Els Mossos desallotgen un centenar de persones a Badalona en ple hivern

L’Odion observa amb la mirada trista sobre la seva mascareta quirúrgica la tensió que es viu a la porta de la nau des de l’altra vorera, mentre subjecta fort amb les dues mans el tirador d’una vella maleta de rodes en la qual ha guardat les seves poques pertinences abans de sortir, fa pocs minuts. Explica en anglès, encara no parla castellà, que té 29 anys, està malalt del ronyó i té por d’acabar dormint al carrer. Al seu costat, diverses de les persones d’origen subsaharià que fins aquest dijous vivien en aquesta nau ocupada al carrer del Progrés, a Badalona, que van acceptar sortir pel seu propi peu abans de les 12 del matí al ser informats que no hi havia marge per a la negociació i que la policia es disposava a entrar per executar l’ordre judicial de desallotjament. 

Al cap de pocs minuts, i després de ser apartat del lloc per la policia, com la resta dels allà concentrats, desenes de policies entraven a la vella fàbrica obrint-se pas al mig de càrregues contra les persones que resistien a la porta. 

Finalment, el desallotjament, dues vegades ajornat per la pressió veïnal al juliol i desembre, es va produir. En plena onada de fred i a dalt de tot del pic de contagis. A la nau, ubicada al barri del Gorg i envoltada d’alts edificis de pisos nous amb balcons de vidre, vivien un centenar de persones, la gran majoria d’origen subsaharià, sense permís de treball ni de residència. 

Sense acord

A les 10 del matí, hora indicada per al desallotjament en l’ordre judicial, entorn de 20 furgonetes de la policia catalana esperaven a la cantonada esperant ordres. Malgrat que tant els representants del consistori allà presents com els activistes veïnals que acompanyen el centenar d’habitants de la nau insistien als mediadors dels Mossos que sabien que no podien continuar allà gaire més temps i insistien que si no desallotjaven per la força aquest dijous es comprometien a anar-se’n en un termini de tres mesos, quan el fred hagi passat, ni la propietat –la Sareb– ni el jutge van cedir i el desallotjament es va executar.   

El regidor de Serveis Socials de l’Ajuntament de Badalona, que va estar tot el matí al lloc intentant negociar, insistia en la idea que aquest no és un problema de Badalona. «Es tracta d’una qüestió supramunicipal a la qual no podem fer front només nosaltres. Els nostres serveis socials ja estan molt tensats. No és només aquest desallotjament. Hi ha moltíssimes altres famílies que també hem d’atendre. És urgent que la resta d’administracions es posi amb això», remarcava el regidor, que assegurava que intentaria que ningú es quedés al carrer. El que l’ajuntament podia oferir era pensions. Bona mostra que el drama social sobrepassava els marges d’aquesta nau eren algunes de les converses que es donaven en els nombrosos grupets davant l’edifici en la llarga espera. Veïns que plantejaven els seus propis processos de desnonament als activistes de Badalona Acull allà presents. Veïns, alguns dels quals van haver d’absentar-se una estona a mig matí de l’enclavament per desplaçar-se a Sant Roc a parar un altre desnonament. 

Morts diàries

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

Una de les consignes més corejades durant les hores d’espera en el gèlid matí davant la nau era «la llei d’estrangeria mata cada dia». Era molt present en la ment de tots la tragèdia de fa poc més d’un any a pocs metres d’allà, quan un incendi en una altra nau ocupada va causar quatre morts. De fet, moltes de les persones que fins aquest dijous vivien a Progrés venien de la nau cremada. D’altres van buscar empara en una altra nau també ocupada a pocs metres d’allà. 

A un quart de dues del migdia va irrompre al lloc l’exalcalde Xavier García Albiol, presència que va encendre els ànims ja molt caldejats de les persones que acabaven de ser desallotjades i de les moltes que els recolzaven. El popular, que va ser increpat amb crits de «¡Racista! ¡Ves-te’n a Panamà!» assegurava que es tractava d’una «jornada feliç per als veïns de Badalona que portaven feia molt temps que suportaven els problemes causats per les okupacions», va treure pit que es tractava del final d’un procés iniciat durant el seu govern i va demanar al nou govern local que evités que les persones desallotgessin i ocupessin altres espais a la ciutat.