El parc de les Heures tanca a les setmanes de reobrir

La sorpresa va arribar quan, als pocs dies d’aquesta presentació –vuit, per ser precisos– , el 19 de maig, un grup de persones del casal de la gent gran de Vall d’Hebron, al costat de Montbau i Horta, els tres barris els veïns dels quals més disfruten de l’espai, a pocs metres del Laberint d’Horta, es van trobar, de nou, amb el parc tancat i un avís. «Es tanquen al pas les zones afectades pel servei de manteniment dels jardins fins al 10 de novembre». Ja a la porta –l’últim que imaginaven era trobar el parc, la reforma del qual anaven a conèixer, tancat de nou– l’estupefacció es va apoderar d’aquest grup de veïns d’edat avançada. A l’intentar trobar-hi alguna explicació van veure un segon cartell: «El jardí estarà tancat fins a nou avís a causa de destrosses causades per gossos a les basses ornamentals naturalitzades».

¿Gossos salvatges a Barcelona?

¿Gossos salvatges a Barcelona? No. Tampoc senglars, malgrat tractar-se d’un enclavament en el límit de Collserola. Un portaveu de la Diputació de Barcelona explica que el problema ha sigut que els visitants que passejaven les seves mascotes van deixar que aquestes es banyessin als llacs ornamentals, danyant el minuciós treball fet a les basses dels jardins dissenyats a finals de segle XIX per l’arquitecte August Font i Carreras per encàrrec de l’industrial Josep Gallart i Forgas, que va adquirir la finca de Can Duran el 1893 a Jaume Martí Codolar. Així, una operació ideada per fomentar la biodiversitat es feia malbé precisament per un altre tipus d’animals...

La mateixa veu assegura que esperen reobrir en els pròxims dies, no al novembre, com anuncia el cartell a l’entrada. «Estem preparant nous cartells de civisme, com l’obligació de portar els gossos lligats i la prohibició de banyar-se a les basses; mentre han tornat a plantar les plantes aquàtiques i reparat els desperfectes ocasionats», conclou.

Més de 14.000 metres quadrats de jardí

El jardí de les Heures té una superfície de 14.650 metres quadrats en el límit entre la trama urbana de la ciutat. La diputació els va adquirir, juntament amb el palau, el 1958, i els va obrir al públic pel Sant Jordi de 1999.

Quant a la fauna de l’espai ara tancat, al jardí es poden trobar cotorres –aquesta au ja tan barcelonina–, eriçons, esquirols i ratpenats. I, quant a la vegetació, tenen especial interès les palmeres, presents a les dues terrasses inferiors i que guien la visita fins al palau. També destaquen, per la seva mida i tarannà, les magnòlies.

Notícies relacionades

L’institut de la Mina descarta que l’atac a un professor el cometés un alumne

Reconeguda una incapacitat permanent per l’amiant

Construïts entre 1894 i 1897, aquests jardins no són els únics a la ciutat que no gestiona l’ajuntament –com la immensa majoria de verd a la ciutat– sinó la diputació. L’ens supramunicipal gestiona també els jardins urbans de l’Escola Industrial i del Recinte de la Maternitat.

En la llista d’episodis històrics rellevants viscuts a l’enclavament, destaca que durant la Guerra Civil la finca va ser confiscada per la Generalitat i es va convertir per un temps –breu– en residència del president Lluís Companys.