Un model matemàtic suggereix flexibilitzar el pla d’allotjament turístic de Barcelona

La matemàtica aplicada al turisme podria obrir una nova via per articular una cosa tan complexa com l’equilibri de places turístiques en grans destinacions que han tingut risc de morir d’èxit, com Barcelona. Ho proposa un estudi realitzat per l’escola de negocis EAE i la consultora especialitzada en allotjament per a viatgers 3 Capital, en què aplicant el seu model al cas de la capital catalana conclouen que el famós pla (PEUAT) que regula l’oferta a la ciutat té virtuts però no pocs defectes, entre els quals destaquen la pèrdua de visitants d’alt nivell, l’especulació sobre el preu dels hotels ja construïts en zones cobejades i la pèrdua d’oportunitats de negoci (comerç, serveis i d’altres) en barris que són molt lluny d’estar saturats.

L’objecte de la investigació que ha encapçalat el professor Tomeu Pons no era avaluar Barcelona, sinó crear una fórmula que permetés amb criteris objectius distribuir l’allotjament turístic sense risc de saturació, amb les premisses d’equilibri d’usos i distribució de la potencial riquesa que pot generar. Només que al ser l’escola de negocis en ple Eixample, i tenir la consultora seu local, van decidir començar pel territori més conegut. Hi afegien com a ingredient apreciat que l’impacte de la pandèmia permet «un punt d’inflexió i una oportunitat de crear un nou model de turisme més sostenible», per no parlar de la recent ratificació de la nul·litat del pla especial urbanístic d’allotjament turístic del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha sigut replicat amb una modificació per part de l’ajuntament, però encara ofereix dubtes jurídics al sector.

Proporcional per zones

Si a Barcelona es va optar per prohibir noves places turístiques a la major part del territori, fixant inicialment zones de decreixement, de manteniment, de creixement contingut (perifèriques) i especials (en desenvolupament), el model batejat com a ‘Càrrega proporcional derivada’ divideix el territori en petites zones que «a partir del centre reparteixen ones expansives (en aquest cas, descompressives) mitjançant les quals s’estima la quantitat equilibrada d’allotjaments per a turistes», relaten. D’aquesta manera, aplicant-hi un algoritme, quan les més pròximes al centre arriben a una determinada proporció d’usos (prèviament pactada), la quota turística que s’excedeixi de l’estipulada es deriva a la següent ona concèntrica. Aquests llits es projecten al següent tram i així successivament fins a arribar a proporcions desitjables en diferents barris i sense haver de limitar-se a enclavaments preestablerts, de manera molt resumida.

El director de Màrqueting de 3 Capital, Juan Gallardo, indica que el repartiment de proporcions el podrien pactar hipotèticament l’Administració pública (en aquest cas, l’ajuntament) i la patronal del sector privat. Per a l’estudi, han optat per partir d’un índex de càrrega i usos del 80% residencial, 10% turisme, 5% oficines i un altre 5% comercial. En síntesi, entre l’epicentre massificat de la ciutat i les seves zones de teòric creixement (com la Zona Franca o l’àmbit de la Sagrera, entre d’altres), hi ha un món d’opcions que sense causar desajustos podrien encaixar places turístiques. Al contrari, se’ls atribueix un impacte econòmic col·lateralment convenient, d’acord amb els 195 euros diaris de mitjana de despesa d’un turista a la ciutat i el fet que inverteix més de la meitat en espais pròxims al seu allotjament, destaca Pons després d’haver navegat entre centenars de dades de l’Observatori del Turisme a Barcelona.

Comparació amb Madrid

En la llarga anàlisi sobre el cas de la capital catalana, es recorda que les restriccions van comportar la marxa enrere de diversos projectes internacionals de cadenes del segment més alt, que comportarien l’atracció de turisme amb «alts patrons de despesa» i que busca els estàndards homologables d’aquestes marques de prestigi. Al seu torn, tenen una ràtio més gran d’empleats per hoste, cosa que suposa més contractacions. En aquest sentit, es compara amb Madrid, on en un període amb alcaldies del mateix signe (etapa Carmena) la capital només va tenir una moratòria temporal a la qual va seguir la irrupció de supercadenes com Four Seasons i Hyatt (que no va aconseguir aval municipal a Barcelona), Pestana, Rosewood i d’altres.

Un altre efecte secundari de l’actual PEUAT i que es constata diàriament, afegeixen els autors, és que tot i que s’ha contingut el creixement en zones calentes, s’han «beneficiat els hotels ja establerts, que han vist reforçada la seva posició» davant la difícil entrada de nous competidors. S’apunta a un «efecte pervers de revaloritzacions patrimonials de tipus especulatiu i una inflació sobrevinguda al mercat d’inversió». Diverses cadenes busquen ara obrir-se pas comprant el que ja existeix a preus superiors als que obrien en circumstàncies més permissives, o bé adaptant-se a construccions menys ambicioses que les que arquitectònicament haurien pogut desenvolupar, explica Gallardo.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Entre altres elements de l’anàlisi, es té en compte que un dels propòsits del pla va ser protegir la vivenda residencial davant els usos turístics i evitar la pressió d’aquests sobre els preus dels pisos En aquest sentit, aporten el balanç de preus de lloguer i venda durant els anys amb PEUAT, en què no han deixat de créixer. Només la pandèmia els ha aturat, acaben.