El front vacacional

Estrangers pobres atenen estrangers rics a la platja de Barcelona

  • Pakistanesos, bengalís i subsaharians venen begudes, pareos i massatges als francesos, alemanys i anglesos a la Barceloneta 

A1-119094763.jpg

A1-119094763.jpg / Manu Mitru (EPC)

4
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

Passa un avió per sobre l’Hotel Vela i al xiringuito de la platja de Sant Miquel, al costat de la de la Barceloneta, es poden trobar taules buides. És un quart de dues del migdia d’aquest dijous, falta una bona estona per als ‘botellons’ nocturns que indignen els veïns, i a l’entrada de l’establiment de platja un cartell adverteix que la mascareta és obligatòria, però només els cambrers la porten. No és il·legal treure-se-la per prendre alguna cosa i a uns metres, com a totes les zones exteriors, no és obligatori portar-la. Però com que a la ciutat molta gent la continua portant, potser espantada pel repunt dels contagis, sorprèn una mica comprovar que a la platja no se’n veu cap.

En una taula del xiringuito, dos alemanys beuen sangria, i a la del costat, una francesa que parla per telèfon demana una mica de distància als tres búlgars que toquen ‘Bella Ciao’, perquè no sent bé el seu interlocutor. El Tosko, el Dani i l’Antonio, els tres búlgars, toquen, respectivament, la trompeta, l’acordió i un instrument de percussió. Explica el Tosko que ja són 20 anys a la Barcelona. Abans estava en un grup. Ara, els tres músics, que com a col·lectiu no tenen nom, es mouen per aquesta zona de la Barceloneta i van de xiringuito en xiringuito, de restaurant en restaurant, d’una a tres de la tarda i de sis a deu de la nit.

Potser la Covid ha frenat la seva arribada massiva, però la platja està pràcticament ocupada per turistes. Els tres búlgars tenen una queixa sobre l’edat dels estrangers que han vingut de vacances: «Són joves. Els que donen més diners són els grans, els de 50 i 60 anys», explica el Tosko, que diu que la pandèmia ha perjudicat molt el seu negoci.

Aire saharià

Les autoritats han advertit que la calor creixerà en les pròximes hores. Una intrusió d’aire saharià amenaça d’apujar la temperatura fins als 42 graus. Això no és cap obstacle perquè la platja de Sant Miquel i la contigua, en direcció sud, la de la Barceloneta, presentin un aforament considerable. No és un ple: queda espai on deixar la tovallola, però la distància entre banyistes és reduïda.

El que sí que hi ha són molts altaveus portàtils, l’inventor dels quals mereixeria passar una bona estona patint la pugna que mantenen tres grups en un espai total de 40 metres quadrats: cadascú escolta la seva música a tot volum. El multiconcert no apaivaga les veus dels venedors d’«aiguaaaa, cervesaaaaa», ni la dels que ofereixen mojitos ja fets que passegen sota el sol cremador: impossible no recordar que en mojitos com aquests s’han trobat bacteris fecals.

Entre la gent gairebé despullada camina gairebé sense deixar un centímetre quadrat de pell al sol una senyora xinesa que fa massatges: 10 euros, 15 minuts. Al costat del xiringuito, l’Alí, pakistanès, ofereix para-sols: 10 euros, tot el dia. Uns metres més enllà, ja a la platja de la Barceloneta, una dona de Mali fa una trena a una jove nòrdica: una trena, tres euros. ¿Va bé el negoci? La maliana diu que prefereix que no li facin preguntes.

Turistes i immigrants

Barcelona, com tantes localitats turístiques, posa la infraestructura, en aquest cas la platja, perquè estrangers rics vinguin de visita, mentre estrangers pobres, que han vingut a guanyar-se la vida, els atenen. Francesos, anglesos i alemanys. Pakistanesos, subsaharians i bengalís.

Si el trompetista búlgar diu que els turistes joves donen menys diners, el bengalí Mohamed Osmem afirma el mateix dels francesos. «Han vingut pocs alemanys i anglesos, que són els que donen diners. Els francesos no en tenen». El Mohamed posa preu al pareo que ensenya el seu col·lega pakistanès Saifullah. Demanen 35 euros. Quan el Mohamed veu que no els aconseguirà, reclama cinc euros per la foto que li fa l’artista Manu Mitru. El Mohamed ha conegut altres platges i parla una mica de grec: Grècia va ser, com el de tants pakistanesos i bengalís, la seva primera destinació com a emigrant abans d’arribar al cor d’Europa.

La bicitaxi del Saïd

Entre la platja i el restaurant més pròxim, dos agents de la Guàrdia Urbana vestits d’estiu han parat el Saïd, pakistanès, que condueix un bicitaxi amb què porta els turistes. L’ajuntament ha advertit que aquest estiu vigilarà de prop aquests vehicles, que en principi no poden entrar a Ciutat Vella, només vorejar el districte, i que generen moltes queixes. El Saïd intenta argumentar amb la parella que ha aturat el vehicle. Un dels agents explica que com que el conductor està en situació irregular, ha de pagar en el moment els 100 euros de la multa. I com que no els té, ve la grua municipal a emportar-se el vehicle.

Notícies relacionades

El Saïd implora ajuntant les mans com si resés i fa un últim intent de resistència pacífica: s’asseu al bicitaxi i intenta fer-s’hi fort. Els agents l’obliguen a sortir. «He d’anar a buscar-lo al carrer de Tarragona», explica. És la segona vegada que li passa. Agents de paisà reben un avís: s’ha vist un home amb un gos negre sense lligar que ronda al costat de bolsos de la platja. El Saïd se’n va emprenyat, remugant insults. Al cap de poca estona, els bicitaxis tornen a omplir el carrer.

Temes:

Barceloneta