Barcelona triplicarà el seu equip antidesnonaments

El barceloní que no conegui el terme ‘sipho’ pot sentir-se afortunat. Presumiblement ignorar-ho és sinònim de no estar immers en un procés de desnonament. Per als milers de persones que sí que ho estan, les ‘sipho’, com ja es coneix popularment les treballadores –la immensa majoria són dones– del Servei d’Intervenció en la Pèrdua d’Habitatge i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona, són professionals tan conegudes com la procuradora o el manyà. Treballadores que solen ser presents en qualsevol desnonament a la ciutat, intentant evitar-lo fins a l’últim minut colze a colze amb els moviments socials. Una figura, la de la ‘sipho’, creada en el primer any del govern d’Ada Colau (2015) i un servei, la Unitat Antidesnonaments, que ha atès més de 13.000 famílies aquests anys.

Aquest dilluns, les regidores Lucía Martín (Vivenda) i Laura Pérez (Drets Socials) han anunciat que el govern municipal triplicarà l’equip de ‘siphos’ amb l’objectiu de «reforçar la prevenció». Amb la nova licitació –es tracta d’un servei externalitzat– la unitat passarà de 16 a 43 professionals, que centralitzaran de manera integral l’atenció en processos de desnonament i incorporaran un equip jurídic propi, amb la intenció de disposar de més capacitat per a accions preventives que evitin a les famílies l’angoixa que suposa una demanda i una data de llançament.

«En solitari»

L’Ajuntament de Barcelona invertirà en aquest reforç més de cinc milions d’euros en dos anys, «una inversió en solitari», ha remarcat la regidora Martín, que ha tornat a reclamar a les altres administracions –Generalitat i Estat– més implicació en la mediació com a via per evitar desnonaments. «No només ens trobem que la Generalitat no aporta diners a la unitat, sinó que ens deuen més de 1.000 pisos a la taula d’emergència», ha recordat la regidora de Vivenda, que ha tornat a demanar també a l’Estat que torni a ampliar la moratòria antidesnonaments, que ara com ara finalitzaria a l’acabar aquest mes de febrer. Una moratòria que malgrat que deixa fora molts casos, en protegeix moltíssims d’altres.

Des dels moviments pel dret a la vivenda celebren que es doti de més recursos el servei, però insisteixen en la necessitat de mesures estructurals. «El problema és el de sempre. És difícil negociar quan el propietari té la llei del seu costat; i, en la gestió de l’emergència, els treballadors es troben molt limitats perquè no hi ha prou pisos», resumeixen.

Martín i Pérez afirmen que a través de la prevenció i la mediació prèvia que ara volen reforçar el que persegueixen és «evitar al màxim que s’arribi a l’ordre de llançament i, si s’hi arriba, que aquesta arribi a porta el dia marcat».

Gràcies a la intervenció de la Unitat Antidesnonaments i a la feina persistent dels moviments veïnals, segons les seves xifres el 90% de les ordres de llançament a la ciutat no s’executen, i el 80% se suspenen abans del dia assenyalat. «L’acompanyament a les famílies és clau per ajudar a superar la brutalitat, l’ansietat i l’angoixa que suposen els processos de llançament», prossegueixen, destacant amb preocupació que un terç de les persones ateses són menors.

El canvi busca també permetre a les professionals disposar de més temps i recursos per acompanyar els casos, conèixer-los amb més antelació i articular la millor resposta possible activant tots els recursos disponibles per evitar la pèrdua de la vivenda.

La importància de la mediació

Notícies relacionades

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

Veïns i comerciants defensen el benefici social dels eixos verds

Segons han detallat les regidores, l’ampliació busca «intervenir al més aviat possible, per activar recursos com les ajudes al pagament del lloguer o de compensació del deute generat, l’entrada en programes socials com la Borsa de Lloguer municipal i, especialment referent als grans propietaris, realitzar els requeriments oportuns per complir les obligacions legals vigents (l’obligatorietat d’oferir un lloguer social)».

L’anunciada ampliació de la unitat també busca una (necessària) coordinació i col·laboració més grans amb tots els agents que intervenen en un procés de llançament. D’una banda, apunten, l’objectiu és «incorporar de manera sistemàtica la interlocució amb entitats i moviments socials relacionats amb el dret a la vivenda», que s’ha convertit en un puntal per a moltíssimes famílies. I, de l’altra, la unitat també tindrà l’objectiu de millorar la coordinació amb les comitives judicials i el cos de Mossos d’Esquadra.