Nova normalitat

La majoria de terrasses de la pandèmia han sol·licitat la continuïtat a Barcelona

  • L’ajuntament pacta amb la patronal revisar alguns criteris d’aprovació, després d’una primera remesa de denegacions que va alarmar el sector. La flexibilitat ja es contempla en alguns punts de l’ordenança

La majoria de terrasses de la pandèmia han sol·licitat la continuïtat a Barcelona

JORDI OTIX

5
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

La consolidació de la nova oferta de terrasses de bars i restaurants autoritzades excepcionalment a Barcelona durant el pitjor de la pandèmia comença a materialitzar-se. Dijous passat va finalitzar el termini perquè els3.618 casos que potencialment poden aspirar a una llicència de continuïtat presentessin les seves sol·licituds. L’ajuntament encara no disposa de la dada final, però fa un mes ja va informar al Gremi de Restauració de Barcelona que 2.600 restauradors havien fet aquest pas, amb la qual cosa la patronal estima que s’hagin arribat a més de 3.000 peticions. No obstant, una primera remesa de denegacions va fer saltar les alarmes fa unes setmanes, va obrir un altre front de negociació i finalment s’ha saldat amb el compromís de revisió dels casos, per aplicar la flexibilitat que introdueix la pròpia l’ordenança de terrasses modificada.

La majoria dels operadors han sol·licitat la continuïtat, atenent que els vetlladors s’han convertit en un salvavides per a l’activitat mentre hi ha hagut restriccions d’aforament interior, i amb molts ciutadans decantant-se pels espais exteriors. Però a més ho han fet sabent que la taxa municipal es beneficia encara aquest any d’un 75% atenent la crisi que ha viscut el sector. Els que refusen sol·licitar-la ho fan perquè creuen que una vegada la situació i els cànons es normalitzin no els sortirà a compte, en vista de l’increment que van registrar les taxes locals abans de la pandèmia i que tard o d’hora es restablirà.

Diferents casuístiques

No obstant, el procés per consolidar les anomenades terrasses excepcionals (noves o ampliacions extraordinàries) ofereix diferent dificultat segons la seva tipologia. L’ajuntament ja va deixar clar que la seva intenció era «mantenir» les 1.500 ubicades a la calçada, ja que es van crear a costa de restar espai al cotxe, en la línia de les polítiques municipals de l’alcaldessa Colau. Per a la resta, la promesa era estudiar cas a cas amb la voluntat d’incorporar les conformes amb l’última ordenança.

Així, el rebuig estava afectant sobretot la segona tipologia, segons dades de la patronal, que col·labora en la tramitació de moltes peticions. Després de recopilar casuística diversa, el gremi va elaborar un document amb una desena de criteris que si es mantinguessin «haurien suposat una denegació massiva» i «frustrat l’‘operació terrasses’», i el va enviar a la primera i segona tinença d’alcaldia, assenyalen.

Entre els casos figuraven terrasses en vorera amb problemes per la seva ubicació. En especial referent a enclavar-se davant del local i a no superar els límits estrictes d’amplitud de la façana, com recollia l’ordenança del 2013, i va flexibilitzar la del 2018. Segons indiquen fonts patronals, la interpretació que estaven fent alguns tècnics era molt rígida i triava l’obligatorietat en lloc de la «preferència» que estableix la mesura, perquè en determinats casos el sentit comú pugui aplicar-se si no perjudica veïns ni vianants, per exemple.

Des del Gremi de Restauració es congratulen que el consistori hagi acceptat revisar –dins del marge que permet la normativa– els casos denegats fins ara i l’enfocament d’alguns criteris dels que estiguin en ple procés. Altres punts no han sigut acceptats, però els afectats creuen que les solucions acordades permetran que predominin les aprovacions.

Fonts municipals relaten que les reunions de seguiment del procés són continuades i estan «d’acord que amb l’ordenança vigent es poden trobar solucions i fer compatible terrasses amb preservar l’espai públic, l’accessibilitat» i altres condicionants. En aquest sentit, la FAVB va reclamar màxima prioritat per al passejant.

Esperant la decisió final

Mentrestant, els operadors esperen amb ansietat el veredicte. Entre els que ja ha aconseguit llum verda figura Àngel Martínez, del Racó de l’Àngel, al carrer de Folgueroles, a Sant Gervasi. La purga del 2016 el va deixar sol amb quatre taules de dues cadires (mòdul reduït), mentre que amb la pandèmia va aconseguir un espai en calçada de quatre taules amb quatre cadires cada una. Aquest servei a la fresca li ha permès tirar endavant perquè molts clients continuen preferint l’exterior, relata. Malgrat la despesa de gas butà per mantenir el confort a la intempèrie, afegeix.

Ara li han aprovat consolidar la part de calçada, i ha guanyat una taula més, tot i que haurà de retirar les de la vorera, desembarassant així el carrer. Perd una mica de capacitat respecte a l’etapa de crisi sanitària, però millora respecte al 2019. Sense dubtar-ho, ja ha encarregat el mobiliari homologat que exigeix el consistori per retirar els lletjos pilons que la delimiten i situar-la en una plataforma. El canvi li costarà 9.000 euros, tot i que confia a aconseguir un pessic de la línia de subvenció que acaba d’obrir l’ajuntament, amb un pressupost de 4,5 milions d’euros.

Notícies relacionades

A l’altre costat de la moneda, David Peña ha hagut d’encaixar una denegació en el seu intent de consolidar l’ampliació del vetllador de Bitàcora Poble Nou, tot i que espera que el seu recurs prosperi ara que l’ajuntament revisarà els criteris. La seva terrassa abans de la covid sumava 10 taules i 40 cadires en vorera, per l’entorn de plaça semi per als vianants, amb només dos bars i un portal de veïns a bastants metres. Durant la crisi li van permetre guanyar-ne 4, amb espais de seguretat, incloent més enllà de la seva façana. De manera que en el procés de regularització definitiva n’han sol·licitat sis, considerant que sense aquestes distàncies profilàctiques ocuparien el mateix espai que fins ara. Creuen que encaixa en el que diu l’ordenança.

«No entenem la negativa perquè aquí no molestem ningú, hi ha espai de sobres», explica a aquest diari. Afegeix que han lidiat amb ertos i crèdits ICO i que quan comencen a veure el final del túnel qualsevol retallada fa mal. «L’excepcionalitat continua», defensa, mentre assegura que fins i tot tanquen el seu vetllador abans de l’horari màxim per assegurar el descans dels veïns pròxims.