Barcelona suma botigues centenàries en un 2022 clau per a la recuperació comercial

El 2021 va tornar a ser com una muntanya russa per a l’evolució dels negocis locals, dependents en molts casos de la situació epidemiològica i les consegüents restriccions. Però va servir per constatar que en una conjuntura de remissió de contagis el consum es recuperava amb velocitat. Hi havia ganes de normalitat i bones xifres de recuperació d’ocupació, que van permetre bones campanyes de vendes durant part de l’estiu i la tardor. «Al novembre vam arribar a pics prepandèmia, i la campanya de Nadal va ser bona, però la sisena onada també ha portat una caiguda d’ànim i als barris la gent no va amb ganes a les rebaixes», reflexiona Prosper Puig, president dels comerciants de Gran de Sant Andreu, però també vicepresident de Barcelona Comerç, entitat que aglutina 22 eixos comercials de barri.

Puig creu que després de remetre aquesta onada, la reactivació «anirà ràpida si la gent té feina i seguretat». Ho perceben en la clientela. Una altra cosa són alguns barris vulnerables i més castigats per la pèrdua de capacitat adquisitiva, afegeix. No obstant, el comerç de proximitat ha resistit millor del previst. En alguns casos sortint reforçat després de fer un gran esforç cap a la digitalització i millora dels serveis al client. «Els nuclis de barri, no dependents de població flotant, estan bé», valora.

Aquesta notable dependència del turista de fora, que s’ha manifestat en bona part de Ciutat Vella, és la que manté no poques persianes abaixades al centre de la capital catalana. Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta (integrada per eixos turístics o cèntrics, com Barna Centre, Pelai, la Sagrada Família o la Barceloneta...) situa en l’ull de l’huracà els negocis vinculats a l’economia del visitant, ara absent. Però des del convenciment que quan es pugui tornar a viatjar el centre aixecarà el vol, com va començar a passar l’estiu passat.

Una altra cosa és el ritme de ressucitació de negocis tancats, o la resistència dels que resisteixen amb altes rendes. Ni el luxe ni les grans cadenes s’han ressentit en aquest sentit, emfatitza, sinó que els damnificats han sigut estructures més petites de l’anomenada ‘zona prime’ «que no poden reobrir si no torna la demanda», afegeix.

Consum en repòs

Però en general, el també empresari recorda que a la primavera ja es va produir l’anomenat ‘revenge shopping’ o venjança de compres després de mesos d’austeritat. «La gent comprava el que necessitava i més», resumeix. Després va arribar el torn dels restaurants, que al recuperar l’aforament i l’horari van viure un altre boom. Aquests signes que només trunquen les onades de contagi el fan pensar en un 2022 «bo i positiu», de gran activitat comercial –si no hi ha més variants o restriccions– excepte per a les zones de rendes més baixes. «No hi ha pèrdua de confiança en el consum, hi ha ganes de gastar i capacitat d’estalvi», valora, tot i que sense perdre de vista la inflació i possibles afectacions en la cadena de subministraments.

Si alguna cosa ha deixat clar la crisi sanitària en l’àmbit del comerç, és que tenir unes bones arrels ajuda a la supervivència. Així, al marge del problema dels alts lloguers del centre, per a molts negocis exhibir solera ha sigut vital, en tant que han reforçat les seves posicions en la venda de proximitat, amb una clientela fidel i compromesa.

Puig, la família del qual regenta una xarcuteria del mateix nom des de 1957, però amb origen com a mínim des de 1902, creu que la consolidació de l’activitat, «l’arrelament», és bàsic davant envestides com aquesta. Ho considera l’única recepta contra la «impersonalitat» comercial que exhibeixen algunes zones i urbs. Defensa més enllà de l’economia, la «funció social».

D’això en sap molt Ramon Pérez, que obria aquest article, com a tercera generació de pastissers, on ja despunta la quarta, amb la seva filla Laura tant a l’obrador com a la botiga. El seu negoci és resistent a base de tentacles, a incorporar per poder ampliar zona de treball i emmagatzematge, per soldar el negoci que els seus avis van obrir al Clot. «La gent recorda el gust de les coses que menjava fa anys, està acostumat a nosaltres, i sabem el que els agrada», resumeix. Això no ha impedit avançar amb els temps: menys sucre, xocolata més pura, incorporació de fruites i temptacions tenint en compte les intoleràncies...

Tortells, botifarres, purs

Tot i que el seu negoci té pilars en les postres de diada o dies festius (que si els tortells de Sant Antoni, els torrons de crema cremada), la pandèmia ha sigut tot un màster. De sobte, tothom es volia afartar de postres amb xocolata, de pastissos per alegrar la tancada... Destaca els 600 repartiments del Dilluns de Pasqua del 2020, posant a prova la seva capacitat. «Érem com Amazon», fa broma el pastisser artesà, que de petit «jugava amb xocolata en lloc de plastelina» i als 57 anys i amb un equip de 16 persones continua començant la jornada a les dues de la matinada. «Ens hem adaptat més a internet», diu, amb la vista posada en una celebració de centenari que inclourà dos pastissos commemoratius i «algun tipus de festa al carrer si ens deixen, amb la Creu Roja», amb qui sempre han col·laborat.

Al Poblenou, Rocío Berrocal, als 28 anys, té menys records de Carns Pont, també centenària des d’aquest any. El seu pare es va associar fa dècades a Óscar Pont (tercera generació) i el negoci ha anat avançant al mateix temps que els compradors, ampliant carns i, sobretot elaborats, per atraure el client més jove i sense temps. El seu cas és singular, la pandèmia va portar «tristesa en l’ambient» però auge de vendes en el seu cas, sense haver de recórrer al repartiment a domicili. Ni tan sols a les xarxes socials o una web. Es van limitar a destinar un telèfon mòbil als encàrrecs per WhatsApp, que sí que s’han consolidat, com un fil directe amb els carnissers. Tenen una segona botiga a Consell de Cent-Nàpols i la il·lusió d’una celebració a la primavera per als clients de sempre.

Notícies relacionades

El turisme estranger creix a Catalunya, però encara està el 62% per sota del nivell prepandèmia

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Aquest cop en ple centre, al mític bar Glaciar (el més antic de la plaça Reial i per on ha desfilat mitja ciutat) bufarà 100 espelmes exhibint resiliència i un nou relleu després d’una etapa complicada durant la pandèmia. En aquest cas, l’efemèride porta novetats, ja que el grup que des de l’octubre ha aconseguit la gestió del local (i ben aviat, quatre més a Barcelona) té previst renovar-lo en els pròxims mesos, mantenint els elements destacats i afegint picades d’ullet a l’estil original de bistrot francès, amb una proposta més gastronòmica, avancen a aquest diari. Ho celebraran al setembre, el mes que va obrir el 1922.

 A uns passos, Domingo Cigars (fins fa poc, Gimeno) els va fer el 2020, tot i que va ser un any tan negre per a la Rambla que va reservar la celebració per més endavant. El seu actual titular, Domingo Vila-Puig (viudo de Carmen Canals, tercera generació de la saga original) ha consolidat el negoci com a referent internacional per als amants dels puros, després d’haver implantat la primera cava natural per a la seva conservació. Si la covid ho permet, confia a portar el seu brindis al carrer –fins i tot al llarg de tot l’any–. Altres centenaris també creuen els dits per celebrar la seva longevitat amb una festassa.