Custodia Moreno aclama la utopia en un homenatge a la Barcelona popular

Malgrat les múltiples referències a la història, la seva i la de la Barcelona dels barris, si és que no són la mateixa cosa, el pregó amb el qual Custodia Moreno ha emocionat aquest dijous els privilegiats que han pogut escoltar-la al Saló de Cent –no pocs vinguts des del Carmel– ha estat ple de present i també de futur. Allò d’aquest dijous ha sigut un homenatge als milers de catalans arribats, com ella , en ‘el Sevillano’, i als seus fills i nets; o filles i netes, perquè el de Custodia Moreno ha sigut un discurs marcat per l’origen i la classe, però també pel gènere. La respectadíssima activista veïnal ha convertit el seu esperat pregó en un reconeixement a les ‘veïnes normals’ que van aixecar la ciutat i el país, però també a les que aturen desnonaments tots els dies; i, segurament sobretot, una crida a tota la ciutadania, perquè sigui «valenta i utòpica» i s’uneixin a les moltes causes que ha anat recordant en un pregó honest com la seva autora. Custodia ha entrat al Saló de Cent, amb una crossa a una mà i agafada del braç de l’alcaldessa amb l’altra. Tot just entrar a la sala, mentre les botzines de les desenes de persones que envoltaven l’ajuntament es colaven per les finestres, el públic es posava dret per aplaudir i acompanyar la valenta pregonera. La dona ha començat confessant que va superar la síndrome de la impostora que es va apropiar d’ella quan l’alcaldessa li va proposar ser la pregonera pensant en «totes les dones del món que no tenen ni veu ni drets, i en totes les dones dels nostres barris que, en silenci i moltes vegades també sense veu, fan la seva feina dia a dia i que tant han col·laborat i col·laboren en l’engrandiment d’aquesta ciutat».

Dones extraordinàriament normals, com la mare de la Custodia, que ha tingut un paper central en la primera part del discurs de la Custodia, la més personal. Mare que ha definit com una «emprenedora» que va muntar una petita botiga en la qual es venia «colònia i brillantina a granel, cigarrets solts, fils, puntes i fins a llonganissa de Vic» en un raconet que va habilitar com a colmado a la barraca del Carmel en la qual va créixer aquesta infermera, que estudiava per les nits, il·luminant-se amb un llum d’oli en el minúscul espai que quedava lliure al seu infrahabitatge quan tots dormien. L’emocionada pregonera ha recordat també la seva tia, de 101 anys, amb qui encara viu, portant a la pràctica la màxima feminista de posar la vida i les cures en el centre. «Qui, per cert, s’ha quedat a casa molt enfadada perquè no l’he portat, és la primera vegada que no la porto a algun lloc, però és clar», ha dit fent broma.

«Rabia, molta ràbia»

«Rabia, molta ràbia»Ha parlat Custodia de vivenda, lluita que va marcar la seva joventut –va ser una de les veïnes més actives en la batalla per erradicar el barraquisme i aconseguir vivendes dignes per als seus habitants– i una de les principals assignatures pendents de la ciutat. «Sento ràbia, molta ràbia, quan encara, després de 50 anys, el dret a la vivenda encara no està assegurat», ha assenyalat la pregonera, que ha recordat que ella sempre va defensar que la vivenda pública que s’aixequés fos de lloguer, per impedir que s’hi especulés. «Quin cos se’m posa ara, quan la vivenda que ens va costar 25.000 euros, la llei permet poder vendre-la per 280.000. Ens hem quedat sense vivenda pública i hem col·laborat en la bombolla immobiliària», ha criticat disparant en totes direccions.

«Sento ràbia, molta ràbia, al veure com plorem la foto d’un nen mort a la platja, però justifiquem aixecar murs a les fronteres emparant-nos amb la llei. Sento ràbia, molta ràbia, quan veig com s’accepten discursos d’odi de l’extrema dreta emparant-se en la llibertat d’expressió, la llibertat d’expressió de qui voldria treure’ns-la. Ara és l’hora segadors, ara és l’hora d’estar alerta», ha advertit.

Com va fer Cuixart en el pregó de Gràcia, Custodia Moreno ha fet una crida al diàleg. «Cal parlar, cal escoltar, cal negociar, cal tenir empatia i posar-se al lloc de l’altre, i sobretot cal tenir voluntat política», ha apuntat la generosa activista veïnal fent que els xiulets contra l’alcaldessa –tota l’hostilitat que es respirava al carrer anava directament dirigida a l’edil– que entraven des del carrer semblessin especialment inoportuns.

Notícies relacionades

Barcelona estudia ampliar l’aforament als actes de la Mercè

Mercè 2021 ‘last minute’: plans d’última hora

Custodia ha recordat que «als nostres hospitals i centres de salut continua faltant personal, els nostres docents han començat el curs amb la mateixa ràtio que tenien abans de la pandèmia, que era ja deficient, i molts treballadors continuen tenint sous de misèria». «Viure és alguna cosa més que que et bategui el cor. Viure és tenir dret a un treball, a una vivenda en condicions, a escoles públiques, a centres de salut, a centres cívics on puguem relacionar-nos i fomentar la cultura», ha repassat la infermera, que, en paraules de l’alcaldessa Colau representa «l’ànima de la ciutat».

«Volem unes festes plenes d’amor i de respecte», ha tancat Colau l’acte donant un complicat toc d’inici.