Alerta per l’augment de les expressions d’odi a Barcelona

«Ens preocupa el tipus de discriminacions. Estem veient que les expressions d’odi es produeixen d’una forma més normalitzada, a cara descoberta i a plena llum del dia, amb molt més desvergonyiment», comenta Marc Serra, regidor de drets de ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona. En un informe que s’ha presentat aquest dimarts, una vintena d’entitats socials i l’Oficina per la No Discriminació (OND) de Barcelona han detectat 436 casos discriminatoris a la capital catalana el 2020. Un de cada quatre atempten contra la integritat moral de les víctimes i el 10% són agressions físiques dirigides contra les persones LGTBI i els migrants.

La discriminació contra els més vulnerables no és nova. El que és rellevant és que els afectats la denunciïn i les administracions castiguin els agressors per evitar que reincideixin. Del primer cas, les dades donen peu a l’optimisme. Cada any més persones s’atreveixen a denunciar situacions de discriminació a Barcelona, tot i que encara hi ha molt silenci. «Les persones que no tenen papers o que es dediquen al treball sexual són les més invisibles», confessa Serra.

57 agressions físiques

El repte és acabar amb la impunitat castigant-ne els agressors. «Estem tardant entre tres o quatre anys per anar a judici per pallisses brutals: els jutges han d’agilitar aquests casos», es queixa el regidor. Malgrat la pandèmia i el confinament que ens va tancar a casa, el 2020 es van registrar 57 agressions físiques. La meitat van ser contra persones homosexuals o transsexuals. I una de cada tres van afectar persones migrants. Precisament uns actes la brutalitat dels quals s’està normalitzant entre alguns sectors. «Abans ho feien de nit, en espais amagats i amb la cara tapada. Ara ho veiem en espais públics a cara descoberta i a plena llum del dia», comenta Serra, que ho explica pel fet que el discurs racista, xenòfob i masclista d’un partit com Vox és més present que mai. També hi ha cert temor que hi hagi grups organitzats per apallissar els qui són diferents. «Cometen les agressions sense intercanviar cap paraula amb les víctimes», explica.

Tot i que en realitat, el gruix dels actes discriminatoris són molt més quotidians i invisibles. Insults, assetjament o el fet de no llogar una vivenda o pressionar perquè marxin d’un lloc. «Després de la pandèmia, veiem com la recuperació de les víctimes és més difícil. Necessiten més acompanyament psicològic i durant més temps. Es desborden molt més que abans», explica Serra.

El racisme torna a ser el primer motiu de discriminació a Barcelona: hi va haver 163 casos i el 84% van ser amb caires islamòfobs. També les persones homosexuals i transsexuals han sigut víctimes d’aquests atacs més invisibles. La discriminació a les vivendes es va triplicar i va passar de 9 a 23. En molts casos els pares, els veïns d’escala o els companys de pis van arremetre contra les persones LGTBI quan tots ens vam tancar a casa per la pandèmia.

Denúncies contra l’administració

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

La tercera causa de discriminació va ser cap a les persones amb discapacitat, que va pujar el 20% respecte a anys anteriors. La meitat de les denúncies van ser contra l’administració, per no disposar d’un espai accessible al carrer o al transport públic. «Ens queden molts deures per fer. Nosaltres també podem ser un agent discriminador i hem d’afrontar-ho perquè no es repeteixi», assumeix el regidor. De fet, el 2020 augment el 9% les denúncies de racisme comeses per l’administració, especialment per part dels cossos de seguretat, que en el cas de la discriminació dels sensesostre ascendeix fins al 72%.

Ja era habitual que la salut fos un motiu de discriminació, especialment contra les persones seropositives, que tenen problemes per a tractaments privats o assegurances de vida. Aquest any, però, emergeix de forma aclaparadora la discriminació contra les persones que pateixen un trastorn de salut mental. L’únic tipus de discriminació que va baixar el 2020 va ser la d’aporofòbia, contra les persones sense recursos o que viuen al carrer. Però l’informe creu que no és perquè no hagi passat, sinó perquè les entitats estaven tan col·lapsades amb les cues de la gana que no van tenir temps de dedicar-se a aquests temes.