Festa Major
Pregons de BCN: De la redempció de captius a una banca nacional
Un grup d’investigadors de la UOC estudien com ha canviat la interpretació del mite de la Mercè en els discursos des del 1975
No hi ha Mercè sense pregó.O millor, no hi ha dubte que és el discurs pronunciat des del Saló de Cent el que dona inici a la festa major de Barcelona. Però això no sempre ha sigut així. Fins a la dècada dels 50, el pregó no es va institucionalitzar com a acte central de la celebració i va ser llavors quan va deixar de ser una mera crida a la festa per convertir-se en un discurs amb intenció. Però, ¿què diuen els pregons? D’entrada, parlen molt de la societat a la qual van dirigits i de l’evolució d’aquesta. I de sortida, disserten sobretot: de diversitat, de tradicions, d’urbanisme, de sanitat... Més de 100 temes recurrents són els que han trobat els investigadors –antropòlegs i sociòlegs– del projecte Festpace de la UOC, una iniciativa europea liderada per la University of West Scotland que indaga sobre què passa a l’espai públic quan aquest acull diferents esdeveniments.
El primer estudi donat a conèixer l’han centrat, com no, en el mite de la Mercè, en com aquest ha anat canviant de significat, en els pregons, entre el 1975 i el 2020, el període analitzat. Tot i que no tots els que han pujat al púlpit del Saló de Cent han tocat el tema, ho han fet 20 de 46. I de forma més intensa s’ha abordat en les al·locucions de finals del franquisme i de principis de democràcia. A continuació van unes dades: fins al 1988 tots els discursos van dedicar un bon espai a la patrona de la ciutat, a excepció del del 1984 a càrrec de Martí de Riquer (un pregó molt acadèmic) i del 1976, any en què es va substituir per una conferència dedicada a la figura de Jaume I. En canvi, des del 1988 fins a l’actualitat només vuit dels pregoners han fet referència a la Mercè i en tots els casos sense cap connexió als orígens mitologicodivins de la festa. «Aquesta progressiva pèrdua de vigència està segurament relacionada amb l’assentament de la democràcia i amb l’eclosió de lectures del mite en clau cívica», defensa Xavier Villanueva, un dels investigadors.
Catòlica i mariana
El primer és explicar el mite. Per a això val el pregó del 2011 amb la firma de Joaquim Maria Puyal destacant quatre moments clau: el descens de la Verge i la fundació de l’Orde de la Mercè el 1218 amb l’objectiu de «negociar l’alliberament de captius en les guerres amb l’Al-Andalus»; la plaga de llagostes que va patir Barcelona el 1687 i la consegüent petició d’ajuda a la Mercè; la seva proclamació, el 1868, com a patrona de la ciutat, i la declaració, el 1871, per l’alcalde Rius i Taulet, de la Mercè com a festa major. I el segon és evidenciar com s’ha passat d’una interpretació exclusivament religiosa a posar l’èmfasi en els valors cívics del mite. Així, el 1975 Joaquim Buixó Dulce de Abaigar, marquès de Castell-Florite, es va despatxar a gust amb una visió «molt etnocèntrica, molt catòlica, molt espanyola» de la Mercè, afirma Villanueva. Va dedicar el 90% del text a parlar del tema dibuixant una Barcelona que, segons el seu parer, continuava «sent catòlica i mariana, malgrat tots els vendavals».
Amnistia i museus
Notícies relacionadesA partir d’aquí la cosa comença a canviar, i la Mercè es menta per relacionar-la amb tensions socials, polítiques i urbanístiques, però no religioses. Així Josep Benet, el 1977, connecta la redempció dels captius mercedaris amb les peticions d’amnistia: «¿Com podríem oblidar en aquests dies de festa els captius d’avui?» «¿Com podríem celebrar les festes de la Mercè si no alcéssim una vegada més la nostra veu a favor d’aquesta amnistia total?». I l’any següent, Josep Lluís Sert li demana a la Verge que alliberi Barcelona de la seva captivitat en relació amb l’urbanisme. Una cosa semblant fa Oriol Bohigas, el 1994, al reclamar-li millores per a Barcelona: «Demanem a la patrona [...] que ens asseguri que l’any vinent inaugurarem el Museu d’Art Contemporani al Raval i les principals sales del Museu Nacional d’Art de Catalunya a Montjuïc».
També hi ha espai per interpretar el mite amb clau econòmica, com en el seu moment van fer Maria Aurèlia Capmany, el 1982, i Eduardo Mendoza, el 1987. La primera comparant la fundació de l’Orde de la Mercè amb una espècie de banca nacional: «La reialesa i l’Església van entendre molt bé que aquell trànsit de diners i homes no podia deixar-se en mans de particulars, és a dir, es va optar per nacionalitzar la banca i de l’operació va néixer l’Orde de la Mercè». I l’escriptor assimilant-la a una companyia d’assegurances en cas de segrest. Són els pregons de la Mercè, és la festa de Barcelona.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Dubtes tributaris ¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?
- Salaris Aquest és el sou d’un militar a Espanya
- Neteja ¿Per què la gent està tirant sal pel lavabo a la nit?: el truc que evita moltes malalties
- Una cullerada de mel al dia: així canviarà el teu cos si la prens