Barcelona pilota el repte de la nova alimentació a les ciutats

L’alimentació en el seu sentit més ampli, del plaer gastronòmic i les tendències a l’àmbit nutricional, passant pel greu impacte mediambiental de la superproducció per al consum mundial, han pres Barcelona aquest mes d’octubre. La primera part es cou literalment en el Fòrum Gastronòmic que –fogons i brindis inclosos– acull la Fira de Barcelona, mentre que les altres dues es difonen en format ciutadà (amb la Setmana de l’Alimentació Sostenible i els seus actes pedagògics), i en versió més saberuda, internacional i política a través del 7è Fòrum Global del Pacte de Polítiques Alimentàries Urbanes de Milà inaugurat aquest dimarts a la capital catalana. En tots els formats, no obstant, és subjacent un missatge global d’apostar per menjar amb consciència, proximitat i respecte al planeta.

Amb aquesta proposta sense fronteres, durant tres dies interactuaran 500 tècnics i responsables polítics de ciutats de tot el món participants, en el marc de la capitalitat de Barcelona 2021 en Alimentació Sostenible. El debat de fons, sumar la força de les ciutats com a motor del canvi en polítiques agroalimentàries i en l’enfocament de la indústria, s’articula en fòrums i ponències amb les experiències d’urbs diverses i la recerca comuna d’idees per al canvi. Tot això en el CCIB, al Fòrum, on aquell llunyà 2004 la capital catalana ja es va voler postular com a epicentre de diàleg global.

Les grans metes que parteixen del pacte de Milà del 2015 –un acord de ciutats per desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles– sonen una mica teòriques i distants a bona part de la ciutadania, abocada a prioritzar els preus a la cistella de la seva compra abans que la procedència del producte o les seves qualitats. Però la creixent tendència cap al proveïment de proximitat, l’ecologia i nous valors de consum encoratjats per la pandèmia, semblen crear un bon caldo de cultiu perquè arreli el missatge que el sistema agroalimentari és responsable d’entre el 21 i el 37% de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle, «a més de ser un dels principals impulsors de la degradació de la terra, la pèrdua de biodiversitat sense precedents, i la contaminació de l’aigua, l’aire i el sòl per l’ús massiu de fertilitzants sintètics». Mai va estar tan clar el vincle entre alimentació i emergència climàtica, reitera el programa del fòrum.

Colau i una economia més justa

La inauguració formal de la trobada –-organitzada per l’ajuntament i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona-– ha donat protagonisme a l’alcaldessa Ada Colau, qui, com un peix a l’aigua en cites internacionals i grans causes, ha remarcat que ja no és «temps d’excuses». Toca actuar per frenar al llarg d’aquesta dècada la debacle climàtica i portar un missatge clar de les ciutats a la imminent cimera COP26 de les Nacions Unides a Glasgow, ha emfatitzat, convençuda que la conjuntura és una «oportunitat per desenvolupar una economia més pròspera i justa».

Seguint el format híbrid que s’imposa des de l’inici de la pandèmia, grans pantalles han donat veu des de l’Índia a la física i activista del clima Vandana Shiva, que ha criticat els actuals processos productius que posen més pes als aliments processats que en el consum sa, com pugui ser una simple poma. Per a l’experta, Barcelona s’exhibeix com «la capital de la democràcia alimentària», on aquests dies cal avançar cap a la transformació.

Però cap veu connecta millor amb el gran públic que el vídeo en el qual l’icònic esportista i ambaixador de l’Unicef Pau Gasol ha explicat que l’obesitat infantil i una majoritària mala alimentació «aboquen massa nens al fracàs» al no seguir la dieta necessària per créixer sans. Precisament, el creador de la Gasol Foundation, juntament amb el seu germà Marc, ha interpel·lat els líders mundials a actuar amb determinació i urgència per fer més «accessibles i assequibles» els aliments nutritius.

El poder de les aliances

L’arrencada del fòrum ha comptat també amb Anna Scavuzzo, vicealcaldessa de Milà, que ha remarcat el poder de les aliances entre urbs, recollint aquell esperit sorgit a la seva ciutat; així com amb Emilia Saiz, secretària general de l’ULCG (Ciutats i Governs locals units), qui ha receptat més consciència d’alimentació i menys de producció. En la sessió tampoc ha faltat un manifest d’alumnes de 16 escoles de Barcelona.

Notícies relacionades

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

El PSC, molest amb l’oposició per tombar el full de ruta de Collboni

Hores abans, s’havia celebrat la trobada de ciutats catalanes ‘Eines de la política alimentària per al reequilibri territorial’ organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat, amb participació de representants municipals i la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda, Teresa Jordà. Aquí Colau ja ha assumit que qualsevol estratègia de ciutat ha d’arribar al territori metropolità, advocant per la connexió més gran amb el món rural, tot i que lamentant la falta de competències del consistori, més enllà de les iniciatives educatives.