Sant Feliu entreveu el final de la ‘cicatriu’ del tren al seu nucli

Estesos els límits, queda el que es persegueix des dels 80. Acabar amb la frontera del ferrocarril que trenca en dos el centre de la vila, deixant tot just tres passos, dos subterranis i foscos per on una persona de 1,90 ha de circular encongida, un pas elevat, amb escales i, sobretot, un pas a nivell que costa, de mitjana, la vida d’una persona cada any. Sant Feliu no és l’única localitat de la conurbació metropolitana amb aquest problema, el comparteix amb l’Hospitalet i Montcada.

La barrera del pas a nivell està baixada 50 minuts de cada hora, gràcies als 150 trens diaris que circulen, sobretot, des que la sempre recordada Mercè Sala, al capdavant de Renfe, va convertir els quilòmetres esfilagarsats de ferrovia al voltant de les grans urbs en un sistema de rodalies estil europeu. Una altra cosa és que l’Estat no hagi construït ni un sol quilòmetre de rodalies a Barcelona des d’abans que s’aprovés la Constitució.

El soterrament de la via ha viscut alts i baixos. Fa una dècada, quan els astres van alinear el poder socialista a l’alcaldia (Sant Feliu va ser un dels feus històrics d’ICV), la Generalitat (amb el tripartit) i l’Estat (amb José Luís Rodríguez Zapatero) es va acariciar l’anhelada obra. I no només aquesta.

L’arribada del tramvia el 2006, un formidable mitjà de desplaçament als barris pròxims, però que deixa el passatger, després de fer mil voltes, a la plaça de Francesc Macià, en un temps una mica dissuasori de gairebé una hora, va obrir la veda de la millora de les infraestructures. Així, la Generalitat, per exemple, va treure a concurs la redacció d’un projecte per a la prolongació de la línia 3 del metro, des de la Zona Universitària que dotaria aquesta part del sud barceloní d’una entrada per la Diagonal que, juntament amb una altra obra emblemàtica pendent, la línia de Rodalies des de Castelldefels, prometien, i prometen, reduir molt el trànsit contaminant de la B-23. Però va venir la crisi del 2008, que va impactar el 2010. I després la pandèmia. Per tot això, a Sant Feliu no les tenen totes. 

I això que les obres per al soterrament, la neteja dels terrenys, ja van començar el 21 de juny. El que aquest dissabte s’ha celebrat a l’antic camp de futbol, veí al pavelló Juan Carlos Navarro, és el tret de sortida a la consulta ciutadana que ha de decidir quin dels tres projectes d’urbanització que se sotmetran a votació entre el 8 i el 21 de novembre suturarà millor la cicatriu urbana. Podran votar els 38.000 habitants més grans de 16 anys empadronats a Sant Feliu. En aquests 40 anys, des del començament de la reivindicació pel soterrament, la població ha crescut més d’un 21%, des dels 37.000 als més de 45.000 actuals.

La consulta té dues preguntes. Una sobre el projecte urbanístic i l’altra sobre com preservar la memòria de l’actual estació. El típic edifici bufó i ‘vintage’, repetit a moltes localitats catalanes, i que remet a un Sant Feliu aïllat, envoltat de camps i on els passatgers ‘baixaven’ a Barcelona, sobretot a la plaça de Catalunya.

L’ajuntament, avui en mans de Lídia Muñoz, dels comuns, gràcies a un pacte de legislatura amb ERC, i que ocuparà l’alcaldia l’últim any del mandat via Oriol Bossa, el regidor que avui organitza la consulta ciutadana, ha triat tres projectes que preveuen l’arribada del trambaix fins al centre de Sant Feliu, un tramvia que es va quedar a les portes de la vila a l’espera, precisament, de poder ocupar la plataforma que taparà el tren.

Les tres propostes porten els suggerents noms de ‘rambla Major’, ‘el passeig del Samontà’ i ’ el gran Verger’ i totes reparteixen nous espais verds i noves edificacions, amb un sostre limitat per l’ajuntament, per evitar la sobrepoblació de la nova zona.

Notícies relacionades

Les flors que cauen dretes

Barcelona espera per Sant Jordi un impacte de 60 milions d’euros

La presentació es va correspondre amb la importància de la cita. En un acte que va comptar amb la presència de Pere Aragonès i Ada Colau (com a presidenta de l’AMB), i les autoritats locals.

La part festiva la va capitanejar el veterà grup local OBK, un duo de música electrònica nascut el 1991 i que es va separar el 2012 i que va fer les delícies dels ja centenars de pares de Sant Feliu. Tots, també Jordi Sánchez i Miguel Ángel Arjona (els músics), comparteixen, de ben segur, centenars de trajectes pels foscos passos subterranis i, potser, alguna audaç travessada pel perillós pas a nivell.