Celebració potenciada

L’encesa de Nadal tornarà el protagonisme al centre de Barcelona

La ciutat estrenarà en tres punts l’ornamentació de disseny local que vol anar estenent els pròxims anys, i augmenta un 32% la inversió municipal

L’encesa de Nadal tornarà el protagonisme al centre de Barcelona

ESTUDI ANTONI AROLA

5
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Després de diversos anys portant l’acte central d’encesa de llums de Nadal a diferents barris, Barcelona canvia de guió i torna el protagonisme perdut al centre de la ciutat. La descentralització d’aquest ritual es va basar en el fet que Ciutat Vella o el centre de l’Eixample semblaven abans sobrades d’activitat comercial i afluència de compradors. Però el govern municipal de Colau és conscient que l’epicentre local del ‘shopping’ és el que més ha patit la crisi per la pandèmia, en absència de bona part de la seva clientela turista. Així que el pròxim dia 24 a les 18.00 hores la plaça de Catalunya serà alhora l’escenari de l’encesa oficial i de la nova etapa d’il·luminació de disseny amb el segell de Barcelona que l’ajuntament vol estendre, i que el comerç feia anys que reivindicava. Serà també un any rècord amb 100,5 km de carrers ornamentats, després de créixer lleugerament aquest any la xarxa de leds.

L’acte començarà amb l’espectacle ‘Ombrana’ de la companyia Ponten Pie (dirigit per Sergi Ots) i la participació de 26 persones en escena (i mig centenar rere els focus), amb artistes de circ, música en directe, i l’ambició de crear una gran festa de ciutat que rendeixi homenatge als seus «llums, persones i col·lectius que la integren». Després del muntatge, a les 18.30 hores, es farà la llum a la plaça i simultàniament de tota la ciutat, diàriament fins al 7 de gener. Els dies laborals els carrers lluiran de 17.30 a 23.00 hores, mentre que els divendres i dissabtes s’allargarà fins a mitjanit, i per la Nit de Cap d’Any i la Nit de Reis, fins a les 2.00 hores.

La plaça de Catalunya, la Gran Via (de Bailèn a Muntaner) i Aragó (de Bailèn a Aribau) estrenen el nou model d’il·luminació que vol ser referència de disseny i innovació. Ho firma l’estudi barceloní de disseny industrial d’Antoni Arola (Premi Nacional de Disseny el 2003) després d’haver guanyat el concurs que va convocar el consistori juntament amb ADI-FAD a principis d’any. El seu repte és portar l’experimentació artística i la investigació lluminosa que caracteritza el seu estudi al cor de Barcelona.

Sense iconografia cristiana

Arola ha explicat que la seva proposta rebutja la iconografia cristiana i aposta per una iconografia «universal» de Nadal en la qual qualsevol s’hi pugui veure reflectit. Només utilitzaran tubs de led, que passats els tres anys de la seva contractació podran ser reutilitzats. En el cas de la plaça de Catalunya, es recrea una corona o pèrgola bategant, que simbolitza l’energia que flueix cap al centre de la metròpolis. A Aragó, s’utilitza un joc de perspectiva per representar estrelles en diverses fases, mentre que a la Gran Via se li ha volgut donar un tractament més senyorial, menys de pas, gairebé recreant llums domèstics i calor de llar, ha detallat. En els pròxims anys, aquesta renovadora fórmula s’anirà estenent a altres carrers, ha emfatitzat la regidora de Comerç, Montserrat Ballarín.

A la recerca de normalitat

El municipi advoca per un model propi basat en la qualitat, la interacció de la ciutadania, el comerç i la cultura com a eix central, ha relatat Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde, durant la presentació a la fàbrica de creació Fabra i Coats, a poc metres d’on s’assajava l’espectacle. El xou i la nova filosofia de La Ciutat de Nadal –amb més llums i promoció, però també més programació– estan comissariats per Oriol Martí Sambola. El seu desplegament coincideix, a més, amb el que Collboni espera que sigui un «primer Nadal postpandèmia el més normal possible». Si cap mesura sanitària d’última hora ho impedeix, el debut a la plaça d’Espanya podrà ser seguit per un miler de persones sense necessitat de reserva prèvia.

Ombrana’ omplirà de circ, teatre i música en directe el nucli de la plaça amb una posada en escena onírica i poderosa en la qual es representarà una nena nouvinguda a la ciutat de Barcelona, en un viatge de descobriment de la ciutat i les seves llums, ha detallat aquest dimecres Ots. El muntatge també establirà paral·lelismes entre els artistes de circ i els comerciants, pel seu nexe originalment nòmada.

Quant al conjunt de l’ornamentació de Barcelona, es pot destacar que per primera vegada s’il·luminarà la Ronda de Sant Pere entre el passeig de Sant Joan i Urquinaona, alhora que s’amplia el tram decorat de Balmes, de la Diagonal fins a la Ronda Universitat. També consoliden la seva recent ornamentació nadalenca la Via Laietana, la plaça d’Urquinaona i l’avinguda del Paral·lel. Juntament amb la plaça de Catalunya, Aragó i la Gran Via conformen l’entramat de vies públiques il·luminades amb finançament 100% municipal, davant la resta dels eixos comercials de la ciutat, on se sufraguen habitualment al 50% entre comerciants associats i ajuntament. Però, atenent la crisi que ha viscut el sector, el consistori subvencionarà aquest any el 75% d’aquests costos (882.561). I, per segon any, es tornaran a il·luminar les façanes dels 39 edificis de mercats municipals.

Inversió de 2,15 milions d’euros

Ballarín considera que l’enllumenat és clau per contribuir a la reactivació del teixit comercial de la ciutat durant les festes nadalenques i especialment aquesta vegada del centre urbà. Amb aquest objectiu, s’ha incrementat la partida municipal un 32,46%, passant de 1.622.000 a 2.148.500 euros. Però no només per potenciar la trama central de la ciutat, sinó també augmentant l’aposta en zones de Pla de Barris (de 88.330 a 102.850 euros, un 16,44% més) i en uns 40 carrers i places afectats per obres de llarga durada, que passen de 79.860 a 102.850 euros, un 28,79% més.

Notícies relacionades

Els 100,5 km lineals de vies públiques amb llum marquen un rècord, amb 700 metres més que l’any passat, però molt per sobre dels 62 km del 2010. Tot i que Colau va obrir el mandat passat amb afany de reduir els fastos nadalencs i la despesa en llums, després de les dures crítiques del comerç local, que veuen en la il·luminació un dels grans reclams per a la compra, n’ha anat incrementant els recursos. Aquest any, un total de 17 eixos han deixat en mans del consistori la gestió de les llums (pagant la seva part corresponent) a la recerca d’un model més homogeni, mentre que la resta encara tramiten i organitzen els seus muntatges eix per eix.