Els veïns de la riba del Besòs s’uneixen contra la desigualtat territorial

El veterà activista Camilo Ramos ha començat i acabat el seu complet relat amb una idea senzilla: «El nostre objectiu és que als nostres barris es visqui bé, s’hi sigui més feliç i es compleixin les necessitats bàsiques de treball, vivenda digna i equipaments essencials». Reflexió compartida per la resta de persones –tot homes, aquest dimecres– que formaven la taula en la qual s’ha presentat la nova Coordinadora Veïnal del Baix Besòs. Una flamant plataforma que s’ha cuinat a foc lent durant amb la intenció de contribuir a la construcció d’una «governança metropolitana real» entorn del riu Besòs que impliqui els municipis de Barcelona, Montcada, Santa Coloma, Sant Adrià i Badalona i que doni un paper important a la participació veïnal.

Les xifres dels últims treballs publicats per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans (IERMB) són demolidores. Com que el 70% dels barris amb més vulnerabilitat de l’AMB estan ubicats a la riba del Besòs o que el 51% de la població de Santa Coloma viu en barris d’alta vulnerabilitat i que demostren que al nord de l’àrea metropolitana ha fallat la inacció, però també l’acció que s’hi ha dut a terme. Tot i que Ramos defuig d’uns indicadors que al seu parer augmenten l’estigmatització dels seus barris –«no existeixen classificacions que tinguin en compte els llocs on hi ha més ajuda mútua o amistat entre veïns però, si n’hi hagués, els nostres barris també els encapçalarien», assenyala–, és evident que la riquesa i la pobresa es distribueixen de manera desigual en el territori i que el Baix Besòs s’emporta la pitjor part, i revertir la situació és l’objectiu d’aquesta nova coordinadora. «Volem continuar sent aquests barris on els veïns s’ajuden, però en condicions dignes», conclou.

Diàleg estable

El president de la nova coordinadora, Pepe Sánchez, ha insistit que volen deixar de ser el pati del darrere de Barcelona. «Estem disposats a fer canviar aquesta dinàmica amb la participació activa del teixit veïnal com a part fonamental per consensuar una planificació estratègica i desenvolupar projectes coherents amb les necessitats i potencialitats dels nostres barris», remarca. Participació activa que implicaria tenir veu en el Consorci del Besòs i conformar espais de diàleg estables i sostenibles amb les administracions locals i supramunicipals.

«Creiem que, sense justícia territorial, la urgència social i la vulnerabilitat es distribueix de manera desigual en el territori. L’àmbit del Besòs té baixos nivells de formació i renda, menor esperança de vida, altes taxes d’atur i condicions de vida més difícils, però és també una zona amb moltes potencialitats que requereix una acció amb objectius consensuats a curt, mitjà i llarg termini», afegeix.

El president de la CONFAVC, Jordi Giró, destaca la importància de «treballar des de la proximitat amb els cinc municipis, que són els que coneixen la realitat, però de forma coordinada». Per això, insisteix, demanen tenir veu en el Consorci del Besòs: «Si no canviem les regles que tenim ara mateix, no serà possible revertir la situació», ha afegit.

Present i futur

«Seria injust dir que als nostres barris no s’ha invertit, però en aquests 40 anys no s’han abordat els factors estructurals que són els que mantenen el nord de l’àrea metropolitana en aquesta situació de desigualtat, com ara l’ocupació i les ruptures urbanes per les infraestructures (ferrocarril i autopistes)», ha plantejat Ramos, encarregat de detallar les mesures concretes, encapçalades per la necessitat d’una política productiva «de present i futur» i una reflexió urbana que faciliti el procés de reindustrialització, «però també treball qualificat per als nostres fills».

Notícies relacionades

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Balmes encara la reforma entre la plaça de Molina i General Mitre

Un altre dels punts destacats en la seva agenda són els problemes mediambientals. «D’una banda, donem a l’administració un any de termini perquè descontamini els terrenys i tanqui l’empresa Lafarge. De l’altra, la serra de la Marina és per a Badalona, Santa Coloma i Montcada el pulmó verd que cal protegir. Exigim que la muntanya estigui més ben protegida», ha prosseguit Ramos abans d’apuntar una altra de les grans assignatures pendents: la vivenda. Un problema estructural que va des dels desnonaments diaris a Ciutat Meridiana fins a l’aluminosi a la Pau i el Besòs, els assentaments a Montcada i les naus ocupades a Badalona.

Cosir les ruptures urbanes

En l’apartat d’infraestructures, des de la plataforma exigeixen «que s’abordi ja el projecte de connexió per metro de Trinitat Nova amb Trinitat Vella, que uniria Nou Barris amb Santa Coloma». I, lligat amb la salut –un altre dels grans punts a la seva agenda–, han demanat fer arribar el metro fins a l’Hospital de Can Ruti, centre de referència per a centenars de veïns, malgrat que té una connexió de transport públic molt deficient.