constant anar i venir de cotxes, tant els que circulen per la Gran Via com els que baixen per Balmes.

Començar de zero

Un dels mapes que pengen de l’alegre corda al saló, on esperen també un bon munt de caixes que l’Olga no s’ha atrevit a desembalar encara perquè no té mobles on col·locar-les (els mobles del seu vell pis no li cabien en aquest), és el camí fins a la nova escola de la seva filla. Col·legi que és a 20 minuts a peu: «un passeig agradable quan no plou», fa broma.

Notícies relacionades

«Pis nou, escola nova, vida nova. Tot nou», prossegueix aquesta mare. «Abans teníem l’escola a un minut i ara a 20, però són 20 minuts de camí que fem juntes i ella està molt contenta amb el canvi, així que jo també», explica la dona amb un somriure, tan satisfeta com la seva petita amb la nova encara que una mica allunyada escola. I hi busca la part positiva. Com que trobar comerç de proximitat al seu nou barri és prou difícil, aprofita els 20 minuts de passeig de tornada a casa per fer les compres necessàries del dia a dia.

Decisió estratègica

L’edifici de l’Olga no és l’únic de l’Eixample comprat en els últims temps pel consistori per evitar processos de gentrificació. En el moment en què es va anunciar aquesta compra el govern municipal va comunicar tres compres més al mateix districte que sumaven 67 pisos. Malgrat l’historial de denúncies per pisos turístics il·legals a gairebé totes les vivendes de l’immoble en diferents moments, tot un rècord, en el moment de la compra Balmes, 16, es trobava en bon estat, tot i que es preveien un conjunt d’intervencions de millora a la coberta, de revisió i reparació de fusteries a les zones comunes i l’adaptació de les vivendes buides, amb un cost estimat en 679.000 euros. «La compravenda va suposar una inversió de 8,3 milions, que, afegint-hi el cost de la rehabilitació, significa un estalvi del 37% respecte al preu de mercat del barri de la Dreta de l’Eixample», recorda orgullosa la regidora de Vivenda, Lucía Martín.