Tancament fantasma de les platges de la Barceloneta

Són tres quarts de cinc de la tarda d’un dissabte d’agost. Trenta-tres graus. La platja a què desemboquen la majoria dels turistes des del centre de Barcelona, la Barceloneta (Sant Sebastià, Sant Miquel) és plena de banyistes. Amb prou feines hi ha tres metres de distància entre un grup i l’altre, en especial en l’accés al costat del passeig Joan de Borbó. Un grup de quatre joves, preguntats sobre la mesura de tancar les platges, responen positivament («està bé, per la Covid, com el control de les discoteques») però de seguida pronostiquen: «La gent entrarà igual, és molt difícil controlar-ho».

El redactor pregunta a una parella de la Guàrdia Urbana sobre el dispositiu. Es limiten a indicar dos joves en un vehicle de platges de l’ajuntament. Un remet a l’altre i aquest –de nom que no vull recordar– al·lega que té molta feina i recomana el redactor que truqui al 010 per informar-se.

Una parella de París diu no notar un excés d’afluència però veu bé la mesura i assumirien anar a una altra platja si l’hi impedissin l’accés. Un jove de l’Hospitalet ho veu malament perquè «l’economia no està per anar més lluny, perquè per moure’s caldria gastar un tiquet de metro o bus». Els joves del servei de socorrisme no opinen igual. La seva feina es multiplica amb tanta gent.

Per als barcelonins, aquesta platja no és una opció prioritària, afirma una veïna de la Barceloneta que només acostuma a trepitjar la platja a primera hora del matí però que avui està acompanyada d’una parella d’amics.

El ‘tancament’ es fa efectiu quan ja són les sis de la tarda i consisteix en el següent: una parada verda a l’accés 6, amb un cartell en català indicant el tancament per motius Covid. En aquesta parada un jove indica els banyistes que tenen dues opcions: l’accés a la zona de la platja pròxima a l’hotel Vela, a tres minuts caminant, o la platja del Somorrostro, molt més lluny. Al costat d’aquest jove, una parella de la policia portuària fa tasques de control.

Porta al camp

La realitat és que la majoria dels banyistes continua entrant a la platja: a 50 metres del control hi ha un altre cartell en català d’«accés tancat», però ningú el controla. Així passa amb els accessos 4 i 5 de la platja de Sant Sebastià. Els turistes, la majoria estrangers, entren. En un altre accés de la platja Sant Miquel hi ha una parada verda de l’ajuntament tombat per la brisa, amb el cartell d’«accés tancat», i banyistes entrant i sortint. Sense més ni més. Ho fan per aquí, o passant per sota les cordes que recorren la platja entre pal i pal. Cada 15 minuts la megafonia insisteix en la mesura del tancament, en català i castellà. No en anglès ni cap altra llengua estrangera.

Notícies relacionades

L’inusual desnonament que activistes antidesallotjaments reclamen a Barcelona

La brutícia es dispara com a preocupació ciutadana a Barcelona

Les persones que topen amb l’avís del personal municipal s’ho prenen amb calma. «Em sembla bé, és que si no no acabarem mai amb la pandèmia, és una bogeria, i si no puc anar a la platja, prendré una cerveseta», comenta un home conscienciat.

55 minuts després, el ‘tancament’ s’acaba. La policia portuària assumeix que tot és més aviat simbòlic. Els agents de l’ajuntament diuen que són els que són i que no poden prohibir el pas. I que no poden parlar amb els periodistes.