La pandèmia va duplicar les cues de la fam a Barcelona

Les dades són aclaparadores, es miri per on es miri. Les exposa l’informe ‘La crisi alimentària i la resposta de la Ciutat de Barcelona’, elaborat per la Xarxa pel Dret a una Alimentació Adequada i l’Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva que s’ha presentat aquest dijous. El 2020, els serveis socials municipals van atendre 111.156 persones només en programes relacionats amb l’alimentació: ja fossin menjadors socials, menjars extraordinaris, menjar a domicili, alimentació en centres de persones sense llar, beques menjador o targetes moneder. Són un 69% més si ho comparem amb el 2019.

Però en realitat, els serveis socials només van arribar al 57% de totes les famílies necessitades. Cal sumar les dades de les entitats socials que, amb subvencions municipals o suplint les carències de l’administració, van respondre com si d’una ampliació extra de llits hospitalària es tractés. El Banc d’Aliments va aportar una tona i mitja més de menjar, arribant a la xifra de 6,7 i augmentant un 43% les persones beneficiàries. La Creu Roja va ser qui més va créixer. Van multiplicar per 10 les persones persones ateses el 2019. Van rebre 15.116 sol·licituds per a ajudes d’alimentació i, en total, van arribar a 19.138 persones. Càritas va arribar a 45.892 llars, ja fos repartint lots d’aliments en les parròquies o facilitant targetes per fer la compra. En el seu cas, van duplicar les persones ateses respecte a l’any anterior. Altres entitats van multiplicar per quatre les ajudes a aliments, com és el cas de la fundació Formació i Treball, o l’entitat Espigoladors, dedicada a la recuperació d’aliments del mercat, que va superar les 18.000 famílies beneficiàries.

Acabar amb el menjar en espècie

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

La nota trista, si no ho és suficient, és que moltes d’aquestes famílies, el 53%, van ser alimentades amb ajudes en espècie, o sigui lots d’aliments. I una part d’aquestes, amb aliments en sec, no frescos. És a dir, van ser les que es van veure a les cues d’aliments, que ni podien decidir què menjaven, ni quant ni com. I havien de passar per l’escarment públic, la nota miserable, de la cua de la fam. En canvi les targetes moneder, que van créixer un 81%, van arribar a 95.543 llars. Una targetes que s’omplen amb diners, i amb les quals les famílies poden anar al supermercat a comprar allò que necessitin, sense haver de suportar l’assenyalament als carrers. «Davant l’emergència alimentària que vivim, i continuem vivint, la de les targetes és la nostra resposta preferent. Però l’emergència tan brutal del 2020, amb famílies que en 15 dies no tenien res per menjar... vam haver de donar una resposta extraordinària», ha dit la comissionada de Drets Socials, Sonia Fuertes.

En aquest sentit, Fuertes ha manifestat que l’emergència alimentària a la ciutat encara no ha acabat. «Hi ha hagut una certa reducció, però hi ha famílies que no estan sortint d’aquesta situació de pobresa». A més, ha reconegut que hi continua havent llista d’espera per acudir als centres municipals de distribució d’aliments. «El problema és que això no es tracta d’un tema només d’alimentació. Estem parlant d’un problema estructural: la gent no té ingressos o no són suficients per pagar la vivenda i poder menjar», ha insistit.